ARTICLE D'OPINIÓ: Ara sí

Afortunadament vaig tenir bons mestres en la política i el primer que vaig aprendre d'ells és que no hi ha cap causa ―per sublim que semble― que per a sustentar-la meresca llevar la vida a una persona. L'assassinat de la presidenta de la Diputació de León ha sigut una barbaritat sense pal·liatius. Tot sembla indicar que no té res a veure amb causes polítiques, per molt que alguns ho intenten relacionar. 

Una altra cosa és la utilització de les xarxes socials per a dir barbaritats i llançar amenaces, també totalment rebutjables. Dit açò, resulta curiós que pràcticament només quan les amenaces de mort i les agressions verbals són contra dirigents del PP, ràpidament l'aparell policial sota les ordres del ministre de l'Interior s'engegue i comencen les detencions. 

I resulta curiós perquè durant anys, al País Valencià, amb delegats i delegades de Govern del PSOE o del PP, mai es va veure tanta energia ni tanta rapidesa enfront d'amenaces en la xarxa. Ni, cosa més greu encara, davant agressions físiques com les que va patir la regidora del Bloc-Compromís Maite Peiró, a la Safor. Per no parlar de pallisses a València a militants d'esquerra, amenaces de mort a diputades i diputats que no eren del PP o del PSOE, o atemptats i pintades contra seus de partits. En aquestos casos, mai vaig veure que es fera gran cosa per a castigar als culpables. 

I açò, malgrat que pertanyien a nuclis tristament coneguts i ben identificats. Com els qui van increpar i van amenaçar a l'alcalde de Burjassot no fa molt. Des de fa anys se'ls pot trobar en els actes del 9 d'Octubre en la Plaça de l’Ajuntament de València, amenaçant, insultant i increpant a les autoritats. I mai he vist que passara res. Falta espai per a posar més casos d'aquest tipus d'accions impunes contra polítics i periodistes. 

Ara, amenaces en la xarxa, totalment repudiables, contra dirigents del PP, han sigut suficients perquè s'actuara amb celeritat i gran desplegament. Sens dubte, perquè condisca l'exemple i la por i perquè se sàpia qui són intocables i qui no. La responsabilitat d'aquestes diferències en la resposta punitiva té noms i cognoms. I en aquestos responsables directes ―pel càrrec que ocupen― hem de pensar quan tenim la sensació de que tots no som iguals per a els qui tenen el deure defensar-nos.

 

Ho dic amb coneixement de causa: a veure si s'apliquen i l'eficàcia és la mateixa en tots els casos.

Pere Mayor
President de la Fundació Valencianista i Demòcrata Josep Lluís Blasco
fundacio@paisvalencia.org
-