L'endemà del 26-J

S'augurava el sorpasso, però no s'ha produït, s'augurava quasi un empat tècnic, però no s'ha produït, s'augurava una multiplicació de vots amb la coalició Podem+EU, tampoc s'ha produït. Res del previst en les enquestes s'ha produït. Tots, excepte el PP han perdut. 

 
El PP guanya. Les eleccions i en suport electoral en tota Espanya, fins i tot a Andalucia on supera al PSOE i augmenta a València, on els valencians sembla ser que estem còmodes amb els casos de corrupció, malbaratament i tots els problemes judicials del partit de Rajoy. Tot sembla ser que s'ha perdonat. Visca el meninfotisme valencià!

 
Espanya és diferent i una vegada més ho hem demostrat. Res, cap dels múltiples casos de corrupció, finançament il·legal o problemes judicials li ha afectat. Potser hem de creure Rajoy quan afirma que el poble espanyol "ha encertat" en triar com a primera i segona força als dos grans partits, els que han "protagonitzat" la seua transformació dels últims quaranta anys. El bipartidisme segueix en peus. 

 
I així ho ha remarcat en la seua primera entrevista després de les eleccions, en la Cope, quan ha confirmat la seua primera oferta per a la gran coalició, "PP i PSOE, i si vol sumar-se Ciutadans".

 
El PSOE, malgrat els anàlisis de Pedro Sánchez, ha tret la pitjor dada de la seua història, i ara es troba davant el dilema de facilitar el Govern de Rajoy: ha perdut cinc diputats. El pitjor resultat en escons del PSOE en la història democràtica són aqueixos 85 escons però amb l'afegit que augmenta la distància i queda a 52 escons del PP. El principal rival intern de Pedro Sánchez, l'andalusa Susana Díaz, tampoc ha eixit reforçada del 26J: ha perdut dos escons i ha sigut superada pel PP en la comunitat autònoma.

 
Els socialistes s'han passat tota la campanya atacant a Podem, com si fóra l'enemic natural, i el seu atac s'ha convertit en un efecte bumerang: qui no ha votat Podem no ha votat PSOE, sinó PP. Coses del discurs “que vénen els dolents, els radicals” i tutti quanti. 

 
El PSOE tampoc ha aconseguit traure profit de l'acord amb la dreta de Ciutadans. Aquella investidura fallida que sumava 130 escons avui sumaria 13 escons menys: els cinc que ha perdut el PSOE i els vuit que ha perdut Ciutadans. L'electorat progressista ha castigat aqueix "compadreo" de Sánchez i de passar de formar un govern progressista de canvi a cercar aliances amb “la nova dreta” com qualifique a Ciutadans.

 
Conclusió: El PSOE ha intentat aparèixer com un partit capaç de pactar "a esquerra i dreta", però al final només va pactar a la seua dreta –amb Ciutadans–, i ha carregat en campanya contra Units Podem, el partit amb el qual estava cridat a pactar si volia poder governar i sabent que les seues bases, segons les enquestes, estaven a favor d'un acord amb Pablo Iglesias. 

 
Units Podem i les confluències han perdut vots pel que fa al 20D, encara que han mantingut els 71 escons, amb la qual cosa encara es poden consolar. Com també pel fet que continuen l'hegemonia a Catalunya –repeteixen 12 escons– i Euskadi –augmenten, passen de cinc a sis– i queden segons en el País Valencià on repeteixen nou escons, mentre que a Galícia retrocedeixen de sis a cinc escons.

 
Ciutadans ha sigut el gran damnificat de les eleccions, fins i tot per davant del PSOE, ja que perd vuit escons enfront dels cinc socialistes. Ciutadans ha tirat part de la culpa d'aqueixa baixada d'escons a “la llei electoral que tenim” i a la baixa participació que hi ha hagut en aquestes eleccions. Ciutadans, quasi esborrat del mapa amb 32 escons no serà decisiu ni per a ser frontissa del Govern