Tavernes va celebrar ahir la festivat del Corpus Christi

Corpus Christi (en llatí «el cos de Crist») és una festa de l'església catòlica amb l’objectiu fonamental de veneració i exaltació de l’Eucaristia. Cada any canvia de data, segons el calendari, i antigament se celebrava el dijous següent a l'octava de Pentecosta, però de fa uns anys s’ha traslladat a diumenge.

La part més cridanera de la festa és la processó, arrelada a les tradicions populars des de la societat medieval i que ha arribat als nostres dies gràcies a la pervivència dels elements religiosos i d’elements antropològics introduïdes per les classes populars al llarg del temps. En concret és una festa amb un marcat component popular gracies als balls, dances, música i altres elements com en el cas de València ciutat seria “la poala”, les enramades o les “roques”.
 

A la nostra ciutat sempre tenia un caràcter religiós, amb la presència dels xiquets i xiquetes de la primera comunió, però amb la col·laboració del Grup de Balls Populars de la Vall de Tavernes es van introduir elements que trobem a altres ciutat i balls populars, on destaca sobre tot “la Moma”, un dels quadres de ball més popular arreu de les terres valencianes (València, Gandia, Xàtiva....) i que ha estat fins i tot motiu d’inspiració per a grans peces musicals com “Es xopa “hasta”  la Moma” del mestre Salvador Giner.

Generalment s’obri la processó amb “Els cabuts”, en representació de tot el Món en la veneració al Santíssim, i segueix “la Magrana” amb balladors vestits de calabresos que representen els jueus, que en acabar la dansa i en obrir-se la magrana, reten acatament a l'Eucaristia. “Els Arquets” simbolitza la joia dels llauradors en participar en la festa del Corpus i finalment, “La Moma”, dansa popular valenciana, amb música senzilla de dolçaina, que toca la melodia i el tabalet li acompanya en un ritme ternari. La dansa representa la lluita de la Virtut (Moma), i els Set Pecats Capitals (orgull, avarícia, luxúria, enveja, gola, ira i peresa (Momos), i al final el triomf de la virtut. 

La Moma, personatge central de la dansa, es  representada per una dona vestida de blanc i amb rostre tapat per un vel i un antifaç, al cap una corona daurada amb flors blanques. Com a complement, guants blancs i un ventall a la mà dreta i a l’esquerra un ceptre daurat.

Els Momos porten una brusa de vellut roig i negre, pantalons grocs i negres, mitges blanques, espardenyes d'espart i es tapen el cap un barret que vol representar a un drac. Porten un antifaç negre i uns bastons.

La Moma és una dansa amb caràcter didàctic religiós i de gran simbolisme, i acaba amb la victòria de la Virtut (Moma) sobre els set pecats capitals (Momos).

La processó va eixir de l’església Sant Pere per continuar un trajecte que la duria pel Carrer i Plaça Major, Carme, Sant Agustí i Sant Josep, fins arribar a l’església de Sant Josep. Un any més, va comptar amb la presència de l’alcalde, Jordi Joan, i membres del govern municipal i de la corporació.
-