Segona jornada del festival Pop al Carrer

Anit dissabte tingué lloc la segona jornada del festival Pop al Carrer que enguany, burla burlant com se sol dir a Tavernes,  ha celebrat la  XIIèna edició, amb un èxit donat l'increment de participant i l'alta qualitat.

L’espectacle començà amb l’esperat Esperit! (home-orquestra, Catalunya), el projecte més personal de Mau Boada que, després de solcar mig món amb multitud d’aventures musicals, va presentar l’espectacle La volta al món amb Esperit!.

L’intrèpid músic vallesà, l''home orquestra empeltat de les valls del Montseny s'inspira en aquest treball amb el llegat deutor del rock i la psicodèlia de l'ona laietana dels anys setanta (Om, Música Dispersa, Pau Riba...). Esperit! és un projecte desenvolupat amb llibertat i creativitt, partint del rock i el folk de base instrumental i psicodèlica.

 

La Cia. Coeficiente Cero (circ delirant, Mèxic) amb el seu espectacle El Rompe Récords, personatge a qui dóna vida Abraham Arzate i que, amb les seues aparents ximpleries, aconseguí fer passar una bona estona als menuts i gran del públic.

Herba Negra (hip-hop nostrat, Camp de Túria-Cocentaina) vingueren a presentar el seu primer treball El renàixer d’abril. Herba Negra és una formació sorgida de les cendres dels desapareguts Rapsodes, i que fa música rap, combinant arrels, música negra, energia i elegància.

La Cris (impro-looping-pop, Gandia) que, amb el seu teclat i amb tota classe d’objectes improvisa un des-concert que impactà al públic.  

El plat fort de la nit vingué de la mà de Calliope & Miquel Gil, un nou projecte d’experimentació on s’utilitza la música improvisada basada en el jazz i el so electrònic i que barreja la música amb la poesia, comptant amb la col·laboració del polifacètic Miquel Gil.

El Pop al carrer d’enguany acabà amb l’actuació de Gener (folk-rock, València) l’òpera prima dels quals, El Temps del Llop, els ha valgut dos Premis Ovidi. 

L’òpera prima de Gener, "El Temps del Llop", suposa un bufit d’aire renovador en l’actual panorama musical, on acosta a la sensibilitat mediterrània influències tan diverses com Jeff Buckley, Grizzly Bear, Fleet Foxes, Feist o Elliott Smith, Gener es presenta com una proposta d’autor en clau valenciana, personal i moderna, on conflueixen la música d’arrel americana, la cançó mediterrània, el pop somniador i sofisticat i la ràbia de l’esperit punk. 

Les onze cançons d’ El Temps del Llop ens obliguen a emprendre un viatge a través de la valentia i la covardia, l’esperança i la desesperació, l’amor i la mort, la lluita i la resignació. Un acte de migració espiritual, un intent de mudar la dolorida pell valenciana -insensibil·litzada ja a base de colps i morats- per una nova pell més sensible. 

Esperem que del bon fer de Francesc Burgos i de tot l’equip de la Casa Calb tinguem un XIII Pop al Carrer encara més interessant.