Ací hem publicat últimament informes i estudis sobre la situació de la pobresa a l’Estat espanyol i al País Valencia i hem fet palés dades molt, però que molt preocupants. En recordem algunes: la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l‘Exclusió Social en l’Estat Espanyol ens parla que, entre el 2009 i el 2013 el 31,7% dels valencians (1,6 milions de persones) ha passat a risc de pobresa o exclusió social. Des del 2009, s'ha increment en 270.990 els valencians per sota del llindar de la pobresa i d'aquests, el 33% són joves entre 16 i 30 anys i el 31,9% xiquets. La Privació Material Severa afecta a 363.081 valencians, o siga, no tenen unes mínimes condicions de vida digna i ni es poden pagar el menjar ni calentar la seua llar. Estem davant el risc de cronificar la pobresa i això pot dur-nos a fatals conseqüències.
Ens diuen que estem en crisi, però la crisi no afecta a tots per igual. Ni de lluny! Mireu quina crisis tenim a l'Estat Espanyol: la consultora Euromonitor diu que, en el 2014, l’Estat espanyol s’ha consolidat com el mercat més gran del luxe; l'any passat es donaren d'alta 234 Societats d'inversió de capital variable (SICAV) una xifra rècord i desbaratada si pensem que cal un capital mínim de 2,4 milions d’euros per muntar-ne una; i per últim i segons Credit Suisse, Espanya és el desè país del Planeta amb major augment de milionaris.
La fractura social avança a passos gegantins: cada dia és major la diferència entre qui més tenen i els qui menys. Els més rics disposen de més recursos i cada dia hi ha més gent que ja fa prou si sobreviu.
I davant la situació ¿a què s’ha dedicat el Govern de l'Estat actual? A reduir impostos directes i a augmentar els indirectes; a les reformes laborals que han augmentat l’atur i la precarització. La distribució de la riquesa no es veu enlloc: el poder adquisitiu dels assalariats ha disminuït un 17% i la taxa d’exclusió social entre els treballadors ha augmentat fins el 15%!
La pobresa social es derivada de decisions polítiques, de les lleis que aplica el govern de Rajoy. D'ençà que governa, no s'escapa a ningú que la banca i les grans empreses s'han beneficiat de totes les decisions del govern .
El resultat de les seues polítiques socials ha estat molt greu per als espanyols. Davant d'això, la dreta i altres partits afins mai no han demanat ni demanaran al govern de l'Estat que practique una veritable justícia social i que distribuesca la riquesa de manera que acabe la precarietat de milions de famílies.
El posicionament de la dreta i partits afins mai no és exigir a l'Estat una política social i distributiva justa. No ho demanen, i per acallar la seua mala consciència, demanen sempre que siguen altres els qui solucionen eixos problemes, que siguen altres qui practiquen la caritat com a substitut de la justícia social.
Les polítiques socials han de ser fruit dels valors democràtics de la societat i de la justícia distributiva. El dret consagrat en la Constitució parla de gaudir d'una vida digna. I la vida digna s'aconsegueix amb la justícia social i la distribució justa de la riquesa, i això és competència i responsabilitat de l'Estat. No ho pot substituir com vol la dreta ni les ONGs ni els Ajuntaments.
Cadascú ha de dedicar-se a les seus tasques. Els Ajuntaments en tenen unes, uns deures i uns objectius marcats en les lleis. No anem a discutir-ho: han de tindre una sensibilitat especial davant les necessitats dels veïns i han d'actuar en casos concrets, però no poden deixar de banda les seus obligacions per fer només caritat com demana la dreta contínuament. La solució a la pobresa, l'exclusió, els problemes de la dependència, els desnonaments... no està en mans dels Ajuntaments, sinó en el govern de l'Estat.
Les lleis han de buscar el benestar general dels ciutadans. Per tant, senyors de la dreta, ja hi ha prou de demagògia! Deixen de demanar que siguen altres els que posen la bena a la ferida quan el malalt ja està dessagnat. Val més que miren perquè el malalt té eixa ferida i que exigesquen a qui cal, a l'Estat, que no als Ajuntaments, que pose els mitjans per evitar que es produesca. Però ni ho fan, ni ho han fet ni ho faran.
Els Ajuntaments han de treballar per l'interés general, per la qualitat dels serveis que han d'oferir. Entre altres obligacions, els ajuntaments per llei han de millorar la seguretat vial, han de tindre ben pintats els senyals de circulació, els semàfors a punt, han de millorar els parcs i jardins, modernitzar el mobiliari urbà, atendre el bon estat dels centres escolars, mantindre i millorar els edificis públics com el cementeri municipal...
En el cas de Tavernes, i davant eixes obligacions que l'Ajuntament sí que ha de complir, la dreta ha votat en contra. El benestar dels ciutadans ni els preocupa ni els interessa: nomes la caritat, com a substitut de la justícia social.
-
Tenéis toda la razón pero mientras el estado no cumpla la administración más cercana al ciudadano que son los ayuntamientos no deben permitir que sus vecinos pasen necesidades si puede remediarlo y ayudar todo lo posible a esas Ong's además de otras actuaciones como es en nuestro caso la rehabilitación de viviendas sociales. Por lo tanto sí pero veo falta de mas ayuda por parte de nuestro ayuntamiento a caritas por ejemplo o a Acude.
ResponEliminaAixò és sempre posar pegats. Cal exigir que l'Estat complesca el que mana la Constitució: Vivenda digna, dret a l'educació, dret al treball, dret a la sanitat...
ResponEliminaEl nostre Ajuntament dedica a Serveis Socials molt més percentatge del seu pressupost que l'Estat i sense tindre moltes vegades cap obligació.
Les entitats privades, com ACUDE, Creu Roja, Caritas de les quals no anem a descobrir que fan una tasca digna de tot elogi i que recolzem i valorem I A LES QUALS L'EQUIP DEL BLOG AJUDA COM A PERSONES PARTICULARS QUE SOM, no deixen de ser privades i, per tant, s'haurien de sufragar majorment dels associats i donatius privats. Això no vol dir que estem en contra de que reben ajudes dels Ajuntaments, que no ho estem, però no que siguen el nucli principal dels ingressos com estem veient que demanen alguns partits i blogs locals.
Una altra cosa: les opinions en tot aquest assumpte són nostres, de l'equip del blog de la Cotorra, no tenen res a vore amb posicionament polític de cap partit.
Totalmente de acuerdo pero la realidad es la que hay y de momento hay que apoyar todo lo que se pueda a esas entidades privadas sin por ello de dejar de reclamar a quién le corresponda : No podemos permitir que más de 400 familias pasen hambre en Tavernes y si para ello hay que apoyar a Cruz Roja, Cáritas, a Gil o a quién sea desde la administración, se tendrá que hacer: ¿ O no ? .
ResponEliminaLlig bé l'article que eixe no és el tema de debat.
ResponEliminaI si la realitat és eixa canviem-la. Per alguna cosa estan els vots.
L'interés del PP per la caritat es diu CLIENTELISME, introduínt-se en les organizacions per a politizarles i comprar votos amb diners de tots.
ResponEliminaCaritas es una ONG depenent de la conferencia episcopal... O siga de l'esglesia católica de la teua espanya. Necessiten més diners a part dels 10000 milions d'euros a l'any, dels diners de tots, que li donen els seus amigatxos del Opus Dei (vamos, els del PP)? No em faces riure.
ResponElimina