Acte del 9 d'Octubre

 

L’alcalde de Tavernes, Jordi Joan, i encarregat de llegir el discurs institucional de l’Ajuntament ha centrat la major part de la seua intervenció en exigir un finançament just per al País Valencià des de l’estat.

Jordi Joan recordava que el poble valencià té com a repte defensar els valors de la democràcia, la germanor, l’esforç, la cohesió, la cultura, el diàleg i el progrés, però assenyalava que “hem de tindre a les nostres mans les eines que ho facen possible” i per això “cal que  els valencians i valencianes siguem tractats com la resta de les comunitats. No millor. Tampoc pitjor. Simplement, igual”.

Vista del plenari

L’infrafinançament del poble valencià és un fet indiscutible que no neguen ni els tècnics del Ministeri d’Hisenda ni el mateix ministre Cristobal Montoro, remarcava l’alcalde, per a citar unes quantes xifres demostratives de que la renda per capità dels valencians és el 88% de la renda mitjana de l’Estat i concloure “em dol molt el que vaig a dir però som una autonomia pobra i l’única amb renda més baixa que paga a l’Estat. Paguem com a rics: tots els anys aportem més a l’Estat que ens retorna".

Jordi Joan indicava que les xifres diuen que deixem de percebre al voltant de 1.600 milions d’euros i que acumulat de fa uns dotze anys seran uns16.000 milions. “Milions que hem deixat de percebre, és el Deute Històric. Tenim un sistema de finançament autonòmic totalment injust que, a més, incompleix la LOFCA, la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes”.

El mateix deia de les inversions de l’Estat, on som l’11 de la població i tenim inversions del 6’7%. “Els valencians estem en la cua de les inversions de l’Estat. Inverteix 119 euros per habitant, molt lluny de la mitjana espanyola de 185 euros i molt més lluny d’algunes autonomies, com Castella i Lleó, que reben 405 euros per habitants".

Totes eixes condicions porten al deute de 44.000 milions, que ve de factors com l’infrafinament, però també de la corrupció que tant ha perjudicat el poble valencià.

L’alcalde valler ha recordat que des del 2011, amb el govern de Rajoy, està pendent la reforma del nostre Estatut, que arreplega l’obligació de l’Estat de garantir les inversions segons la població. “Porta ja set anys en el Congres de Diputats, i des del 2011 ha passat ja set vegades pel debat de la cambra, però la Mesa del Congrés no impulsa l’aprovació de la nostra reforma estatuària”.  

Mentre, recordava que el govern de l’Estat es molt ràpid a enviar al TC lleis aprovades per les Corts Valencianes perquè es declaren inconstitucionals. I com exemple recordava la llei de la custodia compartida, la llei del Regim de Matrimoni valencià, la de la reforma del finançament dels medicaments, el copago, o una última que buida de contingut la Llei per la Funció Social de la habitatge, entre altres.  

“Volem que l’Estat contemple les  solucions a problemes que fa anys té Tavernes, com és la laminació del Vaca, la platja de la Goleta i el desdoblament de la carretera nacional. No ens equivoquem, fins que el poble valencià no siga tractat amb justícia amb el finançament i les inversions, serà molt complicat que siguen una realitat” afirmava.

Vista del plenari, amb les cadires buides dels exalcaldes que no hi han assistit

El millor de Tavernes és la seua gent

El darrer apartat Jordi Joan l’ha dedicat a Tavernes, recordant la greu situació econòmica en que fa sis anys Compromís va trobar l’Ajuntament i com gràcies a l’esforç dels ciutadans es veu la llum i ja es noten actuacions al nostre poble, citant millores en diversos carrers i confirmant que en breu començaran les obres d’accessibilitat del Prado Comarcal i voltants i en el camí Pas d’Asensio. També tenia un record a la millora d’espais i jocs infantils i confirmava que prompte acabarà la millora de la zona de jocs de la Plaça del Rei Fad, a la platja.

L’alcalde assenyalava el treball de l’Ajuntament per aconseguir subvencions, de les quals citava com exemples les dedicades a programes d’inserció sociolaboral per a persones amb risc d‘exclusió social; les subvencions per a millores en el polígon del Pla, les subvencions per a posada en valor monuments com la torre de guaita o la cova de Bolomor i les subvencions per a escoles tallers per impulsar l’ocupació i la formació laboral.

Altres realitats són la posada en marxa de la ràdio municipal, l’ampliació del servei de salvament i socorrisme i l’inici dels tràmits per a les obres d’un Centre per a Majors.

Com a projectes de futur citava les obres del col·lector de la platja, la renovació de l’enllumenat públic, l’explotació de zones verdes i l’estudi de reforma del PGOU.

Jordi Joan demanava “diàleg, diàleg i diàleg” dins de la corporació per treballar tots per la ciutat que siga més moderna i més dinàmica i acabava afirmant: “estic molt orgullós del meu poble, Tavernes, i molt orgullós de tota la nostra gent “Tavernes és una ciutat formidable però el millor que té és la seua gent”.

La cronista de Tavernes Encarna Sansaloni

L’acte en general

L’acte estava anunciat a les 10’30 del matí i allí han acudit representants de les forces de seguretat, exalcaldes i exregidors, representants de les associacions i entitats locals i molts veïns.

Jordi Joan iniciava l’acte amb una salutació a tots els assistents, i donava la paraula a tots els portaveus municipals, de menor a major representació. Pel PP ho ha fet Maria Ciscar per absència de la titular.

Tots els portaveus han insistit en els mateixos conceptes: l’infrafinançament del País Valencià; el significat de la “Diada del 9 d’Octubre” com a un dia festiu de germanor i de mirar el futur amb il·lusió i esperança però des d’un pla d’igualtat amb totes les demes autonomies.

Encarna Sansaloni, cronista oficial de Tavernes, ha clos l’acte amb una xerrada explicativa del naixement de la Valldigna des de les arrels àrabs de la vall d’Alfàndec.

La cronista ha il·lustrat els presents amb una clara i detallada explicació de la societat àrab d’Alfàndec en temps del rei Jaume I, quin model organitzatiu seguia, així com les donacions reials a vil·les i zones del territori per tal de repoblar les alqueries existents aleshores, alguna de les quals (Xara, Alfurell, Ombria Rafol) han desaparegut. El cas del Rafol va merèixer una notació especial en ser la primera parròquia de la Valldigna ja cristiana, dedicada a Sant Bertomeu, i on hi havia fins i tot un trapig de canya de sucre.

Sansaloni remarcava com en la vall de Valldigna la població àrab era molt més nombrosa que la cristiana fins l’expulsió,  en el segle XVII i va reivindicar el nom d’Alfàndec, que deu estar al costat de Valldigna, perquè els actuals veïns de les poblacions que hi queden (Tavernes, Simat i Benifairó) som els hereues de les dues cultures que hi habitaren.

Elaboració pròpia