Ahir va tindre lloc la tradicional “baixà” del Santíssim Crist de la Sang, patró de la ciutat, des de l’ermita del Calvari fins a l’església de Sant Pere.
Ahir a les 9 de la nit, la imatge del Crist eixia de l’ermita amb revol de campanes i iniciava la marxa una gran comitiva de vallers i vallers, que obria la banda de cornetes i tambors i el grup de dolçainers i tabaleters, així com alguns representants de les comissions falleres de Tavernes. Alguns membres de la corporació municipal, presidida per l'alcalde Jordi Joan, acompanyats pels representants dels estaments, el judicial i el policial, hi van assistir al igual com es tradicional els rectors de les parròquies, i els rectors fills de Tavernes que exerceixen en altres localitats, destacant-hi el bisbe d'Eivissa Vicente Juan Segura
La “Baixà” que tradicionalment obri la setmana de Festes Majors va unida al seu origen, que té lloc al segle XIX, quan Tavernes va iniciar els primers festejos populars per agrair al “Santíssim Crist de la Sang” que en el 1885 intervinguera per eradicar el còlera morbo de la ciutat.
Eixe any, el Crist va abaixar per primera vegada en processó fins la parroquial de Sant Pere, aleshores l'única parròquia de la ciutat, enmig de grans pregàries i peticions sol·licitant-li la intervenció.
Quant va passar la pesta, l’Ajuntament va organitzar festejos populars en acció de gràcies al Crist, que es van repetir en anys successius i van marcar el naixement de les Festes Majors.
Cal dir també que les festes tradicionalment i fins fa pocs anys se celebraven l'últim divendres del mes de setembre, és a dir, vint-i-un dies més tard que ara. I la raó era ben senzilla perquè calia primer acabar les tasques de l'arròs, i les festes no començaven fins que no estiguera segat, i ben sec, cosa que es feia en la zona d’Els Sequers, que per això té eixe nom.
Després als anys 1970 va vindre la dessecació de la Partida, es va acabar l’arròs i les festes van iniciar tot un seguit de canvis de dates, fins i tot se n'han celebrat en agost, i després d'alguns anys de començament al segon divendres de setembre, enguany com a resultat de la consulta popular s'han avançat una setmana.
-
Si hem de qualificar d'alguna manera la proveso de la baixá del Stsim Crist de la Sang d'anit,eixa sería de exit total.El poble recolza una de les poques tradicions que ens queden dintre de les festes majors i com es normal,els seus governants estan al costat de eixe poble.Orgullosos de vore que la primera de les tradicions de les nostres festes i que data com hem vist de 1885 no mor , si no que cada dia está mes viva.
ResponEliminaAmb independència de l'opció religiosa que puga tindre cadascú, hi ha una cosa que es diu respecte a les creences dels demés.
ResponEliminaPer tant no anem a publicar cap comentari irreverent i que supose una burla o despreci als símbols religiosos, siguen de quina religió siguen.
Menció especial , cal destacar l'espectacular castell de focs d'artifici que es tirá a la entrada del Cristo.Un 10 a la regiduria de festes.Com diguem aci , poc pero bo.
ResponElimina