La nostra platja de la Goleta, tindrà enguany una nova ració de pedaços després de l’anunci que ha fet el
ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient de començar el
denominat “Pla Litoral 2017” que vol recuperar les platges afectades pels
temporals del passat mes de desembre.
Així, el Pla Litoral 2017 contempla una inversió en el País
Valencià de 5’2 milions d’euros per recuperar platges com la de Tavernes,
València, Cullera, Alboraia, El Puig o Almenara, principalment. Cal saber que
el pla té en total una previsió de despesa de 16’5 milions perquè també
contempla la recuperació de platges a Catalunya, Múrcia i Andalusia.
Si l’oratge no ho impedeix, aquest pla començarà les seues
obres encara en aquest mes i les durà a cap la Direcció General de
Sostenibilitat de la Costa i de la Mar i consistiran, ¡com no!, en reposar
arena, la reparació de sistemes dunars i infraestructures en els llocs on
calga.
O siga, un any més i coincidint amb l'any nou, pedaços nous, que semblen més fàcil de posar que preparar
o iniciar un projecte de solució definitiva. I com que és un tema massa parlat, no entrem en més detalls i simplement acabem amb el que tantes voltes hem dit: segur que amb la quantitat de
pedaços que vénen posant any rere any, ja estaria tot el vestit pagat i ben
pagat.
Tirar els diners
ResponEliminaÉs fàcil demanar un plà d'actuació definitiva. Per demanar que no quede. Però la dinàmica costanera és més complicada que tot això. Hi ha una cosa que es diu "cordó dunar" que constitueix l'autèntica defensa contra l'acció marina sobre la costa de platja. Molta gent pensa amb esculleres artificials i coses per l'estil.
ResponEliminaPerò s'ha demostrat que aquestes solucions no són són tan temporals com la de transportar sorra d'un lloc a altre, però requereixen d'una gran inversió i tampoc són definitives. A més a més potser en modificar la dinámica amb esculls o esculleres artificials, estem creant altre problema a la costa que abans no teníem.
Ja hi ha un estudi de la Universitat Politècnica de València que, en base a la dinàmica costanera des de Cullera fins Gandia, va portar com conclusió que la millor solució és refer la platja any rere any.
Estem pagant el preu d'haver construït damunt del cordó dunar al llarg de tota la costa i d'altres accions humanes com l'escullera de la desembocadura del riu Xúquer.
Sobre solucions de la UPV ( no sabem si vosté parla d'aquest)
ResponEliminahttps://riunet.upv.es/bitstream/handle/10251/38830/01_Memoria.pdf?sequence=1&isAllowed=y
i altres solucions
http://www.mapama.gob.es/es/costas/temas/proteccion-costa/estrategiaactuacionvalenciafinalmemoriared1b_tcm7-400624.pdf
venim ací informant que hi ha de fa molt de temps.
No sabem (no som tècnics) i per tant no anem a entrar a discutir si refer any rere any és la millor solució, però una cosa si que veiem i és que cada any hi ha menys arena i menys amplada de platja malgrat les reposicions.
No haver construït on no espodia o podem començar a enderrocar edificacions.
ResponEliminaLa natura és el que és i ens pensem que la tenim dominada. Res més lluny de la realitat.
Poques alternatives tenim:
ResponElimina1.3.3 Recuperación del tramo de costa entre la gola del Estany, en Cullera y el puerto de
Gandía (Valencia) (Intecsa-Inarsa y Tragsa 2013)
El presente estudio plantea el análisis del litoral situado en el tramo de costa entre la gola del
Estany en Cullera y el puerto de Gandía (Valencia), dividido cuatro municipios: Cullera,
Tavernes de la Valldigna, Xeraco y Gandía.
Para lo cual analiza las cuestiones básicas de clima marítimo, evolución de la línea de orilla
mediante el estudio de su variación temporal, cuantificación y requerimientos sedimentarios
para la recuperación y mantenimiento del tramo, al igual que la evaluación de los aspectos
medioambientales, así como otras cuestiones relevantes que permitan plantear una alternativa
de actuación en la zona de estudio.
El tramo de costa en estudio presenta una zona recesiva al norte, pero según se avanza hacia
el sur la tendencia erosiva del tramo va atenuándose hasta que se alcanza un punto de
inflexión y la tendencia se invierte intensificando los procesos acumulativos hacia la zona sur
que se apoya en el Puerto de Gandía, estructura que actúa de barrera al transporte de
sedimentos y como trampa para el sedimento.
Finalmente el estudio analiza tres posibles alternativas de actuación:
1. Alternativa 0: No actuar
2. Alternativa 1: Alimentación de playas
3. Alternativa 2: Alimentación de playas más rigidización
Conec els estudis que menciones i puc dir-te que ni tan sols els tècnics poden assegurar que les solucions "dures" (fer espigons o esculleres) funcionen. l'administració té por de fer obra dura i desbaratar el que hui no té problemes (sur del canal). Aquesta situació s'agreuja en temps on el canvi climàtic està canviant el comportament de la costa de manera apreciable.
ResponEliminaLes platges com la nostra, on es va construir sense trellat, s'han convertit en objectes artificials producte de l'acció de l'home, i seguiran necessitant de l'acció de l'home: Tots els anys recomposar la costa reposant sorra. Hem d'acceptar que la nostra platja és com una piscina que necessitarà d'un manteniment continu.
El que és incomprensible és que a la platja de la Goleta es deixara construir damunt les dunes.