Sembla ser que les llengües que no són el castellà fan nosa al govern espanyol del PP, que ara vol que la Generalitat de Catalunya tanque la meitat dels canals de la TV3, i de vuit passen a quatre. Això farà que TV3 renuncie o bé a l'alta definició o a “enterrar de manera definitiva la reciprocitat amb les Illes Balears i el País Valencià”.
La mesura implica tancar un dels dos múltiplex actuals de la televisió pública catalana. Cadascun pot portar senyal de quatre canals de televisió convencionals i dos si es tracta d'alta definició, o bé un d'alta definició i dos de convencionals.
El PP agafa com excusa una qüestió en aparença tècnica, que és la distribució del nou espai radioelèctric, però realment el que hi ha darrere es que el fet de tancar un multiplex té com a primera conseqüència tallar el senyal que arriba a les Illes i en un futur, una possible reciprocitat amb la televisió valenciana. Tot sembla pensat, calculat i recalculat.
El govern de la Generalitat catalana ha parlat d'acte d'unilateralitat de l'executiu de Mariano Rajoy i es preveu que s'anuncie divendres que ve al consell de ministres espanyol.
La decisió que és a punt de prendre el govern espanyol “afectarà pràcticament en exclusiva els canals que explota TV3. Malauradament, el govern espanyol té credibilitat a l'hora de tancar canals. En són capaços. Ho fan, i es queden tan amples” ha dit el conseller català Homs.
La decisió del govern de Rajoy continuaria la campanya contra les llengües peninsulars, cooficials, plasmada primer en la llei d’Educació Wert o en el tancament de Canal 9, i ara en la reducció de l’oferta televisiva en català a Catalunya, que a hores d’ara està al voltant del 24% i que baixarà a la meitat.
Però no només és el PP, també el PSOE sempre han vetat que el català fos oficial a Europa, essent el darrer vet el 2011, amb l'entrada del croat. El català-valencià-mallorquí no podia ser oficial per "voluntat expressa" del govern espanyol en no proposar-lo i per tant, a diferència de les llengües oficials, la nostra no s'inclou en els programes de promoció de la llengües.És un cas excepcional i únic a Europa, on no hi ha cap llengua de les dimensions, el prestigi social, la presència i l'ús del català que no sigui llengua plenament oficial.
El govern espanyol mai no ha tingut voluntat ferma que el català fos oficial i només va fer una proposta el 2004, tan allunyada de l'oficialitat i tant restrictiva i rebuscada, que estava feta pràcticament per ser rebutjada.
I si no es llengua oficial de la UE no es pot usar al Parlament Europeu, però tampoc es pot fer servir en les relacions entre els ciutadans i els poders públics europeus, ni els polítics la poden fer servir en els estaments europeus, cosa que si fa el danès, el finès, l'estonià o el maltès, llengües molt més minoritaries.
-
Esta és la "marca Espanya": l'imperialisme cultural i el supremacisme lingüístic. I encara una bona part dels valencians amb la bena als ulls i ofrenant velles i noves glòries a qui ens nega els nostres drets com a ciutadans. No em sap greu saber castellà, està bé saber idiomes, però no vull que la meua llengua i cultura estiga menystinguda i minoritzada. Vull per als valencians, catalans i mallorquins els mateixos drets que tenen els monolingües. Per això paguem impostos com tots els espanyols i, ja que ens volen espanyols, crec que tenim tot el dret a poder accedir a uns mitjans de comunicació i unes infraestructures culturals dignes en la nostra llengua pròpia.
ResponEliminaSabeu una cosa, si ells no ens volen, nosaltres tampoc els volem a ells.
ResponElimina