Isabel Canet presenta la darrer novel·la d'Encarna Sant-Celoni "Milonga de tardor"

L'escriptora durant la seua intervenció

Ahir vam poder assistir a la presentació de la tercera novel·la de la vallera Encarna Sant-Celoni "Milonga de tardor", una obra que en paraules de l'autora "és difícil d’encasellar i que permet una lectura polièdrica", o siga alhora és romàntica i existencialista, té intriga i ficció, és eròtica i introspectiva, i no li falten tocs d’humor, de dietari feminista, crítica social i fins i tot se'ns presenta amb pinzellades mediambientals i de ciència ficció, com va deixar ben palés en la seua dissertació l'escriptora de Simat, Isabel Canet.

La novel·la se'ns presenta amb una protagonista principal la danesa Erna, una professora i escriptora, que visita València després del xoc emocional que li produeix la mort de la seua parella Anders, i amb el desig de voler retrobar-se a si mateix, pren un any sabàtic de perfeccionament lingüístic i se'n ve a València, aprofitant que és més barata que Barcelona i conserva l'encant d'una ciutat de províncies. O si voleu com ens espetava irònicament Encarna Sant-Celoni "la tierra de las flores, de la luz y del amor" o "la ciutat del “meninfot”, del “pensat i fet” i "on hi ha més filòlegs per metre quadrat que en cap part del Món".

Molts amics i amants de la literatura en la presentació

I a partir d'ací, l'autora explicava com la novel·la està estructurada en nou parts amb un epíleg, on es mesclen estils narratius diversos: la carta, els poemes, la narració, el dietari... estil literaris que demanen registres estilístics diferents, i de vegades fins i tot registres lingüístics que van del català oriental a l'occidental, tot un repte, amb munt de de riscos, per viure en el país (valencià) on menys es llig però on tots són filòlegs. Un repte que confessava Sant-Celoni, sembla ha guanyat perquè no ha tingut problemes.

I accions que com explicava comença amb un lluna vella de tardor i acaba en desembre amb una altra lluna vella, tota una tardor amb acció que recorre els barris valencians de la Petxina, de Facultats, el centre històric de la ciutat amb incursions amb altres paratges i racons del nostre País Valencià. Amb dades fenològiques, com remarcava l'autora "preses del Calendari dels Brillants del 2002 i el dietari particular de Joan Josep Cardona Ivars" que li'ls havia facilitat. 

L'escriptora Isabel Canet ens parlava de "Milonga de tardor"

Isabel Canet, escriptora també, explicava diversos aspecte de la novel·la i al seu parer considerava molt ben posat el títol "Milonga de Tardor", una música precedent immediat del tango, per allò que representa de gir, canvis, giravoltes, apropar-se a la parella....

Ens parlava l'escriptora de Simat com la novel·la es converteix en una aventura interior de la protagonista a la recerca de l'autoconeixement i de l'autodescobriment, mitjançant recursos literaris diversos on les cartes anònimes que rep d'un enamorat són fins i tot un element de la intriga i la trama. Una trama que ens descobreix la psicologia de la protagonista, Erna, a través d'endinsar-se en la narració de la seua vida, dels seus desitjos.

I explicava Isabel Canet com la novel·la està molt ben estructurada, com atrau al lector des del primer moment, en un llenguatge de vegades dur, que no defuig de cap explicació fins i tot en els passatges eròtics, i on sura per damunt de tot la riquesa del llenguatge, el coneixement de la nostra llengua, les frases fetes ben usades i temperades al text que es narra.

L'autora va llegir uns textos propis

En opinió de Canet, l'autora demostra un exquisit coneixement de la llengua i li havia fet prendre moltes notes al respecte. I ací, caldria recordar en opinió nostra, que Sant-Celoni és autora que sol demostrar en els seus escrits un domini idiomàtic digne dels grans autors de la literatura catalana, un domini que malauradament no trobem gaire avui dia, i un detall molt important: al costat del registre culte sempre té a punt la frase genuïna valenciana, la tradicional que ha escoltat al poble.

I nosaltres ens recordem mentre escoltàvem Isabel Canet aquelles paraules d'Espriu: "hem viscut per salvar-vos els mots", com tantes vegades ha fet Sant-Celoni en la seua obra on salva i recobra tantes expressions nostrades, de Tavernes i de la Valldigna.

Isabel Canet considerava com a resum que era una obra per als lectors de literatura, enriquidora i amb tots els elements per a llegir i gaudir de la lectura. I nosaltres, també com a resum, hem de dir que va ser un goig i un gran plaer escoltar dos de les autores més reconegudes de la Valldigna parlar de literatura i creació literària. 

Dos moments de l'actuació de les alumnes de Xaro Arlandis

I si el moment tan enriquidor creat al voltant del "Dia del Llibre" es potencia, com va passar, amb la lectura dels textos i passatges de "Milonga de tardor" i poemes de l'autora,  i es completa la màgia del moment amb l'actuació de les alumnes de ball de Xaro Arlandis, podem dir que la presentació va esdevenir una autèntica demostració artística, cosa que hem de reconéixer ja ens té acostumats l'escriptora de Tavernes sempre que torna a casa amb motiu de presentar-nos una nova obra. Enhorabona Encarna i Isabel i gràcies pels moments de gaudi que ens vau oferir.

-