Hem celebrat amb joia i festa la NIt de Sant Joan

 

La platja de Tavernes va celebrar amb una gran participació de veïns i veïnes la nit de Sant Joan, una de les nits màgiques de l’any on festegem l’arribada del solstici d’estiu, encara que l’entrada a l’estiu realment i des del punt de vista astronòmic va ser el passat dimecres.

Així a partir de les vuit de la vesprada es veia un trànsit cada vegada més intens cap a la platja per tal de preparar la nit a vora mar.

Tavernes comparteix aquesta tradició tan nostrada en les terres que comparteixen una mateixa llengua de celebrar el solstici d’estiu i que s’expressa en múltiples formes al llarg de la geografia, cas de les fogueres-falles tradicionals en algunes comarques del Pirineu que per cert són també patrimoni de la Humanitat, fins a les “fogueres” de Sant Joan a Alacant passant per les celebracions com les de Ciutadella a Menorca (Ses Illes) on el cavall és també l’altre gran protagonista del dia, o el costum d’encendre fogueres a la platja més propi de les localitats que banya el Mediterrani, com la nostra.

Aquesta celebració és relativament jove en el temps en la nostra ciutat i se celebra de forma multitudinària des de fa només unes dècades, i ho fem amb fogueres a la platja, que són el motiu d’ajuntar amics i familiars en el sopar a vora mar, mentre s’espera la mitjanit per continuar el ritus acostant-se a vora mar i mullar-s’hi els peus, esperant l’arribada d’una ona per expressar un desig.

I parlant de tradicions en volem recordar una de ben antiga a Tavernes – en altres anys ja ho vam fer-  i és que fins fa unes dècades hi havia el costum, i ho feien els menuts, d’abans d’anar a dormir omplir un got d’aigua fins poc més de la meitat, trencar un ou i llançar dins la clara i el rovell d’un ou. ¡Atenció: s’ha d’abocar la clara i el rovell. Si es fa amb la “yema” no s’hi val!

Al cap de tota una nit, el xiquet o xiqueta de casa podrà podrà observar meravellat i amb un cert grau d’imaginació que el conjunt ha pres forma d’una barca on el rovell seria el casc i la clara que sura enmig l’aigua fa tota la impressió d’una vela unflada pel vent.

Una al·lusió a la barca de Sant Joan, deixeble de Jesucrist que com molts sabeu era pescador abans de ser “pescador d’homes”. Un costum, una tradició que sembla s’ha perdut encara que  molts dels que ja sou majors potser recordeu.