Avui, de bon matí, hem pujat a les Creus

Aquesta setmana hem viscut un dels successos que mai no voldries vore al teu poble ni a les teues muntanyes: Les Creus, presumptament per una imprudència, es calaren foc i, després de l’esglai que vam tindre, encara podem estar satisfets que el dany ha estat – segons totes les opinions- els menys possibles en no afectar grans masses boscoses.

Ací hi ha que nomenar també el bon treball de totes les forces de seguretat: els bombers, les brigades forestals, els voluntaris de Protecció Civil, la Policia Local, Guàrdia Civil... persones moltes d'elles anònimes que aconseguiren el seu objectiu: controlar primer i després extingir el foc. Pensem que ho podem dir: en nom de Tavernes, gràcies a tots.

Avui hem pujat a les Creus – atenció: no es diu les Tres Creus, cal dir les Creus, la muntanya de les Creus- i hem pogut comprovar l’efecte del foc en forma de paisatge desolat, ennegrit encara per les cendres. Un paisatge que, malgrat l’alçada i la bona vista que hi ha, avui ens ha semblat trist, molt trist, encara que conservem l’esperança d’una prompta recuperació, per a gaudi de tots aquells que ens visiten, recorren les nostres sendes, i en gaudeixen de la muntanya i la natura. 

A més dels efectes del foc, hem pogut també comprovar detalls que considerem es deuen al bon treball de les brigades forestals. Així, hem vist com el foc va arribar a la senda però no la passava, segurament perquè eixa via de comunicació va ser el tallafoc de referència de les brigades per acordonar les flames i dedicar tot l’esforç amb prou seguretat a impedir que saltassen a l’altre costat, amb la qual cosa s’haurien escampat a altres zones.

Hem vist clarament zones de matoll calcinades i com en altres el foc s’havia aturat i no havia calcinat el petit bosc de pins existent. Potser també ací va haver la intervenció humana dels efectius que lluitaven contra les flames. 

 I també hem vist zones, com la cara est de la primera creu, totalment intactes.

I la constatació de la sequera que ens amenaça i castiga des de fa temps: Les Fontetes de Cantus rajant gota a gota, una gota per segon més o menys. Confiem que la tardor siga plovedora, però que ho faça amb coneixement, que no recordem la cançó del Raimon: al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe.