El cartell més complet per al desè Festivern. Els tres últims dies de l'any es fa el festival de música a Tavernes de la Valldigna (la Safor)

Reproduïm l'article que publica avui "Vilaweb" (http://www.vilaweb.cat) sobre el Festivern 2014 i amb una entrevista amb Miquel Lluís Gironès, un dels organitzadors del festival.

Tavernes de la Valldigna, a la Safor, comença a enllestir els preparatius per a l'esdeveniment de l'any, el festival de música Festivern, que es farà per desè any. Els grups més destacats del País Valencià i bandes internacionals s'aplegaran en un certamen que és més que música i que ha esdevingut una cita de referència. Serà els dies 29, 30 i 31 de desembre, amb una festa de Cap d'Any que promet, amb la Gossa Sorda, Aspencat, Sargento García i los Chikos del Maíz per a donar la benvinguda al 2015.

El cartell el completen Zoo, Auxili, el Diluvi, Tardor, Dakidarría, Train too Roots, VaDeBo, Prozak Soup, Feliu Ventura, Andreu Valor, The Gramophones Allstars, Frida, Charly Efe & DeLagang, DJ Plan B.

En parlem amb Miquel Lluís Gironès, un dels organitzadors.

—El desè aniversari obliga a fer una mirada enrere. Com va néixer el festival?
—Va sorgir la idea d'organitzar un concert per cap d'any per combatre aquelles nits de cap d'any en què no sabíem què fer si no volíem recórrer a les festes típiques de cinquanta euros. Ens vam proposar de fer una nit de cap d'any com ens agradaria a nosaltres, amb la música que ens agradava i amb gent que no necessitava posar-se vestit i corbata.

—Hi havia la intenció de portar grups que cantessin en català i promoure bandes del país?
—Ens proposàrem de fer una festa amb la música que ens agradava, i aquesta és en gran part en la nostra llengua. Ho vam fer com una cosa natural. No esperàvem que durara més d'un any. Quan vam pensar en la continuïtat, vam mirar de trencar aquella dinàmica que hi havia del rock valencià, perquè estàvem un poc fastiguejats que els grups en la nostra llengua s'hagueren d'agrupar tots en la mateixa nit i no es pogueren complementar, fusionar o emparentar amb més grups, estils i llengües. Vam intentar crear un concert en què la majoria de grups cantara en la nostra llengua, però que pogueren compartir escenari amb grups internacionals i estatals. Aquesta normalitat és la que donaria futur a la nostra música: fugir de dedicar-hi un tant per cent i fer una cosa més global i potent. 

 

Vista de Tavernes. En primer terme la zona d'acampada

—Pensàveu que no duraríeu més d'un any i ja heu arribat a deu. Què ho fa que s'hagi convertit en una cita ineludible de la música del país?
—L'èxit prové, en primer lloc, del fet d'oferir aquesta alternativa a un cap d'any tradicional. En segon lloc, de programar grups tant consolidats com novells i tenir un cartell variat que arrepleguen totes les sensibilitats i estils. I tercer, jugar a favor d'un model que, més que no pas un festival, són unes festes d'hivern del poble. Ara sembla més normal, però fa deu anys no ho era. Sempre hem defugit el model de festival de braçalet, entrada i un recinte apartat de la població. Sempre hem intentat que hi hagueren moltes activitats per a aquella gent que no tenia entrada, que no volia veure els concerts, oferir activitats per a la gent del poble. Una de les més reeixides és el correbars: una xaranga tocant pel carrer i dues mil persones seguint-la i entrant als bars crea un ambient festiu al poble que fa que el festival siga això que és, i no tan sols concerts en un envelat.

—Què heu preparat d'especial per a enguany?
—Hem mirat de recuperar alguna de les bandes que considerem mítiques o que ens agraden molt. Com ara Sargento García, que ha influït molt en els grups valencians. Hem fet tots els esforços i vindrà amb tota la banda. També tenim moltes ganes del concert de Banda Bassoti, que ha influït molt als Països Catalans. Enguany el cartell ha pogut ser encara més extens i per primera vegada hem fet promocions d'entrades i un vídeo promocional, que més aviat ha estat un regal que ens han fet els seus participants a nosaltres