L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Si es manté l'actual política lingüística del PP, el percentatge de valencianoparlants serà inferior al 10 % en el 2050 .

Això ho assegura un estudi de Clara Miralles Vila, estudiant de física de la Universitat de València (UV) en un un treball de finalització de grau dirigit pel professor Manel Perucho basat en mètodes matemàtics.

L'estudi pren les dades aportades per les enquestes del Servei d'Investigació i Estudis Sociolingüístics (SIES) de la Generalitat Valenciana i la Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Clara Miralles ha emprat dos estudis matemàtics per a descriure la situació sociolingüística i de competència entre el valencià i el castellà en el nostre territori. El primer, el model de Abrams-Strogatz, considera un sistema format per dues llengües en competició: el valencià i el castellà en el nostre cas. El model afirma que el nombre de parlants de cada llengua està també determinat per un paràmetre d'atracció, és a dir, les oportunitats socials o econòmiques que ofereix als seus parlants. El model deixa clar que, en funció d'aquest desigual atractiu, una llengua desapareix sota la preponderància de l'altra. I no cal dir quina desapareix i quina es la que predomina.

El segon model, el de J. Mira i A. Parets, és una versió millorada de l'anterior, ja que supera els dos blocs lingüístics i incorpora un tercer grup de parlants: els bilingües. A més, prediu que el bilingüisme es mantindrà segons el grau de semblança d'atracció de les dues llengües que competeixen i el transvasament d'un parlant d'una llengua cap a l'altra sol passar per l'estat intermedi, el del bilingüisme, i serà més estable com més semblants siguen ambdues llengües en les oportunitats que ofereix al parlants.

Segons l'autora, les dades tractades en el treball mostren una clara tendència decreixent en l'ús del valencià, tendència que, segons les aproximacions del model, conduiria a la seua minorització i possible desaparició. L'autora afirma que qualsevol model és una simplificació de la realitat, però pot ser de gran utilitat a l'hora de predir situacions futures on es pot arribar si no es canvien els patrons vigents i es prenen mesures polítiques i socials adequades per a reconduir la situació.

En poques paraules: la situació lingüística de llengua clarament "de segona" ( o millor és de tercera?) que ha practicat el govern del PP durant 18 anys, amb polítiques en la seua contra fins arribar a signar la desaparició de RTVV, sense oblidar tots els programes i plans educatius de les conselleries i consellers del ram (Font de Mora, ara Català amb el seu decret del "trilingüisme...) deixen un panorama ben trist i complicat per la supervivència del valencià.

I encara sort que per al PP és un dels senyals importants, potser el més important, del poble valencià segons proclamen. Això si de practicar-la, ben poc. I sort, perquè si no ho arriba a ser, potser fins i tot el PP hauria prohibit parlar-lo i usar-lo o li hauria llevat la qualificació de "llengua cooficial", encara que tots sabem que per al PP això de "cooficial" i la consideració que té en l'Estatut, igual que l'article 2 de la Constitució, són simplement paraules que mai no es tradueixen en fets.

-

.