Entrevista amb Mònica Oltra, candidata de Compromís a la Generalitat

Mònica Oltra és la candidata de Compromís a la presidència de la Generalitat. Ha estat entrevistada pel diari digital eldiario.es 

Vol ser presidenta valenciana, però sembla que els resultats donaran un Parlament molt fragmentat. Quina és la composició perfecta del seu govern?

Serà divers més que fragmentat, que té unes connotacions negatives que no compartisc. Serà divers en funció del que la gent vote. Per a mi no hi ha composicions perfectes perquè al final la composició perfecta és la que ix de les urnes. Òbviament, tothom vol tenir quanta més influència i suport, millor.

De quin altre partit li agradaria tenir el suport per a governar?

 
De tots els que vulguen donar-ne. El lògic és que estiguérem parlant de forces polítiques que se situen en l'esquerra i que no foren les forces tradicionals que han acceptat les imposicions de la troica i el dogma neoliberal. M'encantaria un Parlament multicolor, amb diàleg, on la paraula fóra protagonista i el pes del govern recaiguera sobre forces polítiques que se situaren en el discurs conciliador.

Entenc per tant que aposta per Podemos i Esquerra Unida, i que descarta el PSOE i PP...

 
D'entrada solament descarte el PP perquè, entre altres coses, és un partit que està completament podrit. A partir d'ací, qui se situe en les propostes que anteposen les persones al poder serà benvingut. El PSOE té un llast molt gran per haver acceptat els mandats de la troica i haver emprat en aquest país les polítiques de les retallades.

En una altra entrevista va dir que hi ha gent en el PSPV que és casta i gent que no. És Ximo Puig casta? 

No diria tant, però sí és una persona que porta moltíssim temps als voltants del poder. Ja era cap de gabinet de Lerma. No és una aposta per la renovació i pel canvi de persones dins de la política, que també és important. Açò el converteix en casta? Jo diria que no, però sí en una persona que no és precisament la renovació.

Si Compromís haguera de donar suport a un altre partit perquè governara, a qui prefereix donar-li’l? 

 
Ens encantaria que açò no haguera de ser així i que els suports els rebérem nosaltres. Però a algú que se semblara més a nosaltres en els plantejaments, en la política, en la trajectòria, en les coses que ha defensat.

La irrupció de Podemos ha coincidit amb les millors expectatives de Compromís, creu que les frustrarà? 

 
Crec que no, entre altres coses perquè quan u es presenta a les eleccions i està en política, que la democràcia no el frustre perquè, si no, té mal assumit açò de ser demòcrata. El millor és estar en sintonia amb els ciutadans, treballant bé, que és el que hem fet des de Compromís, definint les nostres propostes, plantejant models alternatius, lluitant per una democràcia forta i contra la corrupció i els corruptes. Eixa és la nostra carta de presentació. Si rep el suport dels ciutadans, ho sabrem el dia 24 de maig.

Quins serien els requisits per a pactar amb Podemos? 

 
El programa, les propostes. No un programa basat en la renúncia, ni tampoc en dissimular el "no direm açò per si cau malament". Cal ser honests amb el que u pensa, amb el projecte de transformació que té damunt de la taula. Hem plantejat les nostres prioritats: un pla de xoc social i un pla de xoc democràtic; canvi de model productiu; canvis profunds en la concepció del poder, que no és acumular-lo ni assaltar-lo sinó limitar-lo tant en l'econòmic com en el polític.

Veu el Bloc [el partit majoritari dins de Compromís] disposat a pactar amb Podemos? 

Açò és una qüestió del conjunt de Compromís i va molt més enllà. Hem aprovat les nostres llistes amb un cens de més de 40.000 persones. El nostre projecte va molt més enllà dels partits que el formen, i fins i tot de les persones que en són simpatitzants o que en un moment han participat en les nostres decisions internes. Açò és una decisió col·lectiva, no és una qüestió d'un o dos partits. Entenc que la nostra trajectòria sempre ha estat marcada pels programes, les idees i les propostes. Açò seguirà sent així.

Com decidiran internament els partits que integren Compromís amb quina altra força es pot o bé pactar per a governar o bé donar el suport perquè governe? 

Tenim òrgans que decideixen aquestes qüestions. Cada partit supose que tindrà les seues pròpies normes. Nosaltres tenim les nostres. No m'agrada molt especular sobre aquestes qüestions perquè açò dependrà del dia 24. Com a ciutadana mai m'ha agradat que s'especule molt amb el meu vot. Tampoc m'agrada fer-ho des de l'altre costat. El resultat electoral moltes vegades deixa les coses molt clares, no hi ha molt de marge per a estar pegant-li voltes.
Compromís està molt pegat a la proximitat democràtica. No envien ningú des d'un despatx a Madrid a dir-nos el que hem de fer.

En què es diferencia el seu programa del d'altres opcions d'esquerres?

