La casa... i el menjar, les sabates, la roba i els llibres dels xiquets.

Això diu que era una persona que va aconseguir estalviar uns diners. Una bona notícia perquè té en la familia una serie de necessitats: no disposa d’una casa en condicions i si plou molt té goteres.

Però també te altres necessitats vitals: els vestits que du estan tan apedaçats que ningú recorda com era la tela original, ha de comprar medicines als fills que els té malalts i passen els mesos i com que no es mediquen cada dia estan pitjor; els pobres xiquets fins i tot van a escola sense llibres i en necessiten perquè ja fa alguns cursos que no en tenen; tota la família usa unes sabates, tan tan plenes de forats en la sola, que els dits dels peus es veuen tots i freguen l’asfalt dels carrers…. 

I el que es pitjor, els fills estan mal nodrits, mal alimentats no mengen quan volen i el que és més greu, quan ho fan els aliments no són de bona qualitat. 

I el pobre home, preocupat i preocupat, perque té uns pocs diners i té molts forats a tapar. I no és qüestió de dedicar els pocs diners que té a la babalà. Potser estaria bé dedicar-los a comprar una casa nova, pensa, mentre recorda les goteres i la conversa que va mantindre amb uns promotors i la promesa de que els compraria una casa, però les necessitats son moltes i moltes, i si compra la casa es queda sense roba per a vestir, sense medicina per als xiquets, sense sabates, sense llibres dels xiquets, sense diners per a menjar,…. 

Ha de prendre una solució i més quan veu que la casa que vol comprar encara està en la gestió dels permisos i igual fins d’ací un any no poden iniciar-se les obres. ¿I si per comprar la casa, el seu fill es mor per falta de medicines? ¿I si per comprar la casa tota la familia no té per a menjar durant uns anys? 

La casa és un col.lector. Les demés necessitats de la familia que hem dit són arreglar semàfors, pintar senyalitzacions del carrer per evitar accidents, arreglar el carrer del Riu que també s’inunda, construir nínxols, la regeneració del llac de la Goleta, millores en parcs, jardins i via pública en general així com diversos edificis municipals o dedicar diners per acabar un taller per als fills discapacitats. 

Ni entrem ni eixim. Ens sembla desafortunat dir i pensar, com ha fet un membre de la família, que l’única necessitat que hi ha es comprar-se una casa més bonica, i que opine que no hi ha res fora del col·lector, que les propostes de l'altre membre de la família, són menudències, electoralistes, quan no és així: són necessitats tan important com l’altra i és qualitat de vida per a 18.000 habitants en el dia a dia. 

Per tant, senyors polítics siguen del color que siguen, busquen una solució mirant pel bé general de tota la ciutadania de Tavernes, un bé general que no anem des d’ací a dir-los quin és. I quan diguem senyors polítics, estem dient tots, oposición inclosa, quan els arribe el moment de dir la seua. 

Davant alguns comentaris que hem rebut i hem vist en altres llocs, hem de dir que aquest article només representa l'opinió  de l'equip d'aquest blog. Per tant, agrairíem no s'atribuesquen les opinions de l'escrit ni a cap partit ni a cap persona política. 

Lamentem que no s'haja entés el sentit de l'escrit i que s'haja interpretat com un atac al regidor Borràs, quan volem dir que tot no es por reduir com ell fa a una simple necessitat, quan hi ha altres i tantes, que no són de luxe i tenen importància. 

I ho hem dit clarament en el darrer paràgraf: consens, consens i consens després de vore que és allò que interessa per al bé general de Tavernes ciutat i la platja.