dijous, 14 d’agost del 2014

L'ESTAT DE LA QÜESTIO: Els ullals Gran i de les Penyetes s'assequen

Ullal Gran zona sud. S'observa la gran baixada de nivell

Prèviament, hem de dir que és rar el dia que no llegim en la premsa que el País Valencià pateix una greu sequera, una de les més greus que es coneixen, i que les conseqüències es fan notar a tot arreu, i sobre tot en els paratges naturals i els animals que hi viuen. 

Així, hem pogut llegir que en denominat Pantanet de les Salines de Santa Pola s’ha produït una gran mortalitat de peixos. Entre 15 i 20 tones de peix, segons arreplegava El País en una noticia, han anat al fem. En el Fondo d’Elx han aparegut peixos morts sobre unes 12 tones i en el parc natural de Les Salines de Calpe han hagut de retirar els peixos d’un estany, i ahir llegíem que una colònia de petxinots, a Almenara, estava en perill d’extinció en haver-se dessecat l’estany on vivia. 

Són exemples d’una situació que es dona a molts punts de la geografia valenciana i fins i tot espanyola, com a resultat de la sequera que es pateix. La sequera i la forta calor propicia el poc cabal d’aigua, i poca aigua vol dir menys oxígen dissolt i damunt, quan fa més calor, hi ha més consum d’oxígen pels peixos... resultat: mortalitat! 


Ullal de les Penyetes: pràcticament sec
I eixa situació, és com va explicar La Cotorra uns dies arrere, la que viuen els dos ullals, El Gran i de Les Penyetes, de la zona de Las Cinco Hermanas. Si fa una setmana la situació era mala, la forta calor d’aquests dies l’ha agreujada. I solucions ací no se'n poden donar: la que es va donar al llac de la Goleta fa unes setmanes, una aportació d’aigua dolça del sistema públic, no és possible  perquè hi ha punts pròxims i a més, la gran superfície que té la zona humida seria com buidar un got d’aigua a una piscina.

I s'ha produït la mort de peixos. Cert. Però res de les tones que acabem de llegir en altres llocs. I hem sabut, perquè hem preguntat, que avui a primeres hores del dia, ja  estaven en la zona el regidor de manteniment, Josep Llácer, acompanyat dels responsables de FCC i del Sindicat de Regs. També nosaltres hem estat aquesta vesprada en el lloc, i hem pogut comprovar que hi ha peixos morts, uns quants, sobre tot són carpes (les llisses són peixos de mar), però molt lluny del nombre que alguns han volgut vore. I de tones res. Tampoc hem notat en el lloc cap pudor especial de putrefacte que fera l'aire irrespirable com també s'ha dit.  Només hem notat la normal sentor pròpia d'una zona humida, com a sèquia.

Ullal Gran: zona sud-oest on han apareguts els peixos morts
L'Ajuntament anava a retirar a primera hora les poques carpes que s’hi veuen mortes, però els operaris s’han trobat amb el problema que s’ha d’entrar en un toll de fang blanet enmig de l'ullal i no s'ha vist aconsellable. S’ha vist la possibilitat d’entrar amb una barca, però vista la situació de fangar del lloc, s'ha descartat.

I hem sabut també que l'Ajuntament de Tavernes disposa d'un l'informe oficial per a la Conselleria de Medi Ambient on s'explica la situació dels ullals i se li demana que envie els seus tècnics per analitzar conjuntament amb els municipals la situació. A nivell municipal, i a l'espera de saber que diu Conselleria, ja es pensa en
les mesures que es podrien prendre en un futur, i entre elles  el possible dragat de la part de l’ullal que més s’ha assecat. Caldrà esperar a vore que diu l'Administració autonòmica si, finalment, envia els tècnics al paratge.

La baixada de nivell ha permés observar una gran quantitats de materials d'obra acumulats, enderrocs  que probablement foren abocats a l’ullal, un fet que fa pensar en pràctiques de fa molt de temps, amb potser un intent de colmatació del vas de l’ullal en un intent d'aconseguir uns metres més de terra per a conrear i plantar hortalisses o tarongerar. No cal ni dir que la retirada d'aquests enderrocs ajudarà després a mantindre el cabal d'aigua una vegada ploga  i es recupere l'ullal. 

Ullal Gran zona oest: part mes afectada. Al centre, enderrocs.
Hem preguntat i ens diuen que la zona dels ullals, com a zona humida que és i així consta en el catàleg valencià corresponent, disposa d’una protecció específica que impedeix actuacions en l’ecosistema sense un permís especial de la Conselleria de Medi Ambient. Els tècnics municipals ja avisen que caldran permisos i, amb prou seguretat, maquinària especial per treballar, semblant a la que té rodes de varis metres de diàmetre, per poder entrar per zona de fangs espessos on ningú no sap que pot haver-hi davall. Una despesa com es veu bastant considerable.
 
Una vegada Conselleria de Medi Ambient reba l'escrit que li ha enviat l'Ajuntament , s'haurà de prendre alguna decisió sobre les actuacions que es poden dur a cap si es vol aprofitar la situació de falta d’aigua, un fet insòlit que no es coneix en la història recent de Tavernes, per netejar d’enderrocs la zona més afectada. Això si, amb permisos. 

Ullal Gran. Observeu el nivell que tenen els enderroc abocats en aquest part
En resum, s'ha de reconéixer que és  una situació delicada per a l'ullal, producte de la falta de pluja, però veiem inconcebible que un fet natural, la sequera, que ningú no pot evitar, i que s'esta repetint en milers de punts de la geografia espanyola, s'use com motiu per emprar frases com "panorama dantesco" pels peixos morts o dir que "una rápida actuación podría aliviar la situación del Ullal Gran, pero hasta ahora poco ha importado a las instituciones este desastre natural"

No sabem quina ràpida actuació s'esperaria per aliviar la situació, igual una processó a Sant Pere, fent-li rogatives i demanant-li que plogués.
-

2 comentaris:

  1. Si venen plujes (ojalà) que omplin els ullals de nou, s'ha urà perdut la oportunitat de netejar d'enderrocs anteriors procesos antròpics de colmatació dels ullals. A vore si es poden agilitzar els permisos i es pot fer una bona i ràpida neteja de la zona aprofitant els minims nivells que recorde dels últims... 40-45anys???

    ResponElimina
  2. La sequera serà un fenòmen natural, però els aterraments que ha sofert la marjal, no. Si la tinguerem en el seu estat natural, difícilment s'assecaria. Però bé, tenim el que tenim. Ara, no estaria de més intentar anar recuperant part de la seua antiga extensió (quan la situació econòmica ho permeta). Començant pels 3-4 bancals de tarongers que tenim al ben mig dels ullals.

    ResponElimina

Podeu enviar els vostres comentaris d'actualitat. La Cotorra de la Vall els publicará com a notícia sempre que siguen d'interés general i després de comprovar-ne la veracitat.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.