Des del principi hem marcat bastants diferències. Vam ser els primers a denunciar la situació generalitzada de corrupció. Al principi reien de nosaltres. També en la concepció del poder i la seua limitació; de combinar la democràcia representativa amb la democràcia directa. Hem sigut els únics que hem proposat mecanismes d’insaculació [sorteig] per a la designació de determinats òrgans. Aquest tipus de coses no les ha proposat ningú més.
Hem sigut la força política que més ha apostat pels temes mediambientals (la gestió de residus, la rehabilitació energètica d'habitatges, la protecció dels boscos, la gestió de l'aigua...). Defensem els interessos valencians i açò ho perceben els ciutadans. Estem dient moltíssims anys que no pot ser que siguem l'única comunitat autònoma pobra en termes de PIB que paga a comunitats més riques. Açò és una anomalia democràtica. Estem molt pegats a la proximitat democràtica. No s’envia ningú des d'un despatx a Madrid a dir-nos el que hem de fer.

Podemos té un despatx a Madrid. 

I uns altres també. No estava pensant tant en Podemos com en Gènova o Ferraz, però sí, també pot ser.

A part del rebuig a la troica i el dogma neoliberal, té altres línies roges per a donar suport a altres partits? 

La corrupció i la decència política. Estem en emergència democràtica. En aquesta comunitat tenim exconsellers, exconselleres o expresidents imputats, processaments o condemnats. Quan imputen Camps per la Fórmula 1 en seran quinze. No s'arriba a eixa situació de la nit al dia, sinó amb una profunda degeneració democràtica, que té un responsable: el PP. Fins que no es regenere cal fer-li un cordó sanitari democràtic.

El fonamental és tirar el PP del Govern siga com siga? 

No, el fonamental és construir altres polítiques on no s'excloga un terç de la població de la societat perquè no té una vida digna. Una altra política on els diners públics no es desvien a interessos particulars. Una altra política on el medi ambient siga un eix al voltant del qual pivoten les polítiques, on la protecció de la infància siga una realitat. El prioritari és construir una altra política, no tirar a ningú.

Malgrat tot, sembla que el PP pot seguir sent la força més votada. Els és igual als ciutadans el que han fet en aquests anys? 

No crec que els siga igual. Quan es parla de força més votada cal matisar, perquè les enquestes ara mateix li donen un 30%. Açò significarà que el 70% votarà altres opcions. Hi ha una part de vot del PP que és ideològic i votaran el PP faça el que faça. Açò forma part d'una falta de cultura política. No pots ser d'un partit polític encara que et robe, però sí hi ha persones per a les quals és la seua opció i voten en aquest marc d’"aquests són els meus". El suport que se li ha retirat al PP és important, almenys el que diuen les enquestes, encara que caldrà veure com acaba en les urnes.

Quina és la seua recepta contra la corrupció? 

 
Més democràcia, més control, incorporar els ciutadans al control públic i no deixar-ho sempre en mans dels polítics. En aquest moment el que ha de ser controlat tria els controladors. Açò no és intel·ligent des del punt de vista democràtic. També cal generar una política de participació, que l'opinió de la gent explique no solament quan vota cada quatre anys. Són importants els codis ètics i la limitació dels càrrecs.

Quan diu facilitar el control dels ciutadans, a què es refereix? 

En els òrgans estatutaris, com la Sindicatura de Comptes o la Sindicatura de Greuges (Defensor del Poble valencià), són tres persones les que es trien: dos pel Parlament a proposta del partit majoritari. Cal invertir açò. Han de ser dos que es trien a proposta del partit o els partits que no hagen donat suport al Govern i un a proposta del partit que està en el Govern. I, a més, incorporem dos ciutadans pel mecanisme d’insaculació –un sorteig com en el que es trien els membres d'un jurat o de les meses electorals–. També s'han de publicar els comptes i les factures en els municipis i en l'autonomia. A més transparència, més dificultat per a desviar els diners públics.

Compromís aposta per allò públic, promet ajudes socials i creació d'ocupació a través d'un pla d'industrialització. Com ho farà? Hi ha diners? 

Més que prometre, nosaltres ens comprometem amb la política social. No és possible que hi haja famílies senceres que estan excloses de la societat. La política social és prioritària, la gent ha de poder tenir una vida digna i uns ingressos garantits. Els poders públics han de ser una sustentació i una xarxa perquè ningú en caiga.
Hi ha diners? Hi ha un marge en els tributs però açò ha d'arreglar-se a través d'un sistema de finançament just. Paguem a comunitats més riques com Castella i Lleó els seus serveis públics, tot i que no tenim per a cobrir els nostres. No pot ser. Açò ho haurà d'entendre el Govern de l'Estat en la política o en els tribunals. És un sistema vençut, perquè va caducar l'any passat i cal renovar-lo. No volem ser més que ningú però tampoc menys.

Entrevista publicada al diario.es, traducció La Veu del País Valencià.

-