El PP popular va presentar al·legacions al pressupost
del 2014, unes al·legacions que segons hem pogut llegir en els mitjans de comunicació
van ser rebutjades. Segons hem pogut anar esbrinant per defecte de forma. Tot
perquè el Sr. Vidal, com a portaveu del Grup Municipal Popular, no pot
presentar al·legacions, no té la consideració d'interessat exigida en el Reial Decret
Legislatiu 2/2004 Reguladora de les Hisendes Locals.
Una vegada més sembla que el PP i el Sr. Vidal, llicenciat en dret, portaveu i ex alcalde del PP i assessor de la Diputació tornarà a fer el ridícul, unint aquesta nova “desfeta legal” a altres com la moció de censura, sense tindre en compte els pronunciaments legals contra el transfugisme, o el cas sonat del plenari extraordinari que van obligar a convocar en base a unes peticions que després el jutge va considerar com il·legals.
Això passava l’estiu passat, l’alcalde Jordi Joan estava de vacances i com sembla ser que no en van tindre prou, enguany han repetit la història: un ple extraordinari que s’haurà de fer demà, exigit per una actuació del PP, i en plenes vacances de l’alcalde, que les agafava el dia 18 d’agost i fins el 5 de setembre. Haurà de ser per tant l’alcaldessa en funcions, Carmen Canet, l’encarrregada de dir-li al Sr. Vidal i al PP que han tornat a clavar la pota en qüestions legals.
En la nota de premsa del PP -que hem pogut llegir en un blog- fa la seua particular interpretació sobre aspectes del Reial Decret Legislatiu 2/2004 y l’article 170 del TRLHL que parla sobre qui pot al·legar i per què pot al·legar i en els punts, no apareix per a res un grup polític com a “part interessada” per poder al·legar a un pressupost municipal.
Abans de res i d'entrar en matèria legal: demanar disculpes. Estem parlant de termes legals, que serien motiu de fulls i fulls. Ho hem intentat fer curt, però de vegades és impossible.
De l'’art. 170 d’eixe Decret Llei es desprén que cal l'exigència d'una legitimació activa , una legitimació “ad causam”, o si voleu, en altres paraules un interés legítim i les sentències del TC descarten que els regidors o els portaveus de grups municipals compten amb la legitimació activa exigida per llei. El Sr. Vidal, que presenta les al·legacions com a portaveu del PP, no compta amb la legitimació activa recollida en l'article esmentat.
Tribunal Constitucional
El Tribunal Constitucional ho ha deixat clar: els membres de les corporacions locals poden impugnar actes, acords i exercir el control davant la decisió d’un organ unipersonal en base a una legitimació “exlege”, pero la legitimació no es pot estendre a presentar al·legacions en l'exposició publica d'un acord pres per un órgan col·legiat (el plenari) on el regidor participa i disposa d'altres mitjans de control.
En poques paraules: el PP té el plenari per controlar al govern i fer valdré la seua voluntat i consideracions al pressupost. Les al·legacions només les poden presentar entitats, associacions i particulars que poden vore’s afectats per una decisió del plenari sense pertànyer a ell.
No ho diguem nosaltres sinó el TC. Els membres de les corporacions locals no poden presentar al·legacions o reclamacions en el tràmit d'un procediment administratiu instruït per la pròpia corporació local. Eixa possibilitat només és per als possibles interessats, per als veïns o ciutadans, però mai per als membres de les corporacions locals, que han d’intervindre des de l’àmbit polític que els reconeix la legislació de régim local.
Tribunal de Navarra i TSJ Madrid
També ho te clar el Tribunal Administratiu de Navarra quan diu que hi ha dos papers clars: un la del qui participa en assumptes públics per elecció i un segon, que sense ser càrrec electe, usen les al·legacions com a mitja de participació i control.
I continua dient que no es factible exercir al mateix temps la funció de decidir en eIs òrgans municipals i, posteriorment, com a grup municipal, pretendre utilitzar els mitjans de participació i control que corresponen als veïns i interessats com a tals.
Més clar, aigua. ¿No? Si eres i has participat com a regidor en l’aprovació dels pressupostos no pots al·legar.
També el TSJ de la Comunitat de Madrid (juny 2012) sentencia que el tràmit d'exposició al públic (I'article 170.1 LHL) és per a les persones, físiques o jurídiques que reunisquen les condicions i “entre elles no es troben els Grups Polítics Municipals” diu textual. I continua dient que la participació dels Grups Polítics Municipals han d'efectuar-se a través del procediment d'elaboració i aprovació del Pressupost General, en concret, mitjançant la presentació de propostes i esmenes que s'estimen convenients en els debats plenaris.
¡I mira per on, el PP no va presentar cap esmena ni proposta de la forma escaient en el plenari!
