"La desmemòria" ( o més al voltant del finat expresident Suàrez)

Li agafem prestat a Pilar Urbano el títol del seu llibre per contar que li feren a Adolfo Suárez aquells que avui li volen posar carrers, places i aeroports. Felipe González deia que “los españoles olvidan pronto”. Tots no. Ara, poc a poc, i trenta anys després entenem certes coses com, per exemple, que una dona supernumerària de l’Opus Dei, amiga de la família reial i que era present el 23–F al Congrés dels Diputats , una dona a li que li dedicaren programes especials a les televisions quant el seu llibre “La reina, muy cerca”, a eixa dona ara no la deixen parlar en cap televisió estatal. Ni que fora la “fera” nacionalista. 

També podem dir que ara entenem el fabulós programa sobre el 23-F del periodista Évole en la Sexta. La cadena, coneixedora del llibre, va considerar que calia actuar i munten l’especial de la ficció per a fer-nos veure que tot és ficció. Jordi Évole diria amb raó que la seua intenció era mostrar-nos la influència dels “mass mèdia” en la gent. Però, amb l’ajut dels bons assessors que té la Sexta, li feren un bon paper a la corona. 

A Tavernes també volen que hi haja desmemòria. Volen dedicar-li una via pública a Adolfo Suárez, personatge que li diu al rei d’Espanya “tu has alimentat el malestar dels militars”. Un personatge que va permetre la ben dita “Batalla de València” amb un periòdic, un polític còmic com Attard i un virrei , Abril Martorell, amb permís del jacobí Alfonso Guerra, grans amics polítics i causant que els valencians i valencianes hàgem tingut una transició tant penosa i que encara patim. 

Hi hagué atacs a les autoritats predemocràtiques, com l’atac al president Albinyana a Tavernes l’any 1982; dues bombes a Joan Fuster, una amb efecte retardat mentre es farcia tot un moviment anti-valencià. En fí, el PP del nostre poble, els nous vinguts a l’escena política, volen de nosaltres que oblidem, com espanyols incults i torpes, o bé que estem com ja ho està Adolfo Suárez, sense res en vida i sense memòria en vida. 

Diu Pilar Urbano que el llibre l’ha escrit amb documents del Cesid. Recordem els atacs del PP a Alfonso Guerra en març del 85 quan dominava el Cesid i la informació, i li tenien por. Doncs això, eixa memòria l’ha recuperada qui pot, una amiga del Cesid, de la corona, Pilar Urbano, que vol ser la millor periodista, vendre llibres, i cercar, ja que ho té tot, la seua veritat que no és pot dir. Mentre si que es pot fer un programa tipus Évole. I ara, aquells que crucifixaren a Suárez - estem a la Setmana de Passió - volen ser “els seus” què ? 

Memòria ciutadans: Si que és cert que ells ens han recordat les aproximacions positives de l’esquerra, com Carrillo quan va dir en juny del 1978: “Acceptem la bandera i la monarquia perquè sabem que li deu la democràcia a la monarquia”. Tanmateix, ells no ens han recordat tot el mal què li va fer Fraga, president i fundador del PP, a Adolfo Suárez en els debats constitucionals negant-li el fer referèndums – ells volien usar la paraula referenda – perquè plebiscit era una paraula comunistoide derivada de la paraula plebe. Asombrós i oportú ara pel tema de Catalunya. Haurem de recordar-los a aquest que tant volen ara a Suárez, com estaven en contra quant les mocions de censura. El PP estava més a favor de les majories que es formaren en els pobles. Era molt millor que manaren les majories que les mocions de censura i per tant – deien – el poble tranquil·lament pot seguir jugant al criquet, ara diríem al padel. 

Cal més memòria per aquells que ara tant volen a Suárez, i el massacraren en vida, cas del debat respecte a les llengües cooficials, cooficialitat que negava el PP, hi estava en contra abans i ara ho està i els fets contra el valencià no cal ni recordar-los. I recordem Licinio de la Fuente, tot preocupat només perquè les persones a Catalunya no els donaren treball per no saber català. 

O les trevetes que a l’expresident Suárez, li feren els que ara li demanen honors. Una miqueta de vergonya i “rabos de pansa” els cal ara. Sense oblidar l’atac més important que li feren al finat expresident, personalitzat en el seu ministre Fernández Ordoñez, quan es debatia el divorci de les persones. Els pares del PP van dir – i encara segueixen fotent- que el tema del divorci és molt polèmic i que dona al·lèrgia a alguns espanyols i a moltes espanyoles. I miren per on, són ells qui l’han fet servir més que ningú. El debat va ser en març del 78 . Tot i que, al final, Fraga el va haver d’admetre i a dures penes el divorci però no mai l’avortament. I així continuem. La resta està la llibre de Pilar Urbano. 

Cal recordar, com ja vam explicar en un altre article ací mateix, que Suarez es va permetre el luxe de triar per nosaltres, els valencians i ell va decidir que volíem o no ser, quin estatut i quina llengua tindre, total per salvar-nos i que no fórem catalans. Amb l’ajut del PSOE en el Congrés de Diputat van massacrar i reformar l’Estatut que havien pactat a la nostra terra els diputats valencians, i el que és més greu, el convertiren en un “estatutet” de segona fila i per la via de l’article 143 de la Constitució. 

Però a Suárez “se’l carregaren” per estar al costat de França, incordiant a la OTAN, no signar el tractat de proliferació nuclear car volia la bomba atòmica per Espanya- encara hi ha el projecte -, ser un líder del països no alineats. I damunt els militars no li perdonaven les autonomies. Ni nosaltres li podem perdonar que atacara al Poble Valencià i que, d’aquell temps ençà, no hem alçat cap.

No, no ens convencen les campanyes de premsa i televisió que estan fent “pro Suárez” quan van ser ells qui més mal li feren. Fins anihilar-lo com a polític. Nosaltres llegim, sabem i escoltem per a més saber. Com Apol·loni, que fa dos mil anys demanava arguments, els diríem: “I damunt de tindre-ho tot controlat en la premsa oficial i no oficial, ens ataqueu i insulteu". No donen arguments, solament ens ataquen i insulten, a l’equip de Cotorra perquè informa, perquè recupera una part de la veritable història protagonitzada per Suárez, eixa part que ells amaguen als seus cadells i que no expliquen ni explicaran mai als joves de les NNGG. I no ho faran, perquè tenen por que la veritat faça lliures els joves i no manipulables. En conjunt, un exercici més de cinisme polític, al qual tan acostumat ens té el PP. 

Per favor, cal conrear la memòria perquè no arribe la desmemòria: Suárez, sí, clar que sí, però en el seu poble.

-