El primer que cal saber
és que la Generalitat vol posar en funcionament enguany l’Oficina de Drets Lingüístics (ODL). Objectiu: garantir que la
ciutadania puga usar qualsevol de les dues llengües oficials –castellà i
valencià– sense cap tipus de discriminació i assegurar els drets lingüístics reconeguts a l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del
Valencià (LUEV).
L’Estatut d’Autonomia i la LUEV ho diuen: la ciutadania té dret a usar qualsevol de les dues llengües oficials i té dret a no patir cap tipus de discriminació per utilitzar-les. Cal saber que la ‘Carta europea de les llengües regionals o minoritàries’ FIRMADA PER ESPANYA compromet a facilitar i promoure l’ús de les llengües cooficials diferents del castellà de l’Estat en les distintes autonomies.
L’ODL atendrà les queixes i els suggeriments en matèria de drets lingüístics i oferirà mecanismes que resolguen les demandes àgil i eficaç davant recursos administratius o la via judicial. Tindrà el paper de mediadora entre la part reclamant i la part que ha originat els fets denunciats i posarà en contacte les institucions públiques i també les persones físiques i jurídiques de caràcter privat que han perjudicat amb l'actuació els drets de la ciutadania, perquè tinguen ocasió d’esmenar-la.
Alguns casos com exemple
La situació de desequilibri lingüístic que pateix el valencià és origen de moltes queixes de persones que han patit greuge per usar la seua llengua. Les queixes s’han denunciat any rere any al Consell d’Europa. En recordem unes quantes com a exemple:
1 : Lluís-Xavier Flores, d’Alacant va ser discriminat per un policia local del Campello. L’agent es va molestar perquè en Lluís Xavier li va parlar en valencià i quan li va dir que el seu nom era «Lluís Xavier» i no en castellà, l’agent el va denunciar per «aldarulls» i va afegir que va intentar fugir, cosa que nega rotundament. Li van posar dues multes que sumen 400 euros.
2: En una concentració a Elx per protestar pels casos de corrupció del govern de l’Estat, Paco Muñoz, va ser requerit a identificar-se per un agent del Cos Nacional de Policia i li va respondre en valencià que no duia el DNI. La resposta del agent va ser «a mi no me hables en el valenciano de los cojones» i tot seguit, va ser detingut i traslladat a la comissaria.
L’Estatut d’Autonomia i la LUEV ho diuen: la ciutadania té dret a usar qualsevol de les dues llengües oficials i té dret a no patir cap tipus de discriminació per utilitzar-les. Cal saber que la ‘Carta europea de les llengües regionals o minoritàries’ FIRMADA PER ESPANYA compromet a facilitar i promoure l’ús de les llengües cooficials diferents del castellà de l’Estat en les distintes autonomies.
L’ODL atendrà les queixes i els suggeriments en matèria de drets lingüístics i oferirà mecanismes que resolguen les demandes àgil i eficaç davant recursos administratius o la via judicial. Tindrà el paper de mediadora entre la part reclamant i la part que ha originat els fets denunciats i posarà en contacte les institucions públiques i també les persones físiques i jurídiques de caràcter privat que han perjudicat amb l'actuació els drets de la ciutadania, perquè tinguen ocasió d’esmenar-la.
Alguns casos com exemple
La situació de desequilibri lingüístic que pateix el valencià és origen de moltes queixes de persones que han patit greuge per usar la seua llengua. Les queixes s’han denunciat any rere any al Consell d’Europa. En recordem unes quantes com a exemple:
1 : Lluís-Xavier Flores, d’Alacant va ser discriminat per un policia local del Campello. L’agent es va molestar perquè en Lluís Xavier li va parlar en valencià i quan li va dir que el seu nom era «Lluís Xavier» i no en castellà, l’agent el va denunciar per «aldarulls» i va afegir que va intentar fugir, cosa que nega rotundament. Li van posar dues multes que sumen 400 euros.
2: En una concentració a Elx per protestar pels casos de corrupció del govern de l’Estat, Paco Muñoz, va ser requerit a identificar-se per un agent del Cos Nacional de Policia i li va respondre en valencià que no duia el DNI. La resposta del agent va ser «a mi no me hables en el valenciano de los cojones» i tot seguit, va ser detingut i traslladat a la comissaria.
A la comissaria, i
després de ser identificat, va ser deixat en llibertat amb tres
denúncies, una per no voler identificar-se, cosa que els testimonis neguen, i
s'indica que la detenció va venir motivada pel fet d’adreçar-se en valencià a l’agent.
3. Rubén Durà i quatre persones més circulaven en cotxe cap al Puig, quan van ser aturats en un control de la Guàrdia Civil. Un agent els va ordenar eixir del vehicle i quan Ruben va parlar en valencià a l’agent, va prendre una actitud altiva i agressiva. Després l’escorcoll sense res anormal, el guàrdia civil va ordenar a un altre agent que denunciés a dos per no portar el cinturó de seguretat, casualment els que havien parlat en valencià. L’endemà en anar a la caserna a formular una queixa per falsa denuncia i tracte rebut, els agents van justificar l’actitud del company amb frases «es que claro si le hablasteis en valenciano, él se pudo molestar» o «la verdad es que cuando te empiezan hablando en valenciano jode bastante».
4. La diputada Marina Albiol va acudir a la Subdelegació del Govern central a Castelló per presentar al·legacions contra les prospeccions petrolieres a l’arxipèlag de les Columbretes. A l’entrada, li va comunicar al guàrdia civil que anava al registre i l’agent li va comunicar que li parlés en castellà. La situació es va repetir dues vegades, davant la qual la diputada va presentar una queixa formal a la Subdelegació del Govern espanyol a Castelló.
Són 4 casos d'exemple entre les desenes i desenes de casos de discriminació denunciats a Europa.
La reacció del PP davant l'ODL
Davant la posada en funcionament de l’ODL per evitar aquests casos discriminatoris per usar el valencià, idioma oficial al nostre territori, la reacció del PP ha estat fer un campionat entre ells per vore qui diu la bestiesa política més grossa.
La primera ha estat acusar a Mònica Oltra d’espiar els valencians per saber qui no parla valencià. Una altra dir que és un intent de "crear comissaris lingüístics que podran, tant en l'àmbit públic com en el privat , decidir en quin idioma parlem i com parlem” amb la finalitat d'instaurar “un estat d'immersió lingüística vigilada ".
I així el PP afirma que la Generalitat "vol controlar fins a quin idioma parlem en la intimitat i no només quin, sinó com hem de parlar, i ens castigarà si no és correcte”.
Com veiu el de sempre: la reacció d’un partit per al qual el valencià seria millor que no existiria - ¿per això eliminaren Canal 9?- i si s'enganyen i l’usen de seguida demanen perdó com si fora un gran pecat parlar valencià.
Són les reaccions normals d’un partit que ha tingut actuacions com les del vídeo, on una consellera d’Educació del PP va dir que era un defecte parlar en valencià:
3. Rubén Durà i quatre persones més circulaven en cotxe cap al Puig, quan van ser aturats en un control de la Guàrdia Civil. Un agent els va ordenar eixir del vehicle i quan Ruben va parlar en valencià a l’agent, va prendre una actitud altiva i agressiva. Després l’escorcoll sense res anormal, el guàrdia civil va ordenar a un altre agent que denunciés a dos per no portar el cinturó de seguretat, casualment els que havien parlat en valencià. L’endemà en anar a la caserna a formular una queixa per falsa denuncia i tracte rebut, els agents van justificar l’actitud del company amb frases «es que claro si le hablasteis en valenciano, él se pudo molestar» o «la verdad es que cuando te empiezan hablando en valenciano jode bastante».
4. La diputada Marina Albiol va acudir a la Subdelegació del Govern central a Castelló per presentar al·legacions contra les prospeccions petrolieres a l’arxipèlag de les Columbretes. A l’entrada, li va comunicar al guàrdia civil que anava al registre i l’agent li va comunicar que li parlés en castellà. La situació es va repetir dues vegades, davant la qual la diputada va presentar una queixa formal a la Subdelegació del Govern espanyol a Castelló.
Són 4 casos d'exemple entre les desenes i desenes de casos de discriminació denunciats a Europa.
La reacció del PP davant l'ODL
Davant la posada en funcionament de l’ODL per evitar aquests casos discriminatoris per usar el valencià, idioma oficial al nostre territori, la reacció del PP ha estat fer un campionat entre ells per vore qui diu la bestiesa política més grossa.
La primera ha estat acusar a Mònica Oltra d’espiar els valencians per saber qui no parla valencià. Una altra dir que és un intent de "crear comissaris lingüístics que podran, tant en l'àmbit públic com en el privat , decidir en quin idioma parlem i com parlem” amb la finalitat d'instaurar “un estat d'immersió lingüística vigilada ".
I així el PP afirma que la Generalitat "vol controlar fins a quin idioma parlem en la intimitat i no només quin, sinó com hem de parlar, i ens castigarà si no és correcte”.
Com veiu el de sempre: la reacció d’un partit per al qual el valencià seria millor que no existiria - ¿per això eliminaren Canal 9?- i si s'enganyen i l’usen de seguida demanen perdó com si fora un gran pecat parlar valencià.
Són les reaccions normals d’un partit que ha tingut actuacions com les del vídeo, on una consellera d’Educació del PP va dir que era un defecte parlar en valencià:
I la majoria de valencians N/S N/C.
ResponElimina