Com elegeix Europa els seus alcaldes?

El PP vol canviar l’elecció d’alcaldes a l’Estat espanyol. El procediment està essent molt criticat perquè no s’està consensuant entre les forces polítiques, malgrat afectar una llei orgànica. Això està duent a debats i posicionaments diversos dels partits, i també a preguntes com: ¿però... com elegeix Europa els seus alcaldes?. 

Cada país té les seues normes, però perquè en tingueu coneixement, cal d’eixida saber que per exemple, l'elecció d'alcaldes a Alemanya, França i Itàlia exigeix la celebració d'una segona volta si cap candidat aconsegueix majoria absoluta. Una cosa si que està clara: la llista més votada no rep una prima extra de regidors, com suggereix el PP amb la seua proposta de reforma electoral. 

En general, en els principals països de la UE o almenys aquells en que solem mirar-nos més l'elecció dels alcaldes és per majoria absoluta, cosa que evita la celebració de pactes de govern postelectorals. 

A França les eleccions municipals combinen els comicis majoritaris a dues voltes i els proporcionals, depenent del nombre d'habitants de la localitat.
Les llistes amb més de la meitat dels vots es fan amb la meitat dels regidors i la resta es reparteix de forma proporcional entre formacions que tinguen més del 5%. Si cap llista compleix els mínims, se celebra una segona volta. 

A Itàlia, en municipis de més de 15.000 habitants es pot votar solament per a l'alcalde i/o per a l'assemblea municipal. Si cap candidat obté més del 50% de vots, se celebra una segona ronda de desempat (ballotaggio) entre els dos candidats més votats.


A Alemanya, no existeix una llei única en el procés electoral, ni tampoc hi ha una llei que impedisca aliances per a governar en els Ajuntaments. Cada regió i cada ciutat-Estat (Hamburg, Bremen, Berlín) té la seua en virtut del federalisme alemany. El vot és directe i a llistes obertes, no bloquejades.
En les regions els alcaldes són triats directament per la població i els terminis dels seus mandats varien molt, de cinc a deu anys. En 12 estats federats, és per majoria absoluta i, si cap candidat l’obté, els dos més votats van a la segona volta. En altres quatre Estats, els alcaldes són triats pels Parlaments locals
En les ciutats-Estat les eleccions decideixen la composició d'una càmera, i aquesta tria a l'alcalde.


Al Regne Unit, els ciutadans emplenen tres paperetes: la primera, per a l'assemblea de 11 regidors que representen a tota la ciutat, la segona per als 14 que representen als districtes i una tercera per a l'alcalde.
Per a triar alcalde, els britànics tenen l'opció (no és obligatori) d'emetre dos vots, de primera i segona preferència. Si un dels candidats obté més del 50% dels vots, resulta triat automàticament. Si no hi ha cap, es tenen en compte la segona preferència dels dos aspirants més votats i guanya qui obté més vots en total (combinant els de primera i segona preferència).

-