Juan Carlos de Borbó ha anunciat avui la seua abdicació en el seu fill, Felip de Borbó

 Juan Carlos de Borbó ha anunciat avui que abdicava per deixar pas a una nova generació, la del seu fill, Felipe de Borbó. “Una nova generació que reclama un paper protagonista, de la mateixa manera que el va tenir la generació a la qual jo pertany” ha dit en una comunicació televisada de quatre minuts que ha estat emesa una hora més tard del que s’havia previst.

El rei ha afegit que estava orgullós de la seua tasca com a cap d'estat espanyol durant trenta-nou anys i ha destacat que la “llarga i profunda crisi ha deixat cicatrius en el teixit social, però ens assenyala un camí de futur carregat d'esperança.”.

Juan Carlos ha parlat també d’errors “que hem de corregir” i que afirma han servit per a “reactivar la consciència d'allò que sabem fer i d'allò que som: una gran nació.”

La noticia havia estat comunicada abans pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que ha fet una comparescència d’urgència per donar a conéixer una declaració institucional des de la Moncloa de Madrid per anunciar la novetat. És la primera declaració institucional que fa des què es president del govern. 

Ara cal convocar un consell de ministres extraordinari per a demà dimarts i complir la previsió de la Constitució per tal que les Corts Espanyoles proclamen com a rei el que per ara es príncep d'Astúries. 

Arran de l’anunci d’amdicació del rei Juan Carlos I aquest matí, molts partits han convocat la ciutadania a protestar davant dels ajuntaments avui a les 20.00. EU, ER, Compromís, Podemos, la CUP han convocat concentracions per demanar un referèndum sobre la forma d’estat: Monarquia o Republica. Compromís ha presentat també una proposició al congrés espanyol per demanar que el pròxim cap d'estat sigui electe. 

Per què els temps estan canviant

Temps hi haurà de parlar-ne, però l’anunci d'abdicació del rei Juan Carlos sembla ser una estratègia que els pot anar molt bé. No es massa normal això de l’abdicació d’un rei, i al llarg de la història les que s’han produït sempre ha estat per motius molt, molt greus per a una nació (derrota militar principalment) tot i que alguns casos diferents hem viscut, com a Bèlgica i Holanda. 

I si el rei s’hagués mort? Més complicat: molts partits polítics i molts ciutadans haurien aprofitat per demanar un referèndum sobre la forma d'estat. Ara no cal ni plantejar-ho: el rei es viu i tot serà continuar: se seguirà el protocol que marca la Constitució, es jurarà a Les Corts. L’abdicació és una bona estrategia per evitar debats i no oblidem que si no hi hagut mai cap interés en els partits de sempre en canviar la Constitució era per no entrar en el debat de la forma d’Estat. 

I en l’horitzó, la situació de Catalunya quan avancem inexorablement cap al 9-N. Cal posar en marxa la “gran operació”. Coronar Felipe de Borbó, que voreu com de seguida dedicarà la seua reial atenció amb propostes, segur que acceptades pel PP i PSOE, en el que serà un intent d’evitar la independència de Catalunya, i per tant donant com a bo un règim únic i excepcional per aquesta comunitat. Temps al temps. 

En resum: tot, inclosa la decisió de Juan Carlos I, en uns temps que, com diu la cançó “van canviant”. El PP i el POSE encara tenen la força dels escons que es va donar les passades eleccions. Del primer no cal ni dir quina forma d’Estat volen, i dels segons tampoc, una vegada enterrat el republicanisme del partit – no dels militants individualment considerats- en l’enterro que van fer en el seu moment del marxisme i posterior gir total cap a posicions liberals, les que Felipe González ens demostra cada dia ocupant seients i grans sous. 

Però pinten bastos i no es pot previndre quin serà el panorama després de les generals del novembre del 2015 amb nous partits i formacions emergents com a canvi i recanvi del PPSOE que ens governa més de 30 anys, i no sabem quins partits donaran i llevaran majories. I abans de res, i perquè res no canvie, cal canviar alguna cosa, començant pel tro d’Espanya, perquè tota la resta continue igual.