La nostra llengua per al PP ¿és senyal d'identitat o una cosa de la qual cal desfer-se'n i quan abans millor?

Ni senyal d'identitat, ni respecte, ni ús ni consideració social: per al PP la llengua dels valencians és alguna cosa que cal bandejar, un gra molest que cal extirpar, o alguna cosa, que no aprofita per a res i que només cal considerar i tindre en compte des de la vessant del folklorisme.

I com a tal cosa que no aprofita per a res, que és "cosa de gente de pueblo" ha presentat les seues esmenes al projecte de llei de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a recuperar una ràdio i televisió valencianes. Esmenes al projecte que, son la mostra clara i evident, que no volen de cap manera que els valencians tinguem una ràdio i televisió pròpies. I com que no la volen, imposen unes condicions que la fan pràcticament impossible.

I el que és més greu, les esmenes posen en dubte les emissions de la possible ràdio i televisió únicament en valencià. Volen una ràdio i una televisió, però que de cap manera estiga al servei de la recuperació i de l'ús normal de la nostra llengua. Volen tornar al model impulsat pel PSOE en el 1984: bilingüisme i, així a poc a poc, fer la substitució del valencià pel castellà. Repetir la jugada.

I per reforçar l'aïllament que volen de la llengua, fan desaparéixer via esmenes qualsevulla referència als territoris amb els quals compartim llengua i que tenen mitjans audiovisuals públics. La jugada està clara: tancar amb pany i forrellat la porta a la reciprocitat i a l'intercanvi de senyals amb TV3 i Catalunya Ràdio.

Cal recordar que el govern del president Fabra va signar eixa reciprocitat, aprovada per les Corts amb el vot del PP, però sembla que s'han arrepentit i ara van contra els 651.650 ciutadans que van signar la ILP 'Televisió sense fronteres'.

La ILP està formada por 7 articles i 4 disposicions, i ells han modificat tots els apartats, inclosa l'exposició de motius. També han presentat dues esmenes d'adicció  que desvirtuen completament el sentit del text de la ILP. De tot això, el més greu és l'ús pervers de les esmenes per perpetrar una gran estafa al poble valencià: sembla ser que el PP va admetre a tràmit la ILP només per a canviar el projecte de llei per la porta de darrere, via esmenes en la comissió de les Corts.

Una vegada més el PP es lleva la carasseta i ens demostra que per a ells, el valencià no és ni senyal d'identitat, ni idioma que cal protegir i impulsar, ni res de res. Per a ells només és, i disculpes per l'expressió,  una bona merda, que els fa nosa, i voldrien desaparegués amb un simple estirar de la cadena del WC.