Ahir, segona jornada i cloenda del XI Pop al Carrer

Ahir dissabte per la vesprada, i sobre les 19:30 hores s’iniciava la segona jornada del “XIé Pop al Carrer” amb una “crida” a l’espectacle que protagonitzava Llorenç Barber amb un revol de campanes, per a donar pas a la primera actuació a càrrec de “Marcel el marcià”, cançons, jocs, balls per a gaudi dels més menuts ( i dels majors) a través de l’imaginari popular (gegant com Tombatossals, versions del Joan Petit…) i la tradició. 

Mentrestant, cal remarcar que hi havia un espai musical especial, experimental, que semblava més dirigits als menuts, en tant que eren els principals protagonistes, on tothom podia gaudir de la música feta per instruments - diguem-ne casolans- a base de materials reciclats. Un espai lúdic, entretingut i sobre tot didàctic per als assistents. 

Tot seguit poguérem admirar a Llorenç Barber, un dels impulsors de la música contemporània estatal, amb més de trenta anys practicant la veu difònica, la improvisació, la campanologia, la música plurifocal, la poesia fonètica i els concerts urbans oferint ‘actuacions de ciutat’, ‘concerts dels sentits’ o ‘concerts itinerants’ amb músiques textuals, improvisació, construcció d’instruments experimentals, etc. Ens va oferir diverses peces usant el seu “campanar” portátil dins de l’actuació anomenada “Espléndido Máximo”, ideada ex professo per al “Pop al Carrer”. 

I entre les actuacions de Mike Cooper, Ángel Di Stefano, Martí Guillem (València) i el seu alter ego, Crocanti, que hi estrenava una instal·lació sonora participativa formada per teclats de joguina de diferents models (casiotones) connectats i disposats en un mur de tecles, on els espectadors podien manipular i tocar a mode d’orquestra electrònica. 

 

També al llarg de la nit poguérem asistir a la projecció de pel·lícules i un gran clàssic “L’increïble home minvant” o a la mexicana afincada a València Montserrat Palacios amb l’espectacle “Cosir i cantar”, un duet el de la veu que ofereix amb la màquina de cosir mentre combina els fils de la veu amb els sons punxants i les afinacions suggerides per un motor-diapasó que, controlat amb el peu. Notes (tòniques) que serviran com a afinació per a la veu a la vegada que determinaran distints ritmes segons la intensitat de la pressió del peu sobre el pedal i els canvis de puntada. Tot un show humà i mecànic en directe que culminava amb la confecció d’una túnica per projectar una pel·lícula.

I “CaboSanRoque”, grup català de música electrònica, que segons alguns comentaris, i deixant a banda el fer de Llorenç Barber, van ser el de més èxit de la nit. Dos components humans, Laia Torrents (teclats) i Roger Aixut (guitarres) i un component no humà, la percussió mecànica, feta per múltiples objectes. Experimentació en forma lúdica amb instruments inventats. És el seu nou artefacte Tres tristos trons, que està elaborat amb pintes, motors, llaunes, una màquina d’escriure, molls, etc. Tot espectacle d’uns virtuosos de la percussió per presentar a Tavernes el seu darrer disc-espectacle “12 Rounds”. 

I per acabar la nit Llorenç Barber ens va regalar una actuació cantant amb plats, però utilitzats de manera poc habitual. Al final Llorenç va felicitat a Francesc Burgos pel “XI Pop al Carrer” reconeixent que no és fàcil fer i mantindre un festival amb música alternativa.

El festival Pop al Carrer està organitzat per LaCasaCalba, l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna i la Mancomunitat de la Valldigna i compta amb el suport de Pollos Planes, Cineclub Pessic de Pedreguer, Teatre del Raval i Grupo Burgos, SL.