Tavernes celebra la cinquena edició del "Dia Internacional de la Traducció"

Tavernes ha celebrat el Dia Internacional de la Traducció (DIT), una efemèride que des de fa cinc anys se celebra al País Valencià gràcies en bona mesura a la nostra conciutadana Encarna Sant-Celoni i Verger, escriptora i traductora vallera, un esdeveniment que compta amb la col·laboració de Regidoria de Cultura de l’Ajuntament i de l'Associació de Veïns.

I què pretén, que cerca la celebració d’aquesta diada? La mateixa Encarna Sant-Celoni ens ho explicava mitjançant un text preparat amb Margarida Castells: es reivindica l’ofici de les persones dedicades a la traducció, tot demanant als editors, als professionals de la comunicació i al conjunt de la societat que s’impliquen activament en el propòsit de fer visible la seua feina.

 Encarna Sant-Celoni recordava el monòleg de William Shakespeare: “Ser o no ser: aquest és el dilema: si a l'esperit li és més noble sofrir els cops i els dards de l'ultratjant Fortuna, o armar-se contra un mar de sofriments i enllestir-los lluitant...", per a remarcar que no es llegia amb la llengua original sinó en una versió teatral, la de Salvador Oliva, gràcies al qual, entre d’altres, es pot representar l’obra en català. I aquesta és la tasca de persones com ella com a traductora: possibilitat que el públic escolten i gaudisquen del text original traduït a la llengua pròpia.

Ací va recordar casos celebres, com l’esdevingut en 1933 al teatre romà de Mèrida, quan la gran actriu catalana Margarida Xirgu va representar el paper de Medea, la tragèdia llatina de Sèneca, davant de tres mil persones. L’actriu no va declamar els versos de Sèneca en llatí, sinó en castellà i, en la traducció de Miguel de Unamuno. Encara que malauradament generalment el públic s’oblida de qui s’ha encarregat de traduir l’obra i ha procurat el plaer dels espectadors.

Casos hi ha molts, com recordava: la representació de “Nora, casa de nines” d’Henrik Ibsen, o “Mort accidental d’un anarquista” de Dario Fo, “Art” de Yasmina Reza o “Les tres germanes” de Txékhov. Ningú s’imagina una pantalla dalt de l’escenari amb subtítols que tradueixen a la nostra llengua el text que seria recitat damunt l’escenari en versió original. I escoltar el text amb la llengua pròpia és la gran tasca que fan els invisibles traductors, quasi sempre condemnats a l’anonimat.

Per tant, concloïa Encarna Sant-Celoni, és el moment de conscienciejar-nos del valor d’una feina tan infravalorada, i són els actes, com els que s’estava celebrant, qui reparen en certa manera el greuge amb el fet d’escoltar fragments d’obres teatrals originalment no escrites en valencià, però que es podien entendre gràcies a les veus que participaven en l’acte i, sobretot, gràcies a les persones que n’han traduït les paraules.

L’acte va comptar amb pa participació de nou membres del grup de teatre de la falla Cambro “Pep Meló” i altres set Amics del DIT, a més de cinc persones del poble i altres de Sueca vingudes expressament.

  
Van dramatitzar o teatralitzar, com deia Sant-Celoni, entre altres autors a Shakespeare (Macbeth, Hamlet), Molière (El malalt imaginari), Samuel Beckett (Tot esperant Godot); David Mamet; Frank Arami, Sòfoles (Antigona), Aristòfanes (Lexistrata) i Eugen Ionescu. I entre els autors dues dones, Maria Lejàrraga (Miracle gitano) i Emilia Pardo Bazan (El vestit de boda), que es llegien per primera vegada en la nostra llengua en estar llegides per la mateixa Encarna Sant-Celoni.

Com a fi d’acte, l’actuació de “L’Ajunt de la Bota” amb cançons com "Lili Marlen", "Cabaret" o "La vida es bella".

Elaboració pròpia