Tavernes lluitarà contra l’efecte hivernacle del planeta amb un projecte novedós d’embornals de CO2

 

El projecte d’embornals a Tavernes i la Valldigna de lluita contra el canvi climàtic és un projecte que comença a caminar. Avui s’has presentat al saló de plenaris amb la presencia del secretari autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Julià Àlvaro, que ha conegut el projecte de la mà de l’alcalde de Tavernes, Jordi Joan, i del regidor de Medi Ambient de Tavernes, Josep Llàcer. 

El projecte rep el nom genèric de ““Bosc Alpesa” d’embornals de CO2 a la Valldigna, i será un treball conjunt entre l’Ajuntament, l’empresa local Alpesa i Porcelanosa. Mitjançant la regeneració i reforestació es busca com a objectiu la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, la prevenció d’incendis forestal i la millora de la planificació i de la gestió forestal com a recursos que donen valor als espais naturals de Tavernes i la Valldigna que han patit alguna degradació per incendis.  Un altre objectiu és recuperar les àrees forestals de la xarxa natura 2000 i altres espais naturals i urbans per a generar embornals de CO2.

Vuit zones d'actuació

Tal com s’ha indicat en l’acte de la presentació, l’avantprojecte que s’ha donat a coneixer contempla vuit zones d’actuació, entre elles, la muntanya de l’Ombria, en el lloc on va existir fins fa uns anys un abocador i diposit de fem. L’Ullal Gran, on existeix actualment un projecte conjunt entre la Diputació i Ajuntament per a recuperar-lo i instal·lar-hi un observatori d’ocells; les Creus, muntanya que l’any passat va patir un greu incendi; el Parc del Llac, el Parc del Nord, el del Molló i el dels Vents i els LIC dunes de la Safor, més de 2,5 Km linials de dunes protegides per la Unió Europea.

Cal indicar que el projecte general, una vegada redactat completament, es confía a presentar-lo a partit de setembre, amb una intervenció i implicació en el finançament de les empreses ALPESA SA de Tavernes, Porcelanosa i el propi Ajuntament. Sería un projecte a executar mitjançant un conveni a 40 anys per tal que tinguera continuïtat amb el temps, i que podría també comptar amb ajudes de la Generalitat, Diputació i Europa.

Més de 140,000 tones de CO2 absorbides

L’objectiu seria condicionar mediambientalment una superfície de 2.179.985,25 metres quadrats i s’ha calculat una absorció per la massa forestal a plantar i recuperar de 140.800 tones de CO2 en aquest període de 40 anys. Eixa quantitat estaria certificat pel Ministeri d’Indústria de manera que les empreses implicades podrien rebaixar-los de la quota que tenen imposada com activitats generadores de CO2.

L’alcalde, Jordi Joan, ha comentat en la presentació que “la riquesa ambiental i paisatgística de Tavernes és enorme i estic convençut que els recursos que tenim són dels més competitius del País València. L’Ajuntament, com no és aliè a eixes circumstàncies té un seguit de projectes per a posar en valor esta riquesa medi ambiental. Volem implicar no només a la Generalitat, sinó també a la Unió Europea, per fer del medi ambient la nostra manera de ser”. 

Julià Àlvaro ha conegut tot allò que l’Ajuntament està fent i ha assenyalat que “tenim un paisatge que hem de ser capaços de preservar i cuidar, i això no només és una qüestió de responsabilitat amb el medi ambient, sinó també es una eina de futur, de creació de llocs de treball, de sostenibilitat. En este sentit, el projecte és una molt bona iniciativa que pretén compensar totes les grans quantitats d’emissions de gasos d’efecte hivernacle que estan en la base del canvi climàtic”. 

Visita al llac de la Goleta 

El secretari autonòmic, l’alcalde i el regidor de Medi Ambient han visitat després el llac de la platja de la Goleta, on Julià  Alvaro s’ha interessat per les característiques del llac, la seua creació i les accions dutes a cap per l’Ajuntament per a la recuperació i millora de l’espai natural. 

El secretari autonòmic s’ha sorpres en vore la riquesa faunística que alberga, i s’ha interessat pels projectes duts a cap per la naturalització, així com per les actuacions actuals amb un sistema de filtratge per tal d’evitar que l’aigua de pluja aboque directament al llac.