Tavernes ha celebrat per tercer any consecutiu el Dia Internacional de la Traducció a la Casa de la Cultura, una commemoració en honor de Jeroni d’Estridó, el traductor de la Bíblia, patró d’intèrprets, torsimanys i traductors. Un acte ben emotiu i redó organitzat i presentat per l’escriptora i traductora vallera Encarna Sant-Celoni i Verger i que enguany s’ha dedicat a les versions poètiques d’autors de llengües europees continentals.
Com a aperitiu Margarida Castells, doctora en filologia semítica i traductora, vinguda expressament per a l’ocasió des de la comarca d’Osona, ha explicat als assistents que s’han elegit precisament les llengües europees continentals per fugir de l’omnipotent idioma insular que és l’anglés i per visibilitzar una quarantena de llengües pròpies corresponents als 28 estats de la Unió Europea. Entre elles n’hi ha de majoritàries (com l’alemany amb uns 100 milions de parlants) i de minoritàries (com l’aragonés, amb només 5000 parlants). En aquesta civilitzada i democràtica Europa nostra, la majoria de llengües són minoritàries, perquè així ho han volgut els avatars de la història i els poders econòmics i polítics de torn.
I malgrat l’aclaparador domini d’unes poques llengües majoritàries, la diversitat lingüística persisteix per la fidelitat dels seus parlants, però també en part gràcies a l’àrdua i apassionant activitat de traduir. Margarida Castells ha recordat també que el professor Zamenhof inventà l’Esperanto, a finals del s. XIX, amb el desig d’oferir una llengua comuna que no fóra imposada per cap estat imperialista, amb un vocabulari d’arrels europees i una gramàtica senzilla i universal. Però al segle XII en aquest intent ja en fou pionera Hildegard von Bingen, qui creà una llengua amb l’objectiu de substituir el llatí com a llengua comuna.
A cap dels dos els van fer gens de cas els seus contemporanis i avui tenim l’anglés, l’alemany i el francés com a llengües predominants i “de treball” a Europa. Però encara podem gaudir de la diversitat lingüística europea i aquest acte pretén retre donatges i homenatges a les persones que ens ajuden a entendre la riquesa cultural d’una Europa no reduïble a la política monetària dels qui manegen el Banc Central.
Com a primer plat, el cantautor valler Quim Sanz ha delitat els assistents amb unes extraordinàries interpretacions de dues cançons de Georges Brassens, en traducció d’Amàlia Prat: “La mala reputació” i “L’oratge”. I L’Ajunt de la Bóta, amb la simpatia que caracteritza les seues actuacions, ha estrenat dues versions en valencià: “Katyusha”, del folklore rus, i “Lily Marlene”.
I s’ha donat pas al plat principal: la recitació de poemes traduïts, que ha iniciat Encarna Sant-Celoni i que han continuat un bon grup d’assistents, sempre indicant l’autoria, la llengua d’origen i la traductora o traductor de l’obra. Una nodrida participació de públic ha llegit amb entusiasme l’encertada selecció de poesia feta per l’organitzadora i que s’havia distribuït abans de començar l’acte.
Com a postres i colofó final, L’Ajunt de la Bóta i Quim Sanç han cantat conjuntament i en valencià l’himne partisà italià “Bella ciao”, corejat i acompanyat alegrement amb palmes per tot el públic.
-
Moltes gràcies, Tavernes!
ResponElimina