Aclareix que no s’ha de confondre la intervenció deIs regidors en I'elaboració i aprovació dels Pressupostos, com a membres integrants de la Corporació Local, amb els "interessats” que diu els articles 169. 1 i 170. 1 de la LHL, als quals va dirigit el tràmit d'informació pública i que no formen part de la Corporació Local. ¿Ben clar, no? Els grups polítics que facen la seua faena en el procés d’aprovament dels pressupostos i deixen als veïns i entitats les al·legacions.
TSJ de Valencia en un cas de Novelda igual al de Tavernes
La Sentencia 967/2008 del TSJ valencià, referida al pressupost de Novelda per al 2009, és un cas idèntic al de Tavernes i també allí és el Grup Popular sobre el qual la sentencia afirma que no té personalitat jurídica i en conseqüència no té legitimació activa per presentar al·legacions com les formulades pel portaveu del PP de l’Ajuntament de Novelda.
El tribunal analitza l’article 31 de la LPAC i l’article 170 del TRLHL sobre que cal entendre com a “interessat” o “part interessada” i conclou que l’absència de personalitat jurídica impedeix la capacitat d’obrar i impedeix que el Grupo Popular Municipal puga ser considerat com interessat legitim per a formular al·legacions o reclamacions al pressupost de l’Ajuntament.
Y conclou: “hem d’afirmar que estem davant un clar supòsit d’inadmissibilitat de la reclamació formulada en el termes de l’article 170 de la TRLRHL” i per tant “cal considerar com a no interposada i en conseqüència no cal analitzar el seu contingut material, ni estimar ni desestimar su petítum”.
En definitiva, i segons la doctrina del TC i diversos TSJ el plenari demà no ha de considerar ni entrar a valorar, discutir i debatre les al·legacions presentades pel Sr. Vidal en nom del PP, perquè no està legitimat per a presentar-les. Si que, una vegada aprovat el pressupost definitivament per la Junta de Govern, podrà recórrer la decisió que es prenga en el plenari davant el Tribunal Contenciós-Administratiu.
I és que en el fons no hi ha voluntat de fer oposició, sino de barrar, d'obstrucció. I de nou, fer el ridícul. Ja se sap: l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades, tres vegades en la mateixa pedra.
Una vegada més sembla que el PP i el Sr. Vidal, llicenciat en dret, portaveu i ex alcalde del PP i assessor de la Diputació tornarà a fer el ridícul, unint aquesta nova “desfeta legal” a altres com la moció de censura, sense tindre en compte els pronunciaments legals contra el transfugisme, o el cas sonat del plenari extraordinari que van obligar a convocar en base a unes peticions que després el jutge va considerar com il·legals.
Això passava l’estiu passat, l’alcalde Jordi Joan estava de vacances i com sembla ser que no en van tindre prou, enguany han repetit la història: un ple extraordinari que s’haurà de fer demà, exigit per una actuació del PP, i en plenes vacances de l’alcalde, que les agafava el dia 18 d’agost i fins el 5 de setembre. Haurà de ser per tant l’alcaldessa en funcions, Carmen Canet, l’encarrregada de dir-li al Sr. Vidal i al PP que han tornat a clavar la pota en qüestions legals.
En la nota de premsa del PP -que hem pogut llegir en un blog- fa la seua particular interpretació sobre aspectes del Reial Decret Legislatiu 2/2004 y l’article 170 del TRLHL que parla sobre qui pot al·legar i per què pot al·legar i en els punts, no apareix per a res un grup polític com a “part interessada” per poder al·legar a un pressupost municipal.
Abans de res i d'entrar en matèria legal: demanar disculpes. Estem parlant de termes legals, que serien motiu de fulls i fulls. Ho hem intentat fer curt, però de vegades és impossible.
De l'’art. 170 d’eixe Decret Llei es desprén que cal l'exigència d'una legitimació activa , una legitimació “ad causam”, o si voleu, en altres paraules un interés legítim i les sentències del TC descarten que els regidors o els portaveus de grups municipals compten amb la legitimació activa exigida per llei. El Sr. Vidal, que presenta les al·legacions com a portaveu del PP, no compta amb la legitimació activa recollida en l'article esmentat.
Tribunal Constitucional
El Tribunal Constitucional ho ha deixat clar: els membres de les corporacions locals poden impugnar actes, acords i exercir el control davant la decisió d’un organ unipersonal en base a una legitimació “exlege”, pero la legitimació no es pot estendre a presentar al·legacions en l'exposició publica d'un acord pres per un órgan col·legiat (el plenari) on el regidor participa i disposa d'altres mitjans de control.
En poques paraules: el PP té el plenari per controlar al govern i fer valdré la seua voluntat i consideracions al pressupost. Les al·legacions només les poden presentar entitats, associacions i particulars que poden vore’s afectats per una decisió del plenari sense pertànyer a ell.
