Els assumptes complexos s'entenen per passos, creixen pas a pas. Les agressions avancen a passos i la destrucció, també. La destrucció institucional que du a terme el Partit Popular pot semblar que haja arribat de forma espontània, fruit d'una “crisi”. Gens més lluny de la realitat.
A grans traços els passos són els següents:
Pas 1: Empobriment de la població.
A grans traços els passos són els següents:
Pas 1: Empobriment de la població.
Pas 2: Control dels ciutadans: Llei Mordassa.
Pas 3: Control de l'Aparell Judicial.
Pas 4: Abús d'Interior i descrèdit dels investigadors.
Anirem desenvolupant-los a poc a poc. Avui veurem .
Pas 1. Empobriment de la població.
L'empobriment de la població espanyola, també cridat “crisi”, es pot reduir a tres potes bàsiques:
Pota A: Corrupció. El robatori perpetrat per partits polítics i les seues empreses afins des del Govern central, els autonòmics i els locals, o siga la corrupció, suposa als espanyols 90.000 milions d'euros a l'any, segons la Càmera Nacional de Mercats i Competència (CNMC).
Els casos de corrupció més sonats, són tots perpetrats pel PP: Gürtel, Púnica, Lezo, Bárcenas, Noos, Aquamed, Taula, Guateque, Imelsa, Naseiro, Palma Arena o Auditori. En la majoria, partícips necessàries les grans empreses espanyoles.
Els diners repartits entre els uns i els altres ix dels fons públics destinats a Educació, Sanitat o Assumptes socials, els que han patit les majors retallades amb la “crisi”. La pobresa és filla directa de la corrupció i alguns ajuntaments han demostrat que eliminar-la, és de seguida rebaixar el deute.
Pota B: Fiscalitat. El passat 9 de juny, el Tribunal Constitucional va anul·lar per unanimitat l'amnistia fiscal aprovada en el 2012 pel Govern del PP. Un colp considerable a Rajoy i al seu ministre d'Hisenda, Montoro. El Constitucional afirma que l'amnistia suposa una perversió que afecta el deure de contribuir al sosteniment de les despeses públiques i altera el repartiment de la càrrega tributària a la qual han de contribuir tots els contribuents. La sentència no tindrà cap efecte pràctic.
La fiscalitat del PP castiga les rendes del treball i premia les del capital, empobreix i esprem als treballadors, o siga a la majoria dels espanyols a dia d'avui.
Pota C: Privatització de diners públics. Divendres passat 16 de juny, el Banc d'Espanya admetia que l'Estat – o siga, tots els ciutadans– no recuperà 60.000 dels 76.410 milions en ajudes per a “salvar” al sistema financer. Els especialistes afirmen que serà més.
Els diners prestats al “sistema financer” eren fons públics, l'actuació podria descriure's com una privatització dels diners dels ciutadans.
I com a complement d’aquestes potes, tenim les portes giratòries i les connexions dels gestors del públic amb empreses implicades en el saqueig. Ací està detallat.
Continuarà
Anirem desenvolupant-los a poc a poc. Avui veurem .
Pas 1. Empobriment de la població.
L'empobriment de la població espanyola, també cridat “crisi”, es pot reduir a tres potes bàsiques:
Pota A: Corrupció. El robatori perpetrat per partits polítics i les seues empreses afins des del Govern central, els autonòmics i els locals, o siga la corrupció, suposa als espanyols 90.000 milions d'euros a l'any, segons la Càmera Nacional de Mercats i Competència (CNMC).
Els casos de corrupció més sonats, són tots perpetrats pel PP: Gürtel, Púnica, Lezo, Bárcenas, Noos, Aquamed, Taula, Guateque, Imelsa, Naseiro, Palma Arena o Auditori. En la majoria, partícips necessàries les grans empreses espanyoles.
Els diners repartits entre els uns i els altres ix dels fons públics destinats a Educació, Sanitat o Assumptes socials, els que han patit les majors retallades amb la “crisi”. La pobresa és filla directa de la corrupció i alguns ajuntaments han demostrat que eliminar-la, és de seguida rebaixar el deute.
Pota B: Fiscalitat. El passat 9 de juny, el Tribunal Constitucional va anul·lar per unanimitat l'amnistia fiscal aprovada en el 2012 pel Govern del PP. Un colp considerable a Rajoy i al seu ministre d'Hisenda, Montoro. El Constitucional afirma que l'amnistia suposa una perversió que afecta el deure de contribuir al sosteniment de les despeses públiques i altera el repartiment de la càrrega tributària a la qual han de contribuir tots els contribuents. La sentència no tindrà cap efecte pràctic.
La fiscalitat del PP castiga les rendes del treball i premia les del capital, empobreix i esprem als treballadors, o siga a la majoria dels espanyols a dia d'avui.
Pota C: Privatització de diners públics. Divendres passat 16 de juny, el Banc d'Espanya admetia que l'Estat – o siga, tots els ciutadans– no recuperà 60.000 dels 76.410 milions en ajudes per a “salvar” al sistema financer. Els especialistes afirmen que serà més.
Els diners prestats al “sistema financer” eren fons públics, l'actuació podria descriure's com una privatització dels diners dels ciutadans.
I com a complement d’aquestes potes, tenim les portes giratòries i les connexions dels gestors del públic amb empreses implicades en el saqueig. Ací està detallat.
Continuarà
Basat i traduït d'un text de CTXT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Podeu enviar els vostres comentaris d'actualitat. La Cotorra de la Vall els publicará com a notícia sempre que siguen d'interés general i després de comprovar-ne la veracitat.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.