Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
La fe no és viure d'un record passat.
No esperem el blat sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre done fruits sense podar-lo;
l'hem de treballar, l'hem d'anar a regar,
encara que l'ossada ens faça mal.
Enterrem la nit, enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar, el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.
Cal anar endavant sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que nasquen flors a cada instant.
Lluís Llach
Dóna'm la mà
ResponEliminaper fer camí
cap el gran llac dels somnis,
dóna'm la mà
hi ha un horitzó
que ens crida de molt lluny.
Tot és pur com el silenci
que precedeix el cant
i el temps desfà tendrament els rulls
que ha de dur al futur desitjat.
Dóna'm la mà
i així podrem
creure altre cop que
tot el que hem volgut
només espera un gest
com si fos el vent
que amb el nostre esforç tenaç desfermarem.
Dóna'm el cor
per compartir
projectes i esperances,
dóna'm els ulls
i que el desig
ens marqui un nou destí.
Més ençà de la incertesa
que ens va marcir la veu
els dits pentinen de nou el mar
com un símbol viu i fidel.
Dóna'm la mà,
dóna'm la veu
i proclamem que
tot està per fer,
tot és possible avui,
fem sentir arreu
com s'exalta el vell desig d'un món millor.