L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Tavernes no ha estat l’únic. La repetició de la jugada a Riba-roja

Fa uns mesos explicàvem ací que el govern de Compromís s’havia trobat amagat entre els trastos del dipòsit municipal del tennis un conjunt de paquets amb 200 senyals dels camins del terme, comprats fa anys per un regidor d’agricultura del PP i que es van guardar i mai no es van col·locar als camins.   

Una greu mancança i una prova del balafiament que imperava en el seu govern i que ens va dur a un Ajuntament en fallida econòmica i a situacions com la Passeig, un aparcament de més de 2 milions tirats al fem i amb la destrossa irrecuperable de la zona verda del Passeig, o eixe carril bici de 200.00 euros en la platja que no porta a enlloc, o un col·lector enterrat en l’avinguda de la platja que no porta l’aigua a ninguna part.

Ara la història es repeteix a Riba-roja: han aparegut 20 senyals, més bé tipus panells grans, indicatius de rutes i camins de diversos punts del terme municipal, i 11 aparells nous i sense estrenar d’aquests que es destinen a parcs com el del Molló o el del Vent. El regidor d'agricultura de Tavernes, Javier Escrihuela, els va dedicar de seguida a millorar la senyalització de camins rurals del terme, a Riba-roja també els usaran en la mateixa fi.

Vist el que hem vist, i el paral·lelisme dels fets, pensem si no hi hauria algun presumpte “amiguito del alma” al qual calia ajudar i se li van encomanar senyals. És difícil d’entendre que no s’usaren. Ara més difícil és entendre l’interés a construir un aparcament, que ningú demanava ni volia a Tavernes excepte el PP, amb el cost cultural de fer desaparèixer les restes dels refugis de la guerra civil i mediambiental de arrasar tota la zona verda del Passeig.

També és ben difícil d'entendre quin interés hi havia a adjudicar una piscina a una empresa que, de piscines no en sabia, i els resultats ja els estem patint: tot en mans del jutge i una justícia que no avança en la resolució del contracte iniciat fa mesos pel govern de Conpromís. Com també és molt difícil d’entendre el control que es duia a les obres, quan sembla ser hi ha gastat quasi el doble del que hi havia pressupostat. Amb el resultat que tots coneguem.

 L'Estat de la Qüestió expressa sólament i només l’opinió de l’equip redactor d’aquest blog.