L'última dècada l'Església ha incrementat el seu patrimoni al País Valencià en 66 immobles entre esglésies i temples, centres parroquials, rectorats, pisos, solars, cementeris, escoles, universitats i fins i tot parcel·les agrícoles. Tot açò ha suposat un increment de valor cadastral de 238 milions, el 38,5% sobre el valor anterior.
En conjunt l'Església en les nostres terres disposa de 2.419 béns immobles (valor cadastral de 619 milions) segons dades del Cadastre del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. I com a detall a remarcar: tots aquests immobles estan exempts de pagar impostos.
L'augment de propietats s'ha realitzat principalment a través del procés denominat “immatriculació” mitjançant el qual l'Església adquireix una propietat no per compra sinó perquè no estava registrada i la posa al seu nom en el registre. Així de senzill.
Inscriure propietats no registrades a nom de l'Església era una pràctica habitual per tot l'Estat des del 1946. La manera de procedir era simple: els bisbes podien emetre certificacions de domini com si foren funcionaris públics, o siga, l'Església podia immatricular béns com les Administracions Públiques. Requisits: una certificació del bisbe, que no estava obligat a fer-se pública per edicte ni a pagar l'impost de transmissió patrimonial. El bisbe certificava que aqueix ben pertanyia a l'Església i punt.
Era un privilegi que va ampliar en 1998 el Govern del PP presidit aleshores per José María Aznar. La Llei i el Reglament Hipotecari en el seu article 206 permetia a l'Església la immatriculació (registre) de béns que mancaven de propietari, a excepció dels "temples destinats al culte catòlic".
El govern del PP d'Aznar va retirar l'excepció amb el Reial decret 1.867, sense portar-lo a debat en el Congrés dels Diputats. Gràcies a aqueixa modificació l'Església ha arribat a registrar catedrals al seu nom per menys de 30 euros. Recordem el cas sonat de la Mesquita-Catedral de Córdova. El març del 2015 el Congrés va eliminar aquest privilegi.`
Temps va haver-hi perquè la Conferència Episcopal sol·licitara als arquebisbats “posar en ordre els béns de l'Església en ordre” i ho van complir amb total celeritat: van registrar al seu nom la mesquita de Còrdova o la Basílica de la Verge de València, per exemple.
Cal indicar que la Basílica de la Mare de Déu sí tenia amo: l'Arxicofradia de la Verge, que en el 2013 i amb 75 dels 715 vots possibles van cedir a l'Arquebisbat la basílica sense rebre res a canvi.
Altres immatriculacions van ser sonades: la de les ermites de la Muntanyeta (Alberic) i la de la Mare de Déu del Lluch (Alzira), a més de la Fortalesa de Xàbia. Protestes? Si que les va haver-hi però... amb l'Església hem ensopegat!
A Tavernes va sorgir també la polèmica amb l'intent d'immatriculació que el rector titular de Sant Pere, José Vicente Calza, va fer de l’ermita de Sant Llorenç, el Calvari i l’ermita del Crist de la Sang, sense informar ni dir res a ningú. Les últimes informacions al respecte parlaven d’una “entesa cordiale” mitjançant la qual l'Església tendria el usdefruit per a culte de Sant Llorenç i l’ermita del Crist de la Sang, mentre el Calvari passava a ser propietat municipal. De tota manera, tot el procés està encara pendent d’acabar els tràmits en el Registre de la Propietat, on sembla han encallat.
En resum i segons el cadastre, des de 2011 fins a 2016, l'Església ha registrat com a propis 99 immobles en terres valencianes fins a sumar el total de 2.419. També s'indica que aqueix augment del 40 i % del valor cadastral de les seues propietats es deriva per ser immobles situats en zones cèntriques o ser edificis d'alt valor històric o cultural, un motiu de revaloració per a Cadastre.
En el cas de Tavernes, és vergonyós que l'Ajuntament no tinga clar la fiscalització del seu patrimoni en l'any 2012, amb els dinés que ens consten els técnics municipals i els polítics.
ResponEliminaOle per clero.
ResponEliminaDeuriem canviar tots els polítics per retors.
Ja fa més de 2000 anys que no para de incrementar patrimoni.
ResponElimina