ARTICLE D'OPINIÓ: Pels seus fets...

De debò, qui es pot creure que ningú en la direcció del PP no sabia el que passava dins de la seua casa? No serà més bé el contrari? I exactament igual es pot imaginar que Chaves, Griñán, i no diguem Gaspar Zarrias, sabien el dels ERES a Andalusia, per no parlar dels sindicats.

Es fa molt difícil admetre tanta innocència. Una altra cosa és el nivell d'implicació de cadascú, o del grau de coneixement sobre el que ocorria. Per la meua banda, no tinc cap dubte. I el mateix respecte a l'arquebisbe de Granada. Hi ha molta gent que pensa que desconeixia per complet els presumptes delictes sexuals que estan eixint a la llum? El silenci i deixar passar el temps, segons ells, ho guareix tot, però la realitat és ben diferent.

No es tracta d'un cas aïllat. S'han donat moltíssims successos semblants a Alemanya, Estats Units, Austràlia, Irlanda, etc. I l'Església Catòlica ha necessitat massa anys per a començar a reconèixer que alguna cosa passa, o ha començat a indagar quan els delictes eren públicament denunciats. No es tracta d'algunes pomes podrides, hi ha moltes en el cistell. I a més, el silenci, quan a les jerarquies eclesiàstics els van arribar denúncies, s'ha convertit amb freqüència en una espècie de complicitat.

Pel que sembla, el nou cap de l'Església vol actuar. Anem a esperar en què es tradueix, pràcticament, aqueixa intenció, i si només s'actua contra els autors o també contra els qui tenien informació dels fets i els encobrien. La justícia civil funcionarà, en aquest cas, però falta per veure l'actitud de les institucions eclesiàstiques. Es tracta d'una bomba de rellotgeria l'explosió de la qual s'ha anat retardant, però que no podia deixar d'esclatar. Alguna cosa similar va ocórrer amb la participació d'algunes religioses en moltíssims casos de bebès robats. També allí, estratègia del silenci i complicitat, encara que en aqueix cas amb molta ajuda d'una part de la justícia espanyola i d'autoritats civils.

Com més temps es passe silenciant i encobrint, pitjor serà. Que hi haja ordres religioses que no col·laboren amb la Justícia i no passa gens, implica directament als estaments superiors. D'altra banda, és incomprensible que l'Església Catòlica —que viu de l'erari públic i no paga impostos— tinga aqueix comportament de clar desenteniment respecte a l'autoritat civil: la de tota la ciutadania. Aqueixa actitud és com poc curiosa, tal vegada sospitosa i en qualsevol cas gens edificant.

Amb aqueixes actituds es genera una completa desconfiança en les institucions i en el sistema. Així, vivim amb la sensació de que tots no som iguals i que, segons qui, ha perdut la credibilitat per a pontificar sobre ètica o moral.

Pere Mayor. 

President de la Fundació Valencianista i Demòcrata Josep Lluís Blasco

fundacio@paisvalencia.org