El ple del Congrés dels Diputats ha aprovat hui dimecres la Llei d'abdicació de Juan Carlos per 299 vots a favor (PP, Grup Socialista, UPyD, UPN i Foro Asturias), 23 abstencions (CiU, PNB, CC i el diputat socialista Odón Elorza) i 19 vots en contra (Esquerra Plural, ERC, Compromís, Nueva Canarias i Geroa Bai). Amaiur, el BNG i el diputat socialista Guillem Garcia Gasull no han assistit a les votacions, que s'han fet de manera nominal i a peu dret.
La Llei orgànica passa ara al Senat i es debatrà i aprovarà el dia 17 pel tràmit d'urgència i lectura única. Felipe VI serà proclamat al Congrés, en una sessió conjunta amb el Senat, el pròxim 19 de juny.
I hem tingut l’honor que el president espanyol, Mariano Rajoy, defensara el projecte de llei davant les Corts, i el discurs ha servit per donar-nos a conéixer que “todo sigue atado y bien atado” i que allí no s’havien reunit per parlar ni discutir de quin model d’Estat volen els espanyols, si havia de ser república, monarquia. I avisava que se seguia el mandat de la Constitució, la del 1978, que només s'ha modificat per rescatar bancs, i pel que es desprén, de les seues paraules, no pensa modificar en el sentit que li demana un ample sector de la societat espanyola. Rajoy com sempre: no es mou de cap dels seues posicionaments encara que veja com el país es mou i cada dia més està en el carrer els canvis i la necessitat de modificar la Constitució. Ja es mourà.
I per acabar, ha fet una bona ensabonada a la tasca de Juan Carlos on segons la seua interpretació es l’espill on els espanyols veuen el símbol de la unitat i permanència de l'Estat.
Més o menys igual que el “republicà” i secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, que li queda molt poc com a líder però ha dut amb mà de ferro i amenaces de sancions a tots aquells que se n’isquen del que diu el partit. I clar, el secretari general dels socialistes valencians, Ximo Puig, davant eixa tessitura ha oblidat de seguida tot el que ha proclamat aquesta darrer setmana sobre la república.
Rubalcaba feia un cant a la preferència republicana dels socialistes però calia votar que sí com a ratificació del consens de la transició i que el republicanisme del PSOE és perfectament compatible amb una monarquia parlamentària. No cal que fem cap comentari.
Les dues forces polítiques, eixes que només han vist la necessitat de reformar la Constitució per pagar els bancs, no volen vore que cada dia estan més allunyades dels sectors que han estat fins ara el seu graner de vots i sembla ser que no han sabut llegir el missatge del 25 de maig.De totes maneres, és massa estrany que el poble espanyol no puga decidir ni votar al propi cap de l'Estat i siga vàlida la successió a una corona que, es vulga o no es hereva d'un nomenament a titol de rei fet per un dictador.
És política bàsica...el poble vota a un partit, segons les ideologies, plans d'actuació, promeses, etc. que millor s'adapten als seus ideals, necessitats, etx I els partits voten al parlament segons la seua política, "valga la redundància". Segons la Constitució, aprovada pels partits polítics, es declarava la monarquia com a sobirania de la nació i així han votat en conseqüència els partits. Els qui no estaven d'acord, han votat en contra o alguns s'han abstingut.
ResponEliminaEl tema del referèndum que anomeneu complica molt la llei i votació i podria quedar-nos sense cap de la nació durant un temps. Lo més fàcil es que si la gent no vol monarquia, que per a les pròximes eleccions vote a partits republicans, per exemple, d'aquesta manera s'expressa la seua llibertat d'expressió. En el cas d'un referèndum i eixir majoria en el tema República, seria necessari una modificació de la Constitució prou profunda, ja que necessitaria incloure mous articles...i és molt costós arribar a consensuacions o del gust de tots, per la qual cosa tornaríem al tema de la "des representació" de l'estat espanyol en quan a cap de la nació. I segur que tampoc ens quedaríem contents...
A més, què més dóna monarquia que república. Jo crec que hauria de reconsiderar -se algunes coses de la monarquia, com els sous, per exemple, pero a part de les coses econòmiques, les diferencies són més ben poques (és un dir, sé de les diferències), pero a efectes de representant de la nació, és el mateix.
El poble vota un partit que té un programa i bé el que paga la campanya i li diu el que té que fer o no ni han diners per a les pròximes . La monarquia es va imposar com a moneda de canvi per a que els poders fàctics ens permitiren viure en democràcia (mana c.....s). Es molt dels conservadors, fer a les persones per a les lleis i no al contrari les lleis per les persones. La gent canvia, per les institucions es converteixen en inamovibles expressions del poder de uns pocs. Dona igual monarquia o república, però el que hi ha és monarquia i no passa res. Però, si el poble votara el contrari...què passaria? Joan.
ResponElimina