L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Reforma laboral de Rajoy: Solució o estafa als treballadors?

Fa ara tres anys de la reforma laboral del PP. El Govern, la patronal i els sindicats discrepen sobre els seus efectes en un mercat de treball que té menys aturats, però també menys ocupats que al començament de 2012.

Les últimes dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) diuen que en el primer trimestre del 2012, quan va començar la reforma laboral, hi havia 17.765.100 persones ocupades, xifra que baixava en 196.000 treballadors l'últim trimestre de 2014. Quan a la desocupació, al principi del 2012 eren 5.667.900 els aturats i 5.457.700 els tres últims mesos de 2014, un descens de mig punt en la taxa d'atur en tres anys, el 23,7%.

Una dada, però, explica el comportament: la població activa es va reduir en 406.200 persones, fins a un total de 23.026.800 persones, el 59,77 % de la població. El descens de la població activa respon a l'eixida de ciutadans del país, a l'envelliment de la població i a aquest efecte descoratjament que porta a moltes persones a abandonar la idea d'incorporar-se al mercat laboral.

I com es valora aqueixa reforma?

La ministra d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, defensa la reforma laboral perquè, diu, ha revolucionat els "fonaments" del mercat de treball, mentre la secretària d'Estat d'Ocupació, Engracia Hidalgo, ha assegurat que gràcies a la reforma laboral s'ha frenat "l'impacte destructor" i ha permès accelerar la creació d'ocupació quan l'economia ha tornat al creixement.

Els sindicats fan una lectura diferent: la reforma laboral ha deixat un país amb més precarietat i desigualtat laboral i social, on els salaris han perdut molt de poder adquisitiu i on tindre una ocupació no significa eixir de la pobresa.

Cándido Méndez, d'UGT, afirma que la reforma laboral ha estat "un absolut fracàs", ja que no ha aconseguit complir cap dels objectius que es proposava. El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, ha assegurat que la reforma ha situat la llibertat d'empresa per sobre del dret al treball i el de llibertat sindical, tot sota "la falsa idea de salvaguardar la competitivitat i viabilitat empresarial" com a instrument per a afavorir l'ocupació.

Els sindicats majoritaris, i altres no tant majoritaris, vénen a afirmar que la crisi econòmica ha retornat als treballadors a una realitat de pobresa per causa de la precarietat del mercat laboral, amb contractes de molt curta durada i a temps parcial, en permanent rotació i amb salaris molt baixos.

Per a la patronal, segons el secretari general, José María Lacasa, la reforma laboral ha introduït canvis en la contractació, flexibilitat interna, acomiadament i negociació col·lectiva, que han estat determinants a l'hora de permetre la recuperació de la competitivitat de les empreses i la creació d'ocupació.

Diverses visions per a un fet concret i que, es mire per on es mire, ha deixat els salaris dels treballadors per davall dels nivells del 2012, ha augmentat la precarietat i temporalitat dels contractes que es firmen (a hores, a dies i amb un poc de sort per uns mesos) de manera que més del 90% son temporals.

I una conseqüència potser més greu i que encara no s'està sospesant amb tota la realitat, com és la desaparició de part de la classe mitjana i major desigualtat social, els pobres són més pobres i els rics cada dia més rics. I damunt, alguns s'entesten en repetir que la crisi s'ha acabat, com si el fet de repetir tots els dies un missatge que no s'adiu amb el que vivim, fóra capaç de canviar la situació real de l'Estat.