El Congrés de Diputats, amb la impagable ajut de l’abstenció del PSOE en la votació, ha tornat a discriminar l’ús de les llengües peninsulars distintes del castellà i ha rebutjat que el coneixement del valencià-català siga un requisit per als jutges i els fiscals que exerceixen a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Eixa negativa també afecta el cas de l’eusquera al País Basc i el del gallec a Galícia.
Per tant, els fiscals i jutges que exerceixen a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, o a Galícia o Euskadi, no hauran d'acreditar cap coneixement de les respectives llengües cooficials. Recordem que les llengües que hem esmentat són cooficials junt al castellà en els distints territoris, i si són cooficials estan en pla d’igual al castellà en tots els àmbits de les Administracions, però això no es compleix. I el que és pitjor no es vol complir si ens atenem al que decideix el Congrés de Diputats.
El dret de l’opció lingüística dels ciutadans davant la justícia a Espanya no està garantit, ni de lluny, a pesar dels advertiments del Consell d'Europa que ha posat "el crit al cel" en diverses ocasions per la situació lingüística de la justícia espanyola.
Aquesta és una de les demandes històriques que s'han impulsat a Espanya sempre sense èxit, i el món judicial cada vegada utilitza menys les llengües pròpies. Només una dada: a Catalunya l’any passat només es van dictar el 8’4% de sentències en català, al País Valencià no cal ni dir-ho.
Aquesta és una de les demandes històriques que s'han impulsat a Espanya sempre sense èxit, i el món judicial cada vegada utilitza menys les llengües pròpies. Només una dada: a Catalunya l’any passat només es van dictar el 8’4% de sentències en català, al País Valencià no cal ni dir-ho.
Davant aquesta situació, s’ha fet una nova demanda al Congrés de Diputat mitjançant una proposició no de llei de En Comú-Podem perquè es reconegués que, en cada territori amb dues llengües, el coneixement de la llengua pròpia per accedir a la carrera judicial fora un requisit, i no un mèrit, però de nou ha estat rebutjat pel Congrés de Diputat, gràcies a l'abstenció del PSOE en la votació.
Recordem que encara hi ha vencedors i vençuts. No hi ha remei.
ResponEliminaTotal que l'administrat té dret a dirigerse amb la seua llengua cooficial, perquè així ho diu l' Estatut i la Constitució, però l'administrador (en aquest cas de justicia) té dret a no entredre'l. Spain is different!
ResponElimina