INFORME: La valencianofòbia reacciò de l'espanyolisme contra el valencianisme polític al llarg del temps

 Entenem en aquest article com valencianofòbia l'aversió pel valencià, pel País Valencià o bé per les manifestacions del valencianisme com a fenomen ideològic de caire nacionalista. Podem considerar aquesta expressió com equivalent a “catalanofòbia”, atés que històricament l’anticatalanisme al País Valencià, en general, ha titllat de "catalanistes" o de "pancatalanistes" tots els qui han tractat de dignificar la llengua pròpia dels valencians. 

Si fem un poc d’història, les primeres aparicions al País Valencià, al començament del segle XX, l'anticatalanisme foren una forma d'antivalencianisme i d'antinacionalisme valencià. Una reacció estratègica del nacionalisme espanyol contra el valencianisme emergent, per "ofegar-lo" , segons A. Cucó. Anticatalanisme i antivalencianisme tingueren el mateix origen, la mateixa finalitat, i esdevingueren pràcticament indestriables. 

A les acaballes de la dictadura franquista i l'eclosió del neovalencianisme, va recórrer el País Valencià l'anticatalanisme i amb tanta virulència que esclatà un enfrontament civil entorn de la identitat col·lectiva valenciana i els seus símbols. S'anomenà la batalla de València (1975 a 1981) i fou més un linxament (contra els neovalencianistes i l'esquerra antifranquista) que no pas una batalla. En qualsevol cas, l'anticatalanisme de la transició al País Valencià va condicionar l'assoliment de l'autonomia per un via de segona (l'article 143 de la Constitució) i en rebaixà les perspectives d'autogovern. 

Evolució dels casos de catalanofòbia-valencianofòbia en el temps

 La Base de Dades de la Catalanofòbia-Valencianofòbia 

La Base de Dades de la Catalanofòbia-Valenciano compila i classifica tots els casos concrets coneguts per mitjans de comunicació i internet. El concepte de catalanofòbia-valencianofòbia hi és tractat des d’una perspectiva àmplia, segons situacions que han afectat o perjudicat persones o entitats pel simple fet d’haver emprat la llengua comuna, de defensar posicions nacionalistes, en qualsevol dels territoris de parla catalana. El projecte respon a una doble finalitat: rescabalar la memòria històrica de tots els damnificats per aquesta xacra i alhora esdevenir una eina de recerca útil per als investigadors i font de coneixement per al públic en general. 

El fenomen de la catalanofòbia-valencianofòbia és entès com una conseqüència de l’anticatalanisme/antivalencianisme polític, d’arrel espanyolista. Lluny de tractar-se d’un problema merament psico-social, aquesta qüestió és d’arrel eminentment ideològica. Per això s’ha intentat recollir manifestacions discursives de caràcter catalanòfob-valencianofòb adreçades contra persones o col·lectius. En definitiva, allò que més recentment s’ha anomenat el “discurs de l’odi” (hate speech), autèntic cultiu de conductes d’intolerància i discriminació.

Evolució dels casos a traves del temps

Les dades 

La major part dels més de mil casos registrats (68%) corresponen al segle XXI: el 25,7% a la primera dècada i el 42,3% entre el 2010 i l’agost del 2016. També s’han pogut recuperar molts casos dels anys setanta (16,8%) produïts sobretot al País Valencià, quan s’hi visqué la coneguda "batalla de València’".

Els valors més alts de tota la sèrie històrica són entre el 2013 i el i el 1978, amb la batalla de València en ple apogeu (55 casos), però el gràfic mostra la crescuda i l’empitjorament de la catalanofòbia al segle XXI. 

El 43% dels registres de catalanofòbia-valencianofòbia responen a hostilitats contra persones o entitats, el 20% al conjunt de la discriminació lingüística, el 17% a casos de discurs de l’odi (incloent-hi el ciberodi), el 13% a la repressió de símbols (especialment d’estelades i del CAT a la matrícula) i el 7% a uns altres factors que fan de més mal classificar (com ara el boicot comercial i la repressió a manifestacions catalanistes). 

Els gràfics constaten la variació dels grups en el curs de les dècades. Si als anys 1970, les hostilitats contra persones i entitats abastaven un 75% dels casos, el quadre s’ha anat diversificant considerablement. Als anys 1990 emergeix la denúncia de la discriminació lingüística, que entre el 2010 i el 2016 ja és el principal factor de catalanofòbia-valencianofòbia, amb el 30% dels registres. El discurs de l’odi (22%) i de la repressió als símbols (19%), irrompen amb força en la dècada present, amb la tercera i la quarta posicions.

Percentatge total dels casos en el territori de parla catalana

 

Evolució del nombre de casos en els distints territoris

Al País Valencià, més discriminació que a Catalunya 

L’anàlisi evidencia que més de la meitat dels casos s’han registrat al País Valencià (55%). El Principat hi ocupa la segona posició, amb el 24% dels casos, seguit de lluny pels casos de la resta de l’estat espanyol (9%). A les Illes s’hi han detectat el 5% dels casos i a internet (sense determinar-ne la procedència), el 4%. 

Els casos provinents del País Valencià han predominat sobre la resta, durant les dècades dels anys 1970, 1980, 1990 i 2000. Però aquests darrers set anys, per primera vegada, han estat superats pel Principat, que ja anaven creixent des dels anys 2000. Els casos a la resta de l’estat espanyol també han tingut un creixement fort aquests últims anys, mentre que a les Illes ara pràcticament es manté el mateix nivell que a la primera dècada del segle XXI. 

Les dades per províncies i per comarques indica que la demarcació de València (453 casos) gairebé triplica els registres de la de Barcelona (164) i la mateixa proporció es manté entre aquesta i les Illes Balears (56) i Alacant (50), respectivament. A una certa distància, apareixen Girona (35) i Castelló (29), seguides per Lleida (16) i Tarragona (15). Finalment, trobem 8 registres corresponents a les comarques de la Franja, a la província d’Osca. 

Per comarques, al País Valencià s’observa com la ciutat de València concentra 56% dels casos coneguts. Si hi afegim les tres comarques de l’Horta (16%) la xifra representa el 71% dels casos. Llevat d’això, pràcticament només resta comentar la presència a la Safor (5,3%), a l’Alacantí (3,8%), la Ribera Baixa (3,6%), la Plana Alta (2,6%), el Baix Vinalopó (2,4%) i la Ribera Alta (1,7%). 

L'article és un resum referit més al País Valencià de l'original publicat a Vilaweb