L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Després de l'11 de setembre.

El Tribunal Constitucional ha de fer “d’'àrbitre” per determinar si la consulta del 9 de novembre que volen fer els catalans és constitucional. Un àrbitre – el Tribunal Constitucional - que té la responsabilitat de dir-nos qui té la raó, però en aquest moments se senten veus que apunten a que no hi ha la posició neutral que caldria esperar en un òrgan d’aquesta importància. 

Molts sectors catalans, i algun que altre conseller de la Generalitat catalana, ha dit que l’àrbitre no té una posició neutral en aquest conflicte per la manera com són triats els magistrats, i veient quin és l'historial polític i acadèmic de cadascun d'ells, donaria la clau del perquè els partits els hi designen. 

I això faria que el Tribunal Constitucional espanyol siga poc garantista i que, en la pràctica, contravé allò que la constitució contempla: la independència política dels magistrats.

Així, hi ha dotze magistrats amb un mandat de nou anys: quatre els designa el congrés, i altres quatre el senat, per majoria de tres cinquenes parts en les cambres; dos els designa el Consell General del Poder Judicial, però aquest òrgan és designat a proposta dels grups del Congrés de Diputats, i altres dos els designa directament el govern espanyol. 

Recordareu com sempre que s’ha de designar algun magistrat, s’alça la polèmica entre el PP i PSOE, els dos grans partits espanyols que en la pràctica son els únics que poden assolir eixes tres cinquenes parts de la cambra alta i la cambra baixa. I el PP i PSOE, s'han repartit les majories dins del Tribunal Constitucional, i, de fet, els magistrats tenen l'etiqueta de progressistes si són afins al PSOE o de conservadors, si ho són al PP..

Estem, com milions i milions d’espanyols, perquè es designen persones que tinguen una trajectòria professional i una reputació i prestigi suficient per a ocupar el càrrec, però això fins ara no ha passat i els dos partits s'han anat repartint quotes de podr en el TC i han anat col·locat gent afí a les seues posicions polítiques. 

I tot el que acabem de dir no ho diguem nosaltres. Simplement ens hem limitat a arreplegar allò que la premsa ha dit i també ho diuen els polítics: el Tribunal Constitucional avui dia sembla ser més un tribunal mogut per posicionaments politics. 

Només a manera d’exemple vore la trajectòria d’alguns dels últims magistrats designats, ara fa un any, començant pel president, Francisco Pérez de los Cobos, que va protagonitzar una gran polèmica quan es va saber i ell ho va reconéixer que militava en el PP en el moment de ser designat magistrat. I no només va ser militant i pagava quota del PP sinó que té escrits hostils al nacionalisme català, cas del seu llibre “Parva Memoria”. 

Entre el grup “conservador” trobem Santiago Martínez-Vares, designat pel Consell General del Poder Judicial, que ha signat resolucions judicials contra la immersió lingüística a Catalunya. Tenim a Pedro González-Trevijano, amb càrrec en el govern d'Aznar: sots-director del Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals. I va ser un dels tres experts de la comissió que va tractar el futur del Valle de los Caídos: es va oposar a la recomanació de treure'n les despulles del dictador. 

I encara que ara no siga ja magistrat, tenim a Enrique López, que va ser portaveu del CGPJ, molt pròxim a Aznar i la fundació FAES. Va dimitir el passat juliol quan va ser detingut conduint una moto sense casc i begut. López no amaga les seues conviccions ultradretanes: escriu articles periòdicament al diari La Razón, participa en programes de cadenes com ara Intereconomía i Libertad Digital TV, es declara gran defensor de la unitat i la indivisibilitat d'Espanya, alimenta el discurs segons el qual Espanya té dos mil anys d'història i remunta el concepte d'Espanya a l'època de l'imperi romà.

I qui l’ha substituït? El govern de Rajoy ha imposat el fiscal Antonio Narváez, impulsor de la persecució judicial de l'esquerra abertzale sempre presentant demandes d'il·legalització contra qualsevol projecte polític que es presentava després de la il·legalització de Batasuna.

Són uns exemples del grau de politització que pot tindre el Tribunal Constitucional actual. Per cert, una de les primeres decisions que va prendre fa poc va ser suspendre la declaració política de sobirania del parlament català, una decisió que va ser molt criticada tant des de la classe política com des de la judicial, simplement per això: era una declaració política.

No entrem ni eixim en el procés d’independència, ni d’Escòcia ni de Catalunya, considerem que cada poble ha de ser lliure de decidir el seu propi destí per voluntat democràtica expressada en les urnes dels seus habitants. 

Sense oblidar que h ha una dita valenciana que diu que “la partida es guanya quan s’arregla”. ¿Ací s’ha arreglat? El que està clar és que la postura del govern de la Gran Bretanya no té res a vore amb la del Regne d’Espanya, ni Cameron és Rajoy, ni per casualitat.

-Basat en les informacions publicades en premsa 

-