No ho diguem nosaltres sinó el TC. Els membres de les corporacions locals no poden presentar al·legacions o reclamacions en el tràmit d'un procediment administratiu instruït per la pròpia corporació local. Eixa possibilitat només és per als possibles interessats, per als veïns o ciutadans, però mai per als membres de les corporacions locals, que han d’intervindre des de l’àmbit polític que els reconeix la legislació de régim local.
Tribunal de Navarra i TSJ Madrid
També ho te clar el Tribunal Administratiu de Navarra quan diu que hi ha dos papers clars: un la del qui participa en assumptes públics per elecció i un segon, que sense ser càrrec electe, usen les al·legacions com a mitja de participació i control.
I continua dient que no es factible exercir al mateix temps la funció de decidir en eIs òrgans municipals i, posteriorment, com a grup municipal, pretendre utilitzar els mitjans de participació i control que corresponen als veïns i interessats com a tals.
Més clar, aigua. ¿No? Si eres i has participat com a regidor en l’aprovació dels pressupostos no pots al·legar.
També el TSJ de la Comunitat de Madrid (juny 2012) sentencia que el tràmit d'exposició al públic (I'article 170.1 LHL) és per a les persones, físiques o jurídiques que reunisquen les condicions i “entre elles no es troben els Grups Polítics Municipals” diu textual. I continua dient que la participació dels Grups Polítics Municipals han d'efectuar-se a través del procediment d'elaboració i aprovació del Pressupost General, en concret, mitjançant la presentació de propostes i esmenes que s'estimen convenients en els debats plenaris.
¡I mira per on, el PP no va presentar cap esmena ni proposta de la forma escaient en el plenari!
Aclareix que no s’ha de confondre la intervenció deIs regidors en I'elaboració i aprovació dels Pressupostos, com a membres integrants de la Corporació Local, amb els "interessats” que diu els articles 169. 1 i 170. 1 de la LHL, als quals va dirigit el tràmit d'informació pública i que no formen part de la Corporació Local. ¿Ben clar, no? Els grups polítics que facen la seua faena en el procés d’aprovament dels pressupostos i deixen als veïns i entitats les al·legacions.
TSJ de Valencia en un cas de Novelda igual al de Tavernes
La Sentencia 967/2008 del TSJ valencià, referida al pressupost de Novelda per al 2009, és un cas idèntic al de Tavernes i també allí és el Grup Popular sobre el qual la sentencia afirma que no té personalitat jurídica i en conseqüència no té legitimació activa per presentar al·legacions com les formulades pel portaveu del PP de l’Ajuntament de Novelda.
El tribunal analitza l’article 31 de la LPAC i l’article 170 del TRLHL sobre que cal entendre com a “interessat” o “part interessada” i conclou que l’absència de personalitat jurídica impedeix la capacitat d’obrar i impedeix que el Grupo Popular Municipal puga ser considerat com interessat legitim per a formular al·legacions o reclamacions al pressupost de l’Ajuntament.
Y conclou: “hem d’afirmar que estem davant un clar supòsit d’inadmissibilitat de la reclamació formulada en el termes de l’article 170 de la TRLRHL” i per tant “cal considerar com a no interposada i en conseqüència no cal analitzar el seu contingut material, ni estimar ni desestimar su petítum”.
En definitiva, i segons la doctrina del TC i diversos TSJ el plenari demà no ha de considerar ni entrar a valorar, discutir i debatre les al·legacions presentades pel Sr. Vidal en nom del PP, perquè no està legitimat per a presentar-les. Si que, una vegada aprovat el pressupost definitivament per la Junta de Govern, podrà recórrer la decisió que es prenga en el plenari davant el Tribunal Contenciós-Administratiu.
I és que en el fons no hi ha voluntat de fer oposició, sino de barrar, d'obstrucció. I de nou, fer el ridícul. Ja se sap: l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades, tres vegades en la mateixa pedra.
-
Ells no tenen res a perdre, mentres no tinguen el govern igual tenen 1 que 2 que x fallos en contra. Seguiran intentant-ho i mentres van fent campanya a la seua.
ResponEliminai si juridicament ni te cap sentit el plenari, per a aprovar algo que s'ha aprovat oer JdG i el PP no pot presentar alegacions, perquè eixe segon plenari???
ResponEliminaQuanta paciència!!!
Manolo... Vergonya, cavallers vergonya!!!L
Sembla ser que com s'han presentat al·legacions, s'han de considerar o no en el plenari, i després procedir a la presentació definitiva dels pressupostos.
ResponEliminaSembla ser que no solament s'ha de considerar el tema jurídic del qual donem ampla informació, sinó també el tema administratiu i de procediment.
Sense deixar de reconéixer que és un bon folló técnico-jurídico-administratiu.