Un regidor d’Esquerra Unida a Oriola ha revolucionat les xarxes socials per la raonada, emotiva i valenta defensa del valencià davant de la moció presentada pel PP en l’ajuntament contra l’ús del valencià.
Karlos Bernabé, de 28 anys, psicòleg de formació i educador de menors de professió, va protagonitzar el 30 de juny la que, probablement, haja estat l’única intervenció en valencià en el ple d’Oriola, una ciutat de 80.000 habitants del sud d’Alacant que està a 20 quilòmetres de Múrcia i a 220 de València.
Després de glossar diverses virtuts del valencià, fins i tot la de l’accés a mercats com el català, Bernabé va recórrer a l’emoció per a defensar una llengua relativament –només es parla en algunes pedanies, com ara Barba-roja, mencionada per l’edil en el seu discurs– aliena a Oriola, epicentre d’una comarca castellanoparlant com el Baix Segura. Amb el valencià, “puc gaudir d’Ovidi Montllor, puc emocionar-me amb Raimon i puc llegir Joan Fuster, que també són meus. I això és el que no vull robar als meus fills”.
Sobre el PP valencià indica que “eixe partit és el que ha generat la incomoditat en aquesta zona amb el valencià”
La dreta valenciana està sent agressiva contra la política lingüística de la Generalitat, i acusa el conseller Vicent Marzà d’imposar el valencià en l’educació. Ara, ha reaccionat amb virulència davant del debat obert sobre l’anomenat “requisit lingüístic”: l’obligatorietat de conéixer el valencià per als funcionaris.
En aqueix context, Bernabé ha donat la cara per la llengua autòctona en territori castellanoparlant. Ha viscut a Bèlgica –país amb dos idiomes–, el País Basc (un altre territori bilingüe) i, “mentre els meus companys d’institut se n’anaven a casa per l’exempció, jo estudiava valencià de dues a tres de la vesprada a l’institut”.
Oriola està governada pel PP, amb el suport implícit de Ciutadans, malgrat els nombrosos escàndols de corrupció produís en la ciutat. EU té dos regidors.
Karlos Bernabé, de 28 anys, psicòleg de formació i educador de menors de professió, va protagonitzar el 30 de juny la que, probablement, haja estat l’única intervenció en valencià en el ple d’Oriola, una ciutat de 80.000 habitants del sud d’Alacant que està a 20 quilòmetres de Múrcia i a 220 de València.
Després de glossar diverses virtuts del valencià, fins i tot la de l’accés a mercats com el català, Bernabé va recórrer a l’emoció per a defensar una llengua relativament –només es parla en algunes pedanies, com ara Barba-roja, mencionada per l’edil en el seu discurs– aliena a Oriola, epicentre d’una comarca castellanoparlant com el Baix Segura. Amb el valencià, “puc gaudir d’Ovidi Montllor, puc emocionar-me amb Raimon i puc llegir Joan Fuster, que també són meus. I això és el que no vull robar als meus fills”.
Sobre el PP valencià indica que “eixe partit és el que ha generat la incomoditat en aquesta zona amb el valencià”
La dreta valenciana està sent agressiva contra la política lingüística de la Generalitat, i acusa el conseller Vicent Marzà d’imposar el valencià en l’educació. Ara, ha reaccionat amb virulència davant del debat obert sobre l’anomenat “requisit lingüístic”: l’obligatorietat de conéixer el valencià per als funcionaris.
En aqueix context, Bernabé ha donat la cara per la llengua autòctona en territori castellanoparlant. Ha viscut a Bèlgica –país amb dos idiomes–, el País Basc (un altre territori bilingüe) i, “mentre els meus companys d’institut se n’anaven a casa per l’exempció, jo estudiava valencià de dues a tres de la vesprada a l’institut”.
Oriola està governada pel PP, amb el suport implícit de Ciutadans, malgrat els nombrosos escàndols de corrupció produís en la ciutat. EU té dos regidors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Podeu enviar els vostres comentaris d'actualitat. La Cotorra de la Vall els publicará com a notícia sempre que siguen d'interés general i després de comprovar-ne la veracitat.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.