Els valencians som pobres i estem maltractats pel govern central, conclusions de la xerrada inaugural del Rafael Beneyto en el II Cicle Economia i Territori

Interessant i molt didàctica va ser la conferència que obria el II Cicle d'Economia i Territori organitzat per la regidoria de Foment de Tavernes i que va ser protagonitzada per Rafael Beneyto, analista financer i cap de control de riscos de Caixa Ontinyent, membre de la Comissió d’Experts sobre Finançament Autonòmic i vocal de la Junta Directiva de l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa. 

I la conclusió va ser clara: el valencians som pobres i damunt l'Estat ens espolia. I no ho diguem nosaltres, ni ho diu el conferenciant sinó que ho diu les dades oficials, les del Ministeri d'Hisenda, que va anar desgranant al llarg de la seua intervenció. 

Rafael Beneyto va iniciar la xerrada informant el concepte de balança fiscal, que nosaltres per dir-ho senzillament i entenedorament, seria la relació entre els impostos que paguem a Madrid i el que Madrid ens retorna perquè l'autonomia funcione i afegint les despeses d'inversions i demés que fa l'Estat al País Valencià. 

I les dades que va oferir són demoledores. Ho mires per on ho mires: estem espoliats. I igual dóna que agafes les dades per qualsevol dels dos mètodes que hi ha per calcular les balances fiscals, l'internacional que usen tots els països i el que no ha reconegut ningú i que s'ha tret de la màniga el ministre Montoro perquè les dades beneficien l'Estat. Fins i tot, segons el mètode del Ministeri d'Hisenda, tot i ser favorable el càlcul als interessos del govern, el País Valencià presenta un dèficit fiscal de 2.018 milions i es la tercera autonomia amb major saldo negatiu. 

Però hi ha encara una cosa pitjor: som l'única autonomia espanyola que presenta un balanç negatiu quan la renta per capità que tenim està per davall de la mitjana espanyola, sobre el 87%. En poques paraules, el País Valencià és una autonomia pobra, amb un PIB vora 14 punts per davall de la mitjana i amb l'actual sistema de finançament, que el PP no ha volgut canviar enguany que pertocava, donem una part dels nostres impostos a les demés autonomies quan no tenim ni per fer front a les nostres despeses bàsiques. 

No anem a entrar en el degoteig de xifres oficials presentades però els valencians hauríem de tindre clar, i això ho va remarcar el conferenciant, que Madrid no ens retorna ni allò que el País Valencià necessita per cobrir les necessitats bàsiques: educació, sanitat i protecció social. 

Només en eixos conceptes, la balança fiscal ja presenta cada any vora 2.000 milions d'euros. I no és d'ara, també ho va dir, passava amb governs del PSOE i passa ara amb del PP. 

I la solució que ha donat la Generalitat, en compte de "plantar-se" com han fet comunitats com Andalusia i que el finançament fora segons població, ha estat acumular deute per poder fer front allò que Madrid no cobreix. I el bo de tot és que ens presta i el deute el tenim amb l'Estat que no ens paga el que cal, i damunt ens financia allò que ell no ens dóna i li paguem religiosament interessos. 

I així hem anem augmentant deute, de forma que avui dia tenim una Generalitat que deu 32.000 milions d'euros i que cada any paga 1.300 milions d'interessos, un 10% del pressupost autonòmic. Segons va dir Beneyto, i en base les dades oficials, amb un finançament com tocava el deute del País Valencià estaria en menys de la meitat.

Beneyto va criticar el posicionament del govern de Rajoy que s'ompli la boca amb la defensa de la Constitució, però no tenen en compte per a res eixa Constitució per seguir els principis de solidaritat entre territoris ni per complir les lleis orgàniques, on diu clarament que el sistema financer de les autonomies s'ha de revisar cada cinc anys- per al 2014 tocava- i que ninguna autonomia pot percebre per davall del que necessita per cobrir necessitats bàsiques. 

En resum, una xerrada per un dels millors coneixedors de les balances fiscals i que com hem dit és membre de la Comissió d’Experts sobre Finançament Autonòmic que va elegir les Corts Valencianes. 

Nomes la presència de regidors de Compromís i un representant de Demòcrates Valencians a pesar l'actualitat del tema en una xerrada molt lluny de qualsevol caràcter partidista i molt didàctica per arribar a comprendre què ens passa els valencians, i saber que amb el dèficit que arrossega l'Estat en el finançament del nostre territori els darrers anys segons els experts- 13.000 milions d'euros - s'haurien pogut impulsar moltes obres, serveis i inversions i això vol dir llocs de treballs i creació de riquesa 

L'acte es va iniciar amb unes paraules de l'alcalde, Jordi Joan, seguides de les regidor Josep Llácer, sobre els objectius i xerrades del cicle que es desenvoluparà fins a juny, i la presentació del conferenciant a càrrec d'Enric Sigalat, president del cercle Euram de la Safor. 

-