Avui, 25 d’abril, fa 310
anys de la batalla d’Almansa. El 25
d’abril del 1707 la planícia d’Almansa es va convertir en la batalla definitiva
on els valencians perdérem la nostra identitat i les nostres llibertats: totes
les institucions, constitucions i costums propis foren arrasats per a
subjectar-se a les lleis i al domini castellà. Tot això comportà el poder
absolut dels Borbons, del maleït Felip V i la suplantació de la nostra llengua pel
castellà.
La batalla d’Almansa s’inscriu en la guerra de Successió, conflicte europeu suscitat a la mort del rei Carles II (1700) de la dinastia dels Aústria, mort sense descendència. La majoria de potències europees (Anglaterra, Àustria, Països Baixos, Portugal…) s’aliaren i sostingueren com a candidat l’arxiduc Carles d’Àustria oposant-se a Felip d’Anjou (Felip V), nét del rei francès Lluís XIV, per por a l’engrandiment del poder de França, regida pels Borbons. La corona castellana va recolzar el candidat francès.
El suport de la corona d’Aragó a Carles d’Austria s’explica pel temor del centralisme borbó, pel recel que un monarca d’aquesta dinastia, que manava a França d’una manera absolutista, no acabés fent desaparèixer les institucions pròpies. Al País Valencià els seguidors de Carles d’Aústria es diran maulets mentre els partidaris de Felip d’Anjou, molt minoritaris, eren dits, botiflers.
La batalla d’Almansa s’inscriu en la guerra de Successió, conflicte europeu suscitat a la mort del rei Carles II (1700) de la dinastia dels Aústria, mort sense descendència. La majoria de potències europees (Anglaterra, Àustria, Països Baixos, Portugal…) s’aliaren i sostingueren com a candidat l’arxiduc Carles d’Àustria oposant-se a Felip d’Anjou (Felip V), nét del rei francès Lluís XIV, per por a l’engrandiment del poder de França, regida pels Borbons. La corona castellana va recolzar el candidat francès.
El suport de la corona d’Aragó a Carles d’Austria s’explica pel temor del centralisme borbó, pel recel que un monarca d’aquesta dinastia, que manava a França d’una manera absolutista, no acabés fent desaparèixer les institucions pròpies. Al País Valencià els seguidors de Carles d’Aústria es diran maulets mentre els partidaris de Felip d’Anjou, molt minoritaris, eren dits, botiflers.
Quan el mal ve
d’Almansa…
La batalla d’Almansa, lliurada entre les tropes filipistes i austriacistes, acabà en derrota i obrí les portes de l’ocupació borbònica del País Valencià, que d’aquesta manera perdé les institucions amb què s’havia regit durant cinc segles.
El decret de Nova Planta, dictat per Felip V el 29 de juliol de 1707, imposà al País Valencià (i a la corona d’Aragó) les lleis, usos, costums i tribunals castellans, que també foren imposats pocs anys després a Catalunya i a les Illes (tret de Menorca, que passà a mans angleses).
El desastre per la pèrdua de les llibertats fou tan gran i colpidor dins del poble valencià que ha quedat reflectit en la dita que ha perdurat fins avui: ‘Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança.‘
La "Batalla" actual
La batalla d’Almansa continua en l’actualitat en formes diferents i més després d’una etapa de governs del partit nacionalista espanyol PP amb balafiament, la corrupció, els saraus de Formules 1 i Copes Amèrica, etc. Han dut el descrèdit el poble valencià per casos com Gurtel, Taula, Emarsa, Noos... amb desenes i desenes de polítics del PP investigats o condemnats, entre elles tres expresidents de la Generalitat.
Aquests dies s’han fet públics els pressupostos del Govern de Rajoy, una greu i intolerable discriminació dels valencians que queda a la cua de l’Estat en inversions i que ha provocat una reacció indignada de la majoria de la societat valenciana davant del que només es pot qualificar com d’espoli fiscal.
I la nostra batalla, i la que hem de guanyar, és un finançament de la nostra terra com cal, un finançament just. Ja n’hi ha prou d’espoli fiscal, de patir una desviació dels nostres recursos que ens impedeix garantir uns serveis socials i unes infraestructures de qualitat, i sobre tot el poder construir un País Valencià modern, just, igualitari, que aposte per la llengua, per la cultura i per un model econòmic amb ocupació estable i de qualitat.
La batalla d’Almansa, lliurada entre les tropes filipistes i austriacistes, acabà en derrota i obrí les portes de l’ocupació borbònica del País Valencià, que d’aquesta manera perdé les institucions amb què s’havia regit durant cinc segles.
El decret de Nova Planta, dictat per Felip V el 29 de juliol de 1707, imposà al País Valencià (i a la corona d’Aragó) les lleis, usos, costums i tribunals castellans, que també foren imposats pocs anys després a Catalunya i a les Illes (tret de Menorca, que passà a mans angleses).
El desastre per la pèrdua de les llibertats fou tan gran i colpidor dins del poble valencià que ha quedat reflectit en la dita que ha perdurat fins avui: ‘Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança.‘
La "Batalla" actual
La batalla d’Almansa continua en l’actualitat en formes diferents i més després d’una etapa de governs del partit nacionalista espanyol PP amb balafiament, la corrupció, els saraus de Formules 1 i Copes Amèrica, etc. Han dut el descrèdit el poble valencià per casos com Gurtel, Taula, Emarsa, Noos... amb desenes i desenes de polítics del PP investigats o condemnats, entre elles tres expresidents de la Generalitat.
Aquests dies s’han fet públics els pressupostos del Govern de Rajoy, una greu i intolerable discriminació dels valencians que queda a la cua de l’Estat en inversions i que ha provocat una reacció indignada de la majoria de la societat valenciana davant del que només es pot qualificar com d’espoli fiscal.
I la nostra batalla, i la que hem de guanyar, és un finançament de la nostra terra com cal, un finançament just. Ja n’hi ha prou d’espoli fiscal, de patir una desviació dels nostres recursos que ens impedeix garantir uns serveis socials i unes infraestructures de qualitat, i sobre tot el poder construir un País Valencià modern, just, igualitari, que aposte per la llengua, per la cultura i per un model econòmic amb ocupació estable i de qualitat.
I fa menys de 300 anys, Cuba, Puerto Rico, Filipines y la illa de Guam eren espanyoles, a mes a mes, Napoles, va pertanyer al Regne de Arago, no el dic.
ResponEliminaRetogrades, hi ha que mirar el futur.... no el passa´t.
Efectivament, mirem un futur valencià, digne, d'amor al nostre poble, a les nostres arrels i de poble lliure dins d'Europa.
ResponEliminaEls retrogats són els que no passen d'ofrenar noves glòries a Espanya i mirar el melic castellà.
Justament arran de la commemoració de la batalla d'Almansa i posant en relació la descolonització dels "territoris d'ultra mar" de l'imperi espanyol i la situació actual dels valencians s'ha publicat un article molt molt interessant
ResponEliminahttps://www.diarilaveu.com/noticia/73073/pais-valencia-desconnectat?u=scnyt
Per si algú no l'ha llegit...