ARTICLE D'OPINIÓ: Economia i eleccions del 25. Avui Piketty i demà Alvarez Molina

Tornen a vindre eleccions, i com sempre les tornarem a perdre tot i ser-ne més. Ja que hi ha propostes per eixir de la crisi, o de l’estafa com diuen alguns economistes, i altres que són d'un continuisme que dona mal que pensar.  És allò que en diem partits del sistema, són els que canvien constitucions al dictat i amb nocturnitat, i ara van de demòcrates controlant tots els mitjans possibles. Són eixos que retallen sense pensar en els efectes, i com exemple posem el dels economistes especialistes en sanitat, Vicens Navarro o Arcadi Oliveres, que diuen que si abaixem deu eros per capità la inversió sanitària, a Espanya es donen 3.500 persones més mortes a l’any.

           

Son els que diuen que ens tenen en compte, i ho fan només pel nostre vot, perquè amb les seues actuacions estan produint, com diu el filòsof alemany Chul Han en el seu llibre “La societat cansada”, un milió dos-cents mil persones afectades de suicidi o depressions severes. Mireu si no la seua aportació quant ens parla del concepte de violència neuronal, que ha superat en escreix els temes de les noves dolències. 

Però més important és saber que podem eixir de la crisi com està proposant Thomas Piketty, en el seu llibre “El capital en el segle XXI”, un llibre tot un èxit a EEUU i Anglaterra i que proposa des del punt estrictament econòmic, en mil pàgines, com tornem a un capitalisme patrimonial. El millor: com demana unes mesures fiscals per eixir de la crisi.

           

Ho han de saber els electors, i saber que en som més i que estem atrapats en aquest capitalisme ranci que torna a imposar els seus criteris jugant amb la vida i la mort de les persones. Miren si no és encertat Piketty, quan demana que el mateix esforç que està fent la societat normal, s'impose unes deduccions del 80 % als que cobren més d'un milió d'euros anuals, que passe el mateix amb una deducció del 50 % als que sobrepassen els dos cents mil euros a l'any, i un 10 per cents a les rendes dels més rics, així com un únic impost  del 20% als grans patrimonis.

           

Com  han de fer el senyor Arias Cañete (PP) o la senyora Valenciano (PSOE), si tenen uns lligams tan forts que els impedeix posar aquestes mesures en pràctica. Cañete ha estat incapaç de dir que els llauradors són la gent que cotitza a la seguretat social com a camperols. Serà fàcil. Doncs no, perquè sino les grans fortunes no cobren de les ajudes d'Europa. Ací està el quid.

Per tant, diu Piketty, si no fem aquestes actuacions, aquests patrimonis estan vivint una època d’or. I ho demostra.  Guanyant i guanyant sense pagar. ¿Els sembla bé ? Doncs el dia 25 tenim eleccions.

Unes eleccions que prometran i prometran, però acabaran baixant-nos el sou a nivells de misèria, pujant-nos les taxes, totes les que puguen, i com diu l'economista francés, sols podran medrar en la vida els corruptes i,  ho demostra en el seu llibre de mil pàgines, la gent que sàpiga casar-se amb persones riques. Eixos seran els amos de l'economia. Per tant aquestes eleccions deixen sense futur als nous titulats universitaris: mireu el que estan cobrant i a l'estranger, a la precarietat els que tinguen treball  i sense oportunitat d'invertir en quedar-se ells, els rics del capitalisme patrimonial, amb els diners d'ajuda a les empreses per crear llocs de treball. 

Tot això ens juguem en aquestes eleccions a Europa, i tots i totes no estem pel mateix. Nosaltres som persones i primer les persones. I volem una força als legislatius que no tenim encara, i ací es veu el governar , quan fem les lleis.

Jaume Talens

-