El finançament il·legal del PP de València

Les línies d'investigació de l'operació Taula aborden el finançament il·legal de partit i el blanqueig de capitals, on tornen a aparèixer els famosos “sobres” usant un mètode senzill: ingressos d'1.000 euros per cap en un compte que eren retornats al ingressant en metàl·lic, en dos bitllets de 500 per persona. I açò a menys d'un mes de les passades eleccions municipals.

Segons València-Plaza la secretària del Grup Municipal del PP de València, Mari Carmen García-Fuster, mà dreta de la exalcaldesa Rita Barberá, és la principal acusada del presumpte blanqueig de capitals del PP en el cap i casal, i que pretenia ocultar el presumpte finançament il·legal del partit. 

Al seu costat estan imputats el número u del PP en l'ajuntament, Alfonso Novo, l'assessor Luis Salom; el exassessor Pedro Aracil i la secretària de García-Fuster.

València-Plaza explica el “modus operanti” citant que la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil porta mesos investigant a García-Fuster i com aquesta demanava a assessors i regidors que ingressaren 1.000 euros en un compte per a automàticament retornar-los eixe ingrés en dos bitllets de 500, que presumptament eren lliurats dins de sobres.

Només una condició de García-Fuster a cada persona que realitzaven el pagament: els dos bitllets de 500 no s'havien d'ingressar en cap compte bancari per a no alçar sospites.

La imputada intentava que tots passaren per la pedra del blanqueig, però no tots en van accedir i ara la Guàrdia Civil ha començat a citar als implicats per a corroborar qui va ingressar els diners voluntàriament i qui ho van fer “per por de possibles represàlies”. Fins va haver-hi gent que ho va ingressar i després no va arreplegar els dos bitllets de 500.

La investigació remarca que una vegada rebut els diners, no hi havia cap dissimul d'aquells que havien fet els ingressos i fins i tot algun va eixir de l'ajuntament amb els bitllets en la mà i preguntant-se com se'ls gastava.

València-Plaza indica que les formes de gastar els dos bitllets rebuts en metàl·lic van ser molt diferents assenyalant des de despeses en empreses pròpies fins a la visita a un centre comercial per a comprar productes electrònics demanant en la tendisca “bitllets xicotets”, i així infinitat de trucs i ardits perquè no es notara.