La nostra banda ha quedat la quarta en la Secció d'Honor del Certamen de València

La nostra banda ha participat avui en la Secció d'Honor del Certamen de València en la sessió vespertina i la seua actuació ha estat acompanyada per un fort aplaudiment, vora cinc minuts, dels assistents.

La qualificació del jurat no ha estat en consonància amb l'aplaudiment i el recolzament rebut no s'ha traduït en la classificació final.

1. Cullera

2. Alberic

3. Guadassuar

4. Tavernes 

  
La Societat Instructiva Unió Musical (SIUM) de Tavernes ha actuat dirigida per Carlos Revert Espí. Ha iniciat el concert amb el pasdoble "Andrés Contrabandista" d’Óscar Navarro, pasdoble de concert, amb un tractament simfonista de sonoritats potents, és potser dels més originals que s’han escrit en els darrers anys, tot i l’estructura clàssica.

Ha seguit l’obra obligada, "La Vall de la Murta" d’Andrés Valero Castells. Obra de descripcionisme bandístic valencià, amb seccions melòdiques de fustes, efervescència amb refilets i escales, corals de metalls (compte al solo d’inici de trompa), de vegades amb contrapunt de les fustes, percussió clamorosa, variada i exòtica (djembes), el detall cridaner són els efectes de vent i els xiscles que produeixen les ràfegues mitjançant brunzidores o zumbes, també es canta amb bocca chiusa (imitant un cantus firmus, 2n mov.) algun element en préstec o imitativament servint d’homenatge (Coral de metalls de La Consagració de la primavera, Stravinsky) en el III. Mov., i tres minuts preparant el final en crescendo infinit.

L’obra descriu elements de la vall alzirenya i els elements identificadors, tot allò que recorda els monjos i el mateix monestir de La Murta és un recurs molt utilitzat, quasi de recurs obligat per la memòria col·lectiva, la qual identifica els moriscos amb textures, melodies, ritmes semblants a la marxa mora. És un dels exemples on la bandística valenciana sona pràcticament igual, amb els mateixos recursos musicals descriptius. 

L’obra lliure era "Symphony in Green, nº 2" de Thomas Doss. Planteja una sèrie de reflexions al respecte de la relació de l’home amb la natura, passada per la seua concepció teològica, l’obra està estructurada en set moviments els quals naixen de diverses motivacions que, vinculades amb la natura, no sempre pot ser bucòlica, ni floral, ni agradable. 

En els set moviments trobem reflexions sobre la substància de l’home, com qualsevol animal o ésser viu i com la natura es burla de nosaltres per no adonar-nos-en que per a ella som prescindibles (1r moviment). En el 2n emfatitza en la idea del nostre paper secundari per a l’univers el qual seguirà voltant independentment, mentre al 3r és una reflexió del fet religiós i la fe, sobretot per trobar respostes a la mortalitat. El 4t moviment recupera la felicitat de la infantesa en trobar el xiquet que tots tenim, mentre el 5è treballa la idea de la renovació, també dels cicles vitals: renaixença, el cicle de la llum, caminar cap a la llum que representa la redempció divina. El 6è juga amb la dualitat del concepte ‘temps’: representa esperança, i alhora, és una ineludible presó i al 7é es la lluita per la vida, caminar cap endavant. Doss torna a emprar el concepte del temps i diu que estructurar-lo i controlar-lo és perdre el control sobre la vida i sobre nosaltres mateixos.