El Govern de Rajoy és va gastar 10 milions d'euros en 2016 en
abocar arena en les platges espanyoles, i bona part
d'aqueixa arena és arrossegada i desapareix amb la primera maror, tot dins d'un cicle ruïnós que ha incrementat
els efectes del canvi climàtic. També l'urbanisme en la costa
i l'ocupació de cursos fluvials tenen molt a veure en fer que els sediments no arriben a les platges.
La reposició d'arena és una pràctica habitual amb desenes
d'actuacions cada any. No fa falta ni recordar les actuacions de la Goleta, que acaben en
no res després d’un fort temporal, com veieu a les imatges que publiquem. Podem parlar de Piles, o el Postiguet a
Alacant i més lluny les de Tarifa (Cadis), La Magdalena a Santander o el
Puertito a Tenerife, a manera d'exemple.
La catedràtica de Geografia de la Universitat de València
Eulalia Sanjaume explica que "és tirar els diners a la mar" perquè no
es tallen les causes de la deterioració de les platges, i que no és altra que l'acció
humana en el litoral, amb multiplicació
d'embassaments en els rius, la urbanització de la costa i l'ocupació dels llits
del rius.
Per a Sanjaume, l'abocament d'arena és "una mesura
pal·liativa que, a més, no es fa bé" perquè solament s'atén a la platja
que es veu. "Es posa l'arena damunt i les ones i el vent se l’emporten"
sense abordar la platja submergida que s'estén fins on l'onatge ja no afecta al
fons.
Injecció artificial
A la mar no li arriba el material que forma les platges, majorment els sediments dels rius. Sembla estranys, però en el cas de la costa valenciana,
qui més aporta són els sediments del riu Ebre, però el 98% del material ara queda
atrapat en els embassaments del riu. Els estudis indiquen que sediments de l'Ebre van cap al sud, almenys fins els cap de Cullera. Però ara no hi arriben, i es desenvolupa un programa
pilot per a realitzar injeccions artificials de sediments aigües avall de les
preses que retenen arena en el riu Ebre.
El canvi climàtic empitjora la situació
La causa principal de la desaparició de platges (que es
maquilla amb abocaments d'arena) està en la falta d'aportació de sediments,
sense oblidar les conseqüències del canvi climàtic.
El document sobre Impactes en la Costa Espanyola del 2014,
del Ministeri de Medi ambient, arreplega que "les platges, dunes i
penya-segats, actualment en erosió, continuaran erosionant-se a causa de
l'ascens del nivell del mar i, en menor mesura, per augment en la intensitat de
l'onatge"
La conclusió: al ritme actual d'escalfament de l'aigua del
mar, preveu per al 2040 que les platges valencianes poden experimentar
reculades entre 1 i 2 m.
Eulalia Sanjaume indica que l'única manera de pal·liar el
dany és "compensar-ho de manera artificial" però demana una acció més
estudiada i un canvi en el tipus d'arena utilitzat en aquestes reposicions:
"És massa fina i se’n va fàcilment". Si els grans en les costos
valencianes són de 2 mil·límetres, s’hauria de posar, per exemple, arena d'un
centímetre. Quasi grava. I això no és popular ni sembla ser que ho acceptaria
la gent. Si que faria rendible la inversió pública però... qui pren eixa
mesura?
Diners tirats al blau de la mar.
ResponEliminaDiners tirats a la butxaca d'algún "amiguito del alma"...
ResponEliminaI tot aixo es culpa de Rajoy. !!!!!!
ResponEliminaOstras 😲 q malos son.
Rajoy te culpa en els diners que es gasten i deixa a banda projectes definitius.
ResponElimina