dilluns, 2 d’octubre del 2017

Acaba la XXIX campanya d'excavacions a Bolomor




Fa uns dies que ha acabat la campanya anual d'excavacions en el jaciment paleolític de la Cova del Bolomor (la XXIX), uns treballs  que de forma sistemàtica i anual des del 1989 s’efectuen sota la direcció  de l'arqueòleg  Josep Fernández Peris i amb  finançament  de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València, a través del Museu de Prehistòria i amb el permís de la Consellería d'Educació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana.

Enguany ha estat, junt a la passada edició, la més nombrosa quan participants, amb dos torns i més de quaranta especialistes i estudiants de diverses institucions científiques i amb actuacions definides en dos moments cronològics diferents: el nivell XIII  i de l'I a l'III.

Restes òssies humanes

El nivell XIII correspon a una cronologia superior als 200.000 anys d’antiguitat i de temps càlid a la Valldigna. Aquesta circumstància propiciava la presència d’una nombrosa fauna i, com no, la possibilitat de la seua cacera amb la qual cosa es va afavorir la presència de l’home de Neandertal i en aquesta campanya  s'ha documentat la presència esporàdica de grups humans que van utilitzar la cavitat.

A més de les restes de fauna i d’indústria lítica tot apunta a la localització de més “foguers” en aquest nivell, el tret més característic de Bolomor i que el fa ser un jaciment de referència a nivell mundial sobre l’ús del foc i el procés d’hominització de l’home. No podem oblidar que fa uns anys, en uns treballs previs a la base del mateix nivell en un altre lloc de la cova, ja se’n van trobar amb la qual cosa s’espera en pròxims exercicis arribar a les capes en les quals es van documentar anys arrere les llars més antigues fins ara excavats.

La bifaç "Vilanova"

 Un segon punt d'excavació ha sigut  els nivells superiors, un àrea de 15 m2 que ha permès completar les característiques de les ocupacions dels nivells I a III (entre 100.000 i 120.000 anys d'antiguitat) amb abundant presència de restes faunístiques i lítiques.
 
Com hem indicat en altres ocasions, Bolomor posseeix una àmplia cronologia que abasta gran part del Quaternari mitjà, entre 400.000 i 100.00 anys d'antiguitat i amb açò s'han aconseguit les  evidències més antigues de l'ús controlat del foc a Europa, a més de múltiples restes humanes de  neandertal i  nombroses eines lítiques amb les quals processaven la fauna capturada i la manipulació de fusta.

Llars de foc a Bolomor
 Bolomor, amb les seues llars de foc, permet a l'equip investigador abordar  els més importants debats de l'arqueologia paleolítica europea: quan es va generalitzar l'ús del foc,  quines són les relacions genètiques dels grups humans del Plistocè mitjà, quines van ser les pautes d'explotació del territori o quines maneres de vida van desenvolupar-hi.

A partir de la informació del web oficial de Bolomor

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Podeu enviar els vostres comentaris d'actualitat. La Cotorra de la Vall els publicará com a notícia sempre que siguen d'interés general i després de comprovar-ne la veracitat.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.