El llac de la Goleta ja no rep cada any 2'5 tones d'excrements de les oques

Collverds (femelles) amb les cries al llac de la Goleta

 

Hem rebut aquesta carta d'un lector/a:

Estimats amics de la Cotorra de la Vall:
Estos dies passejant pel lago azul m’he donat conter que no no hi ha oques i m’han dit que els han cambiat de puesto. ¿Sabeu perquè els han cambiat de puesto? ¿Quins han sigut els motius? No he pogut saber si molestaben a algu o a algo, pero algún motiu hi havia per a fer eixe cambi. Si sabeu algo, digueu- meu.
Moltes gracies per la vostra atenció. 


Estimat lector/a:

Gràcies per dirigir-se a nosaltres. I passem a explicar-li la problemàtica del llac i el que ens pregunta: el perquè i els motius.

En aquests darrers anys hem publicat moltes noticies sobre la situació del llac i les mesures que s’anaven a prendre per l’Ajuntament. I no hem estat els únics: s’han publicat en premsa, en la web municipal i sobre tot i el que és més important, han estat punts de debat en els plenaris municipals. 

Projecte de regeneració

El projecte de regeneració del llac va ser redactat per José Andrés Sanchís Blay, llicenciat en Ciències Ambientals i Enginyer Tècnic Agrícola, que és professor associat de l’UPV (Campus de Gandia) i a María Teresa Sebastiá Frasquet, doctora en Ciències Ambientals i professora ajudant doctor per la UPV (Campus de Gandia), hem publicat moltes coses sobre aquest tema.

Aquests dos tècnics remarcaven a l'estudi que el llac recull les aigües pluvials de 200.000 m2 del casc urbà de la platja de Tavernes i fa la funció de tanc tormenta i dipòsit d’aigües pluvials. Per tant és un llac urbà amb una profunditat mitjana d’1,5 metres i s’alimenta de la pluja i de l’escorrentia de la pluja en la zona urbana circumdant. 

El llac es un sistema d’aigües someres estancades i sense cap renovació, per això, si no es gestiona de manera adequada genera problemes tals com males olors i la mortaldat de peixos i fins i tot d’ànecs. I es produïen més a l’estiu, quan l’augment de les temperatures afavoreix els processos que desencadenen aquestes conseqüències. 

Les oques deixaven 2’5 tones a l’any d’excrements i brutícia dins del llac 

L’informe assenyala que un dels grans problemes que tenia el llac era la quantitat de nutrients i matèria orgànica que li prové des de l’exterior i especialment els excrements i demés productes orgànics procedents especialment de les oques, unes aus que l’estudi indicava que pel seu nombre d’exemplar calculava que aportaven més de 2.500 quilos de fem a l’aigua per cada anys. 

Dit d’altra manera, són 2’5 tones de fem procedent de les oques les que es dipositaven tots els anys en el fons del llac, i a eixes restes orgàniques podem també sumar les procedent d’especies invasores, com la Tortuga de Florida. 

Fem un incís per indicar que - açò no es diu a l’informe, però nosaltres ho hem escoltat de boca de veïns del voltant dels llacs- que les oques solien desfer tots els nius dels collverds, trencaven els nius i fins i tot ens han comentat que mataven les cries de collverds a colps de bec. Potser el seu instint els veia com un competidor de l’espai vital. Com hem dit són testimonis de veïns, no un punt de l'informe.

Davant les dades de l’informe, l’ajuntament ha dut a cap un projecte de regeneració del llac on s’ha construït un sistema de recirculació de l’aigua creant entrades i eixides, evitant zones d'estancament i afavorint el moviment de l’aigua en el llac.

I sobre tot s’ha buscat disminuir el sediments dels fons i les entrades de nutrients i matèria orgànica, d’ací que les oques s’hagen traslladat a un altre lloc, en aquest cas en una zona de la torre de guaita, com també s’ha treballat per disminuir el nombre de tortugues de la Florida. També com suposem sabrà vosté, s’ha indicat als veïns que no donen menjar als collverds, perquè eixe menjar augmenta la matèria orgànica del llac. 

Tota aquesta actuació, contempla dins del pla de regeneració del llac, té com objectiu millorar i fomentar l’ús lúdic i recreatiu de la zona, aconseguir la gestió sostenible del llac a nivell econòmic i ambiental i conscienciejar a veïns, visitants i usuaris.