L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Se n'ha anat tot a fer punyetes?

El PSOE ha donat com a trencades les negociacions amb Compromís per a la formació del nou govern al País Valencià i tot en base a que s’han sentit molt molestos per les declaracions de Compromís d'ahir que insistien en la seua legitimat per a reclamar la presidència de la Generalitat Valenciana, i segons diuen, per la manca de suport de la coalició per a facilitar alcaldes socialistes en alguns municipis. 

La suspensió-trencament de la negociació ha causat sorpresa a Compromís i Podemos. El candidat de Podemos, Antonio Montiel, ha dit que volen un govern de progrés i no defraudar els valencians amb eixides de to.

Mentre Compromís ha fet una crida al sentit comú i a la responsabilitat i ha lamentat la decisió dels socialistes, recorda que el poble valencià havia demanat un canvi real i que Compromís farà el possible per dur-lo a cap. 

I mentre la premsa trau fum, nosaltres pensem si donar-li la presidència a Ximo Puig no serà carregar-se el canvi. Al cap i a la fi, més que pugna d'esquerres o de dretes pensem que és manera de fer POLÍTICA (en majúscula) i encara que es parle de polítiques i de programes, són les persones qui les duen a cap i nosaltres no considerem, de cap manera, que la gent de la vella política, com és el Sr. Puig,  ancorat al poder des de Lerma i amb els pitjors resultats enguany del PSOE al País Valencià, siga qui facen nova política per molt que diguen els pactes i, amb bastat probabilitat, els papers signats esdevindran paper mullat.

Ni al Sr. Ximo Puig ni al PSOE no els hem vist fer una oposició al PP ací al País Valencià com si ha fet Mònica Oltra i Compromís. Pot ser si l’hagueren fet, no estaríem parlant dels pitjors resultats de la història del socialisme a les terres valencianes. A manera de resum: Eleccions 2007: 38 diputats i dimissió de Joan Ignasi Pla, eleccions 2011: 33 diputats i dimissió de Jorge Alarte i eleccions 2015: 23 diputats i Ximo Puig exigint ser President. 

Ens preguntem si podríem plantejar que el PSOE està fent ara al País Valencià la mateixa operació que va fer durant la transició: pactar amb els franquistes d'UCD. Ara, davant un canvi tan gran i que alguns mitjans ja han batejat com la segona transició, a les nostres terres preparen un pacte amb Ciudadanos, el nous franquistes, beneït per l'abstenció del PP els hereus directes del franquisme.. 

Sembla ser que al pacte s’unirà l'abstenció del PP, és a dir, “el pacto d'estado” que reclamava Rita Barbera. El PSOE així perpetuaria el pacte que en la transició  van firmar Alfonso Guerra (PSOE) i Abril Martorell (UCD) que es van passar per l'engonal la voluntat dels valencians expressada en aquell Consell Valencià de Josep Lluís Albiñana, un pacte que ens ha dut des de Lerma, fins a Fabra, passant per la ruïna i els despropòsits de Zaplana, Olivas i Camps a l'estat en què ens trobem els valencians. El PSOE va traïr el Consell Valencià amb Lerma de president i amb Lerma es va dinamitar l'ajuntament de València de Pérez Casado. El PSOE pot pactar ara amb Ciudadanos i el PP. Només seria repetir la història.

Pensem que hi ha factors que ens poden fer entendre millor les coses i les pugnes amb Compromis: El PSOE no pot posar-se a parlar amb els bancs sobre deute il·legítim o desnonaments mentre els dega 70 milions d'euros als bancs; el PSOE no pot posar-se a exigir un Conveni Fiscal amb l’Estat semblant al que tenen Euzkadi i Nafarroa, el jefe de Madrid no els ho va a permetre; el PSOE no va a reclamar el mateix finançament que la resta d’autonomies ni el pagament del déficit de 13.000 milions; el PSOE no pot apuntar-se al carro de… tantes i tantes coses, quan en aquests anys darrers no ha fet d’oposició com calia al PP. 

Pensem que des de Compromís se sap perfectament que el PSOE no va a possibilitar un canvi real. Les declaracions del candidat ja ho diuen: no podem fer polítiques d’endeutar-nos 4.000 milions. Hauria d’explicar-nos que vol dir això, perquè no és endeutar-nos amb 4.000 milions sinó que els valencians tinguen a l’abast els mateixos recursos en sanitat, educació, dependència… que tenen la resta de l’Estat i que ara el govern de Madrid no ens cobreix.

Ens temem que, amb el PSOE presidint la Generalitat, passarà com en la Transició: s'apuntaran el "tanto" del canvi perquè res no canvie. Compromís vol afiançar-se com a futura primera o segona força política al País Valencià, no com a tercera, i ha de calcular molt bé cada moviment perquè el PSOE, a qui no considerem capaç de canviar el País ni de fer País (Valencià, clar), no ens la torne a pegar amb una altra forma de bipartidisme espanyol.

El País Valencià, moneda de canvi?

Recent publicat aquest article llegim en la premsa que el PSOE i Ciudadanos d'Andalusia firmaran aquesta vesprada l'acord que facilita la investidura de la candidata socialista, Susana Díaz, com a presidenta de la Junta de Andalusia.

Casualitat? No volem ser malpensats, però ens va al cap si a canvi del recolzament a Andalusia, el PSOE no li obre les portes a Ciudadanos a formar part del govern del País Valencià i, com ja s'ha avançat en algun mitjà, fins i tot a tindre la presidència de Les Corts? 

I tot amb la benedicció del PP que de seguida s'ha oferit a recolzar a Ciudadanos perquè lidere governs estables i s'acabe "la xirigota" del tripartit progressista...