Al balcó de l'Ajuntament no hi ha banderes catalanes, sino valencianes i ben valencianes

 T'adones, company,
que fa ja molts anys
que ens amaguen la història
i ens diuen que no en tenim;
que la nostra és la d'ells,
t'adones, amic.   

                           Raimon

Aprofitant la diada del “9 d’Octubre” l’Ajuntament de Tavernes ha volgut recordar i homenatjar a una personalitat i a una institució, històriques i molt lligades a la nostra existència com a poble.

Es tracta del rei Jaume I, fundador de l’antic Regne de València, i del Consell del País Valencià, òrgan de la preautonomia valenciana i a qui devem el recobrament del poble valencià com a poble modern amb el seu treball sobre l'Estatut Valencià. I ho ha fet amb do símbols, el Penó de la Conquesta que representa Jaume I i la senyera del Consell, que va ser oficial durant cinc anys a les terres valencianes amb la preautonomia.. 

Hi ha dos punts fonamentals en la història valenciana, l’un seria el naixement com a poble, on no podem deslligar la figura de Jaume I, i un segon punt segles després de la desfeta de la batalla d’Almansa, que seria el recobrament del nostre autogovern impulsat i aconseguit pel Consell del País Valencià. 

 
Les senyeres del balcó de l’Ajuntament  són valencianes 

Per recordar al fundador del poble valencià antic i els fundadors del poble valencià modern l’Ajuntament ha penjat al balcó els seus dos símbols, símbols que són dels valencians, símbols que formen part de la nostra història com a poble. Una altra cosa es que el desconeixement de la pròpia història porte a alguns valencians a l’engany i veuen símbols i representacions d’altres comunitats. I sobre tot d'iniciativa d'un partit i dels seus acòlits.

El desconeixement seria justificable en sectors de la població que no han tingut accés a una gran formació acadèmica, però és inacceptable en un partit que disposa, i també entre els regidors, d’una formació universitària. Lamentable és que s’erigesquen com a defensors de la identitat i dels símbols valencians, però ¿com poden conèixer els símbols valencians si ens demostren a cada instant que desconeixen la nostra història?. 

Senyera oficial dels valencians durant el Consell del País Valencià

Al balcó hi ha:

1- El Penó de la Conquesta del rei Jaume I
2- La senyera del Consell del País Valencià, senyera que va ser oficial i l’única durant cinc anys: quatre barres roges  sobre fons groc, comunes a totes les terres de l’antiga Corona d’Aragó (Aragó, Catalunya, València i les Illes), i enmig l’escut propi de la nostra Generalitat: l'escut emblema oficial de la Generalitat Valenciana basat en l'escut del rei Pere el Cerimoniós. 

No hi ha banderes catalanes al balcó de l’Ajuntament: són dues banderes, dues senyeres valencianes i ben valencianes. I no s’ha llevat cap bandera oficial del seu lloc: les banderes oficials (Espanya, Comunitat, Europa) continuen hissades en els pals oficials de la Plaça Major. Al balcó, l’Ajuntament només ha col·locat dos símbols valencians, com en altres ocasions i en altres commemoracions hi ha símbols de falles, o del dia de la dona, o del dia de l’orgull gay i altres. 

Volem recordar unes frases de l’himne de Tavernes: 

Que l’opressora incultura
Muira davall les nostres mans
Lluitem lluitem per fer un poble gran. 

I nomes es pot fer un poble gran des del coneixement de la nostra història, de les nostres arrels i dels nostres símbols valencians, que en tenim molt més dels que ara són oficials.

Penó de la Conquesta de Jaume I

El Consell del País Valencià (unes breus notes històriques) 

El Consell del País Valencià va ser l’òrgan de govern valencià en la preautonomia del País Valencià aprovat i que va ser negociat per la denominada Assemblea de Parlamentaris del País Valencià amb el govern d'Adolfo Suàrez, per tal que conduís el País Valencià cap a l'autonomia plena. El president Albinyana va impulsar el Compromís Autonòmic, signat el 8 d'octubre de 1978 per PSOE, UCD, PCPV, Aliança Popular (actual PP), UDPV, Partit Carlí, PTPV, ORT i PSUPV, que accepta el marc de la futura Constitució espanyola de 1978 per a assolir el màxim d'autonomia valenciana en el termini més breu.

La decisió va ser usar la via constitucional establerta a l'article 151 de la Constitució, anomenada la via ràpida i que estava reservada a les denominades nacionalitats històriques, o siga aquella que havien gaudit d’autonomia abans del franquisme. Cal indicar que el País Valencià no va vore aprovat el seu estatut en època de la República perquè la seua aprovació el va tallar la guerra civil.

 En aquesta època es van redactar les bases de l'Estatut, elaborat per la via del 151. A partir d’ací tots els poder fàctics del franquisme, molts d’ells integrats ara en el partit de la UCD començaren a boicotejar l’aprovació de l’Estatut, amb moments molt tensos en la vida política valenciana. S’iniciava la que serà coneguda com a “Batalla de València”.

 La tardor de 1979 Fernando Abril Martorell, valencià i president de la UCD valenciana, va pactar amb Alfonso Guerra, vicesecretari general del PSOE, bloquejar el procés autonòmic valencià per la via del 151. El 19 de desembre de 1979 l'executiva del PSPV-PSOE, reunida a Alacant, va acordar i va exigir l'abandó dels socialistes de la Generalitat. El President del Consell del País Valencià, el socialista Josep Lluís Albinyana, va dimitir el 22 de desembre de 1979 i lliuraria el carnet i l'acta de diputat del PSOE.

 A partir d’ací l’Estatut redactat, conegut com a Estatut de Benicàsim, va entrar en via morta. Més tard vindria l’abandó de la via 151 impulsada pels partits espanyolistes, especialment UCD i PSOE, que formaven el bipartisme de l’època, i quan l’Estatut valencià va arribar a Madrid va ser retallat i modificat al gust dels dos partits fins i tot en el canvi de nom dels nostre territori a Comunitat Valencians, un nom inventat i que mai havia s'havia usat. Cal indicar que en eixa època no hi havia cap partit valencià i valencianista que tinguera cap diputat.