L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Tots a una veu, germans vingueu.

El sistema de finançament de les comunitats és tan injust i castiga tant algunes comunitats – entre elles la valenciana- que arriba a dades com que l’Estat només cobreix el 25% de les necessitats que tenim els ciutadans i ciutadanes però rep i gasta més del 60 % dels ingressos mentre que les comunitats cobreixen el 75% de les necessitat, però amb molt menys recursos i no cal dir que lluny del 75%. 

Les Corts Valencianes de manera unànime han reclamat una major aportació de fons per part del Govern de Madrid per als valencians, alhora que es reclama un nou sistema de finançament per poder garantir els drets ciutadans i serveis públics. 

La demanda ha de ser de tota la societat valenciana, tots a una veu, i hauria de tindre de seguida una traducció: increment de les inversions, aspecte ja contemplat en la reforma de l’Estatut d’Autonomia, actualment en tramitació al Congrés dels Diputats, i que sembla que el PP ha tornat a ajornar. 

“No volem ser més que ningú, però ens hem plantat ja i ens neguem a ser menys que ningú” ha dit la vicepresidenta i diputada de Compromís, Mònica Oltra, que confia que l’Executiu central i el seu president, Mariano Rajoy, siguen “sensibles” a una reivindicació, no ja d’un Govern, sinó “de tot un poble que vol agafar el destí a les seues mans i que vol ser escoltat”. 

Per tant, cal una revisió del sistema i del repartiment de fons perquè “el Govern no pot quedar-se amb tot el finançament quan els serveis bàsics els cobreixen principalment les comunitats autònomes. 

Està ben clar i ningú pot dir el contrari: totes les comunitats tenen dret a tindre el finançament just i suficient per cobrir la garantia dels drets fonamentals. No s’ha de buscar que algú empitjore, sinó que tots milloren. 

Avui dia hi ha una gran diferència i disparitat molt gran entre comunitats, de manera que podríem parlar de comunitats riques i comunitats pobres, i fins i tot de que hi ha comunitats que tenen un sistema de finançament pel qual paguen a Madrid i després reben els fons que reben, i altres que tenen un sistema diferent i gestionen tots els seus propis ingressos i impostos i donen a Madrid l’acordat, com passa en Euzkadi i Nafarroa. 

Això suposa un avantatge per aquestes dues comunitats, un avantatge que si el traduïm en diners suposaria que, si tinguérem el finançament d’Euskadi tindríem 10.000 milions més d’euros, i com deia en pla irònic Mònica Oltra “li donaríem una alegria al senyor Montoro perquè segur que compliríem el dèficit “. 

El Consell ha buscat l’adhesió del major nombre d’entitats civils i organitzacions sindicals – tots a una veu, germans vingueu- perquè se sumen i recolzen el manifest per un millor finançament. Esperem i desitgem que tots els valencians i valencianes siguen conscients que si no hi ha finançament just, la nostra autonomia trontolla i és incapaç d’assegurar el cobriment de les necessitats bàsiques dels seus ciutadans.

-