Concert de Cap d'Any de la Banda Simfònica de Tavernes

La Banda Simfonica de la SIUM, dirigida pel director titular, Carlos Revert Espí, va oferir ahir diumenge per la vesprada el Concert de Cap d'Any 2014, amb una massiva presència d'afeccionats que han omplit de gom a gom l'auditori de la societat. 

El concert ha iniciat la seua primera part amb la banda al complet, vora un centenar de músics, amb la interpretació de l'obertura "El Rat Penat" de Johann Strauss, per seguir amb el "Concert doble per a oboè i fagot" de Jeuni Brandon, amb només una vintena de músics de l'ensemble de vent a l'escenari, que han acompanyat als dos solistes, Vicent Palomares al fagot i Fermín Clemente a l'oboè. 

Ha estat una extraordinà interpretació de la peça de Jenui Brandon. Vint minuts d'exquisida tècnica musical que ha estat premiada amb un gran aplaudiment de tota la sala. Dels solistes... que podem dir-ne? Indescriptible el conjunt de sensacions i sentiments que omplien l'auditori amb aquesta música novedosa que ha estat la base d'une de les millors interpretacions que es recorden en la historia musical vallera. I en casos com aquests, que una obra suposa una gran innovació sobre el que estem acostumats a escoltar per Nadal, els comentaris de que la primera part no era per a un concert de Cap d'Any i altres comentaris a favor dels canvis i realçant que havien estat molt professionals els solistes. 

L'obra, moderna i de vegades de difícil enteniment, ens explica amb la música la història de la nostra Galàxia, la gran desconeguda, i el que hi ha més enllà. Els solistes i la banda pinten un quadre d'aquest gran misteri de l'univers, portant-nos a un viatge a través de la Galàxia Espiral (la Via Làctica) i en el nostre braç de la galàxia, l'Esperó d'Orió, on balla el vals el Planeta Blau (La Terra). 

I tot seguit, som espentats cap al Forat Negre Supermasiu, el background rítmic del djembé proporciona un ambient de misteri a aquest viatge. El fagot, més tard unit a l'oboè, comença a explicar-nos una història sobre la Matèria Fosca “… una partícula elemental que impregna l'univers.” 

Per continuar viatge al lloc on naixen els estels “La Nebulosa d'Orió”, i recordem la cita de Carl Sagan al seu llibre "Cosmos": “estem fets de matèria estel·lar.” Finalment, comencem a eixir de la Nebulosa d'Orió per a continuar el nostre viatge, una vegada més, a través a la Galàxia Espiral, explorant la immensitat de l'espai a través de material temàtic que de nou ens porta a aquest sempre-continu viatge de l'exploració.

L'obra, escrita per al fagotista Scott Pool, va ser estrenada amb l'oboista Rogene Russell i la University of Texas at Arlington Wind Symphony sota la direcció de Doug Stotter (febrer del 2013) 

A la segona part, la simfònica va estar a un nivell que moltes bandes nacionals voldien tindre i vam poder gaudir amb la "Suite Carmen" de Bizet , que tal com anava avançant en la interpretació s'anava, com se sol dir, "posant-se el pública a la butxaca", destacant-hi els solos que portaven el ritme de la banda, cas de la flautista Àngela Palomares Almiñana, que va estar a l'altura dels professionals nacionals, i que ens va deixar bocabadats a tots els assistents. I com no citar també els solistes Sergio Bueso al clarinet i Josep Crespo a l'oboè. 

El concert va seguir amb la "Primera suite per a banda" d'Alfred Reei . I per acabar, el regal de la Marxa Radetzky, de Johann Strauss escrita l'any 1848 en honor del mariscal de camp austríac comte Joseph Radetzky que va salvar el poder militar d'Àustria al nord d'Itàlia durant la revolució de 1848-49. La marxa va ser acompanyada per tot el públic amb les palmes com es de rigor, i el concert amb un gran ovació i forts aplaudiments